divendres, 20 d’abril del 2007

Catalunya Ràdio a Moçambique

Avui al matí, envoltada de l'habitual incivisme a la carretera he sigut testimoni d'una inciativa molt interessant i bonica de Catalunya Ràdio. Duen 2 dies emetent "El matí de Catalunya Ràdio" des de Moçambique. Durant aquests dies han abandonat les aborrides tertúlies sobre l'estatut, el gol de Messi i l'11M per parlar dels problemes que afecten a aquest país (i per extensió a molts països de l'Àfrica).

Brillant. Brillant però alhora descebedor. Han parlat de pobresa, de la SIDA i altres malalties, de l'educació, de diferències de gènere... Sí, sí, ja sabem quins són els problemes que hi ha... També parlàven de solucions i moltes d'elles passaven per educar, educar, educar... És tan important! I no només a Moçambique. Allà sembla senzill veure el què cal ensenyar, el problema és com fer-ho.

Em quedo amb la frase "L'educació pot trencar el cercle viciós de pobresa i malaltia".

I aquí? Aquí l'educació és un dels pilars de la societat. Aquí tenim discrepàncies sobre què cal ensenyar i ja no sabem ni com fer-ho, la marea de la societat moderna se'ns emporta. Sort que hi ha persones que s'ho curren de valent. Un Olé per totes elles, perquè malgrat els impediments puguin continuar motivant i ensenyant. Però alerta, aneu en compte! no deixem en mans d'elles el que ens afecta a tots i totes!

2 comentaris:

  1. Ara no sé si parlar sobre l'Àfrica o sobre nosaltres... Només vull dir que l'educació és la base d'una societat avançada i que del nivell de cultura d'un poble n'acaba derivant el seu nivell de vida. Com sempre, trobarem persones, partits polítics i governs sencers als que no els interessa que la informació i la cultura arribin al seu poble. Un país analfabet no es queixa i no demana els seus drets, i això porta irremeiablement a l'enriquiment d'uns pocs, els que maneguen i desfan.

    ResponElimina
  2. Els xinesos diuen:
    Si vols invertir a un any, planta arròs.
    Si vols invertir a trenta anys, planta un arbre.
    Si vols invertir a cent anys, educa.

    I aquí anem deixant que l'educació deixi de ser un servei públic per entrar dins els dominis del privat. En definitiva, deixem que el seu destí el decideixi el poder adquisitiu, en comptes de la ciutadania.

    Quina importància donem ara a l'educació? Què se n'han fet dels valors educatius i la consciència social que vàrem perdre l'any trenta-nou?

    Digueu-me avi si voleu, però hi ha coses que ja les hem inventat, però no aconseguim recordar-les.
    MESTRES DE LA REPÚBLICA

    ResponElimina