Katalonski

No és que m'hagi oblidat d'aquest blog, però darrerament no estem massa actius mirant sèries a casa. Hem mirat alguna pel·lícula interessant, però m'ha fet mandra ressenyar-la. El que sí que puc dir és que molts vespres ens enganxem a mirar la tele i no hi ha manera d'apagar-la. Una de les cites setmanals que se sol repetir és el nou programa de TV3 Katalonski, presentat per l'islandès Halldor Mar. Tot i que la seva aparença és absolutament forana, el seu català és excel·lent.

Logo i presentador, geni i figura. D'aquí.

El format del programa és molt de TV3, n'han fet de similars, com l'Afers Exteriors, el Cases d'Algú i tants altres. Però aquest té un atractiu especial pels catalanets, ja que sempre ens agrada que la gent de fora aprengui català, sempre sens cau la bava. L'Halldor va pel món, cada setmana a un país diferent, buscant residents originaris d'aquell país que per algun motiu parlin català. Pot ser que s'enamoressin de Catalunya en una visita com a turistes, o que hi van passar una temporada mentre estudiaven, o que l'amor de la seva vida és català o catalana. O senzillament algú que s'ha interessat per la nostra cultura i llengua i ha decidit aprendre a parlar català. Hi ha casos de tota mena. Però resulta molt curiós veure com gent d'allò més diversa parla català d'una manera notable. Des d'allà on viuen miren TV3, escolten música d'aquí, segueixen el Barça... fins i tot algun a l'Espanyol, incomprensiblement. Parlen amb una naturalitat de les coses que són habituals per nosaltres que és sorprenent que ho puguin ser també per persones de l'altra banda del món.

Fent castells a Mont-real, el més normal del món. D'aquí.

És un programa molt entranyable i alguns dels 'katalonski' que han aparegut ja s'han fet famosos a les xarxes socials. A més, l'Halldor és músic i sempre va amb la guitarra penjant amunt i avall. És un paio molt especial i carismàtic, i en el programa actua sense filtres, molt natural. La música juga un paper important en el programa, tant perquè alguns dels protagonistes canten en la nostra llengua, com perquè la banda sonora està molt ben triada. De moment han estat a EUA, a Regne Unit, Mèxic i Canadà, i a tot arreu hi ha gent que parla català, és fantàstic. La veritat és que enganxa. També entenc que hi hagi gent que passa d'aquests temes, però la gent que hi surt no només parlen català, sinó que tenen una gran estima per Catalunya, o si més no, molta simpatia cap a nosaltres, i això ens reforça una mica l'autoestima. Si no l'heu mirat, proveu-ho un dia, a veure si us convenç. Però si us hi enganxeu no vull cap responsabilitat. 

Valoració: Molt fan de l'Halldor!

Està passant

Inauguro una categoria nova en aquest blog, perquè en aquesta època de tan poc temps a casa no estic mirant gaires sèries ni pel·lícules, però sí que he tingut temps d'enganxar-me a un programa nou de tele que fins i tot em poso en diferit. Es tracta de l'Està passant de TV3, un informatiu satíric que s'emet de dilluns a dijous abans del telenotícies. El format no és nou, salvant les distàncies tenim exemples en 'El informal' o 'El intermedio', però està fet a casa, i a mi l'humor que fan servir em fa particular gràcia.

L'espai compta amb tres presentadors, Toni Soler, Jair Domínguez i Òscar Andreu, i una reportera que de vegades també fa aparicions a plató, l'Elisenda Carod. El format es repeteix diàriament, comença amb un monòleg d'en Soler, que a continuació passa a parlar dels temes d'actualitat. Després en Jair repassa la premsa internacional... però la que ell vol, i finalment l'Òscar Andreu fa anàlisi d'algun tema, amb tot el seu humor absurd. Les bromes no sempre són igual d'inspirades, però n'hi ha de bones, i també hi juga molt la improvisació dels presentadors, que de vegades es posen en alguns jardins importants. També connecten cada dia amb en Toni Cruanyes del TN perquè avanci els temes principals, i aprofiten per fer-li la punyeta.

Els tres presentadors, en el vídeo promocional. 

D'esquerra a dreta, Andreu, Soler i Domínguez. D'aquí.

Personalment, tinc debilitat per en Jair, que si hagués de fer un programa ell sol segurament no ompliria la pantalla, però com a col·laborador és un animal i diu moltes coses pel seu nom, amb una ironia descontrolada. M'agrada més com a presentador que com a escriptor, val a dir. En Toni Soler depèn molt dels guions d'aquell dia, i de la inspiració que té, i l'Òscar Andreu és una mica més caòtic i surrealista, costa més agafar-lo, però quan li acabes agafant el punt també fa riure molt. No sé per quin motiu, es fa el ximple, quan en realitat em sembla un paio molt intel·ligent i molt culte.

El programa em fa passar una bona estona cada tarda, o nit, quan puc mirar-lo. Se'n riuen del mort i de qui el vetlla, demostrant que es pot fer humor de tot, o gairebé tot. L'actualitat analitzada des d'un altre angle, humor agut, i també humor absurd, perquè no. Tot val per fer que la realitat no sigui tan dura i difícil. De moment sembla que està funcionant bé. A casa segur.