Hi ha d'haver un apartat en aquest blog per aquelles cançons que no ens podem treure del cap, perquè no sé si s'ha descobert ja per què ens passen aquestes coses, a banda de la teoria de la pel·lícula Inside out. Com que em passo els dies escoltant la mateixa ràdio, i que em posen les cançons en bucle, hi ha moltes tonades que cantussejo sovint, però quan una melodia se't posa al cap noi, no hi ha manera. I mai és la que tu triaries, és clar. Encara que la d'aquesta setmana no és especialment molesta, però sí que em sembla sorprenent, perquè no sé d'on ha sortit. No sé com és que se m'ha instal·lat al cap i no n'ha marxat. Jutgeu vosaltres mateixos, però compte, si us passeu la setmana imitant pagesos i gendarmes, no vull cap responsabilitat!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vídeos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vídeos. Mostrar tots els missatges
diumenge, 15 de gener del 2017
diumenge, 4 de desembre del 2016
Cançons poloneses
Fer paròdies de cançons conegudes no és res de nou, ja fa molt temps que es va inventar, però he de dir que a mi em fa molta gràcia. Si estan ben fetes, és clar. I en això, els del Polònia hi tenen molta traça. Al llarg del temps n'han fet moltes, moltíssimes, i s'ha de dir que han anat millorant. Aquesta setmana en vull compartir unes quantes, les que més m'han agradat, segur que moltes les coneixeu. I si no, segur que riureu una estona, encara que en el seu context potser feien més gràcia. Us poso també un enllaç al vídeo de la cançó versionada, per si les voleu comparar. Ja veureu com els de Polònia s'ho treballen molt.
divendres, 11 de novembre del 2016
America, que has fet?
Fa does dies que estic traumatitzat. El meu pais adoptiu, on visc i treballo, i on potser creixera el meu fill, acaba d'escollir com a "lider del mon lliure" a un llunatic, misogin, mentider, avaricios i incompetent que li dona 10 voltes al que abans liderava la meva llista (Bush fill).
No tinc la resposta del perque, pero temo per les consequencies. I no nomes es el fet que ell es el president, el que pot ser mes important i ha passat desapercebut es que no hi ha ningu que li pari els peus: les 3 cambres de govern (President, Senat i Congres, 4 si comptes el TC) ) tenen majoria republicana. I el Tribunal Constitucional te una vacant i 3 jutges de mes de 75 anys* (Ginsburg, 83, progresista; Kennedy, 80, conservador i Breyer, 78, progresista)
*Veure perque aixo es important mes endavant.
- Politiques anti-lliure comerc: tarifes, tarifes i mes tarifes.
- Posar jutges al tribunal suprem super-conservadors, que el que facin es eliminar les politiques progressites que s'havien fet els ultims anys (abort, matrimoni homosexual, etc). Penseu que son jutges vitalicis i Trump ja ha dit que seran nomenaments de jutges joves i molt conservadors, cosa que tindra un efecte que pot durar generacions a la politica americana.
- Abaixar els impostos als rics (a ell mateix) i reduir el govern. Aumentar despesa militar, renunciar a les aliances historiques americanes...
- Passar-se el canvi climatic pel forro (ell va dir que era una mentida que va sortir dels Xinesos contra els americans).
- I molt mes.
Despres, passar la seva agenda:
- Abaixar els impostos. I menys impostos vol dir menys serveis publics i menys regulacio, menys politiques socials, privatitzacions, etc.
- Desentendre's dels acords del canvi climatic perque no son "business friendly" i son "anticompetitius".
El politics republicans solen ser anti-abortistes, pro-dret a portar armes i pro-neocapitalistes (els serveis els donen companyies privades, no el govern). Aquestes politiques solen augmentar la desigualtat social, o sigui que a la llarga faran molt de malt a la gent que els ha votat (america mig, amb pocs estudis, que necessita proteccio contra un mon globalitzat i tecnologicament avancat).
Llavors un es pregunta: davant aquest panorama, es aqui on jo vull viure i treballar? Es aquest pais el que vull que eduqui al meu fill i li instauri els seus valors?
En Michael Moore es un nadiu de Michigan, un dels estats que ha votat Trump. Crec que esta demostrant ser un estudios de l'America promig i te un video bastant interessant.
Spoiler - El que ve ara es un relat apocaliptic!
No tinc la resposta del perque, pero temo per les consequencies. I no nomes es el fet que ell es el president, el que pot ser mes important i ha passat desapercebut es que no hi ha ningu que li pari els peus: les 3 cambres de govern (President, Senat i Congres, 4 si comptes el TC) ) tenen majoria republicana. I el Tribunal Constitucional te una vacant i 3 jutges de mes de 75 anys* (Ginsburg, 83, progresista; Kennedy, 80, conservador i Breyer, 78, progresista)
*Veure perque aixo es important mes endavant.
Que ha dit que fara en Trump?
- Politiques anti-immigracio: deportar als immigrants illegals, construir el famos mur amb Mexic, etc.- Politiques anti-lliure comerc: tarifes, tarifes i mes tarifes.
- Posar jutges al tribunal suprem super-conservadors, que el que facin es eliminar les politiques progressites que s'havien fet els ultims anys (abort, matrimoni homosexual, etc). Penseu que son jutges vitalicis i Trump ja ha dit que seran nomenaments de jutges joves i molt conservadors, cosa que tindra un efecte que pot durar generacions a la politica americana.
- Abaixar els impostos als rics (a ell mateix) i reduir el govern. Aumentar despesa militar, renunciar a les aliances historiques americanes...
- Passar-se el canvi climatic pel forro (ell va dir que era una mentida que va sortir dels Xinesos contra els americans).
- I molt mes.
Que pot fer un govern republica en majoria?
Els congresistes republicans fa temps que diuen que volen eliminar el llegat Obama. Primer eliminar Obamacare, que tot i ser imperfecte ha donat cobertura medica a 20M de persones que abans no en tenien.Despres, passar la seva agenda:
- Abaixar els impostos. I menys impostos vol dir menys serveis publics i menys regulacio, menys politiques socials, privatitzacions, etc.
- Desentendre's dels acords del canvi climatic perque no son "business friendly" i son "anticompetitius".
El politics republicans solen ser anti-abortistes, pro-dret a portar armes i pro-neocapitalistes (els serveis els donen companyies privades, no el govern). Aquestes politiques solen augmentar la desigualtat social, o sigui que a la llarga faran molt de malt a la gent que els ha votat (america mig, amb pocs estudis, que necessita proteccio contra un mon globalitzat i tecnologicament avancat).
Llavors un es pregunta: davant aquest panorama, es aqui on jo vull viure i treballar? Es aquest pais el que vull que eduqui al meu fill i li instauri els seus valors?
En Michael Moore es un nadiu de Michigan, un dels estats que ha votat Trump. Crec que esta demostrant ser un estudios de l'America promig i te un video bastant interessant.
dijous, 15 de gener del 2015
Ciutat Morta
Aquest dissabte 17 de gener, a les 22:25h de la nit TV3 projectarà finalment el documental Ciutat Morta, la malaurada història de la Patricia Heras per boca de testimonis presencials i amics de la víctima. Una història d'abús policial, corrupció i implicacions polítiques que mostren un sistema podrit i còmplice en tots els seus estaments. A Brooklyn? Doncs no, a la nostra estimada Barcelona. Justament la setmana passada el vaig poder veure i val la pena. Després de molta reticència, es podrà veure per TV3, tot i que en un horari no massa bo. Ja sigui allà o pel vostre compte, us recomano que el veieu. Una prova més que hi ha massa coses que no sabem. Us deixo el teaser de la pel·lícula per veure si capta el vostre interès.
diumenge, 30 de novembre del 2014
Look up
Un dia presumeixes de mòbil nou, i al següent descobreixes aquest vídeo en el que es critica, i en vers, l'ús abusiu dels dispositius mòbils i que estem més pendents del que passa lluny que del nostre entorn. Crec que val la pena veure'l, és tota una lliçó, que per descomptat, no aprendrem. Hi ha una versió amb subtítols, però he preferit posar-vos la transcripció del poema.
I have 422 friends, yet I am lonely.
I speak to all of them everyday, yet none of them really know me.
The problem I have sits in the spaces between,
looking into their eyes, or at a name on a screen.
I took a step back, and opened my eyes,
I looked around, and then realised
that this media we call social, is anything but
when we open our computers, and it’s our doors we shut.
All this technology we have, it’s just an illusion,
of community, companionship, a sense of inclusion
yet when you step away from this device of delusion,
you awaken to see, a world of confusion.
A world where we’re slaves to the technology we mastered,
where our information gets sold by some rich greedy bastard.
A world of self-interest, self-image, self-promotion,
where we share all our best bits, but leave out the emotion.
We are at our most happy with an experience we share,
but is it the same if no one is there.
Be there for you friends, and they’ll be there too,
but no one will be, if a group message will do.
We edit and exaggerate, we crave adulation,
we pretend we don’t notice the social isolation.
We put our words into order, until our lives are glistening,
we don’t even know if anyone is listening.
Being alone isn’t the problem, let me just emphasize,
that if you read a book, paint a picture, or do some exercise,
you are being productive, and present, not reserved or recluse,
you’re being awake and attentive, and putting your time to good use.
So when you’re in public, and you start to feel alone,
put your hands behind your head, and step away from the phone.
You don’t need to stare at your menu, or at your contact list,
just talk to one another, and learn to co-exist.
I can’t stand to hear the silence, of a busy commuter train,
when no one wants to talk through the fear of looking insane.
We’re becoming unsocial, it no longer satisfies
to engage with one another, and look into someone’s eyes.
We’re surrounded by children, who since they were born,
watch us living like robots, and think it’s the norm.
It’s not very likely you will make world’s greatest dad,
if you cant entertain a child without a using an iPad.
When I was a child, I would never be home,
I’d be out with my friends, on our bikes we would roam.
We’d ware holes in our trainers, and graze up our knees;
we’d build our own clubhouse, high up in the trees.
Now the parks are so quiet, it gives me a chill
to see no children outside and the swings hanging still.
There’s no skipping or hopscotch, no church and no steeple,
we’re a generation of idiots, smart phones and dumb people.
So look up from your phone, shut down that display,
take in your surroundings, and make the most of today.
Just one real connection is all it can take,
to show you the difference that being there can make.
Be there in the moment, when she gives you the look,
that you remember forever, as when love overtook.
The time you first hold her hand, or first kiss her lips,
the time you first disagree, but still love her to bits.
The time you don’t need to tell hundreds, about what you’ve just done,
because you want to share the moment, with just this one.
The time you sell your computer, so you can buy a ring,
for the girl of your dreams, who is now the real thing.
The time you want to start a family, and the moment when,
you first hold your baby girl, and get to fall in love again.
The time she keeps you up at night, and all you want is rest,
and the time you wipe away the tears, as your baby flees the nest.
The time your little girl returns, with a boy for you to hold,
and the day he calls you granddad, and makes you feel real old
The time you take in all you’ve made, just by giving life attention,
and how your glad you didn’t waste it, by looking down at some invention.
The time you hold your wife’s hand, and sit down beside her bed
you tell her that you love her, and lay a kiss upon her head.
She then whispers to you quietly, as her heart gives a final beat,
that she’s lucky she got stopped, by that lost boy in the street.
But none of these times ever happened, you never had any of this,
When you’re too busy looking down, you don’t see the chances you miss.
So look up from your phone, shut down those displays,
we have a finite existence, a set number of days.
Why waste all our time getting caught in the net,
as when the end comes, nothing’s worse than regret.
I am guilty too, of being part of this machine,
this digital world, where we are heard but not seen.
Where we type and don’t talk, where we read as we chat,
where we spend hours together, without making eye contact.
Don’t give in to a life where you follow the hype,
give people your love, don’t give them your like.
Disconnect from the need to be heard and defined
Go out into the world, leave distractions behind.
Look up from your phone, shut down that display,
stop watching this video, live life the real way.
I speak to all of them everyday, yet none of them really know me.
The problem I have sits in the spaces between,
looking into their eyes, or at a name on a screen.
I took a step back, and opened my eyes,
I looked around, and then realised
that this media we call social, is anything but
when we open our computers, and it’s our doors we shut.
All this technology we have, it’s just an illusion,
of community, companionship, a sense of inclusion
yet when you step away from this device of delusion,
you awaken to see, a world of confusion.
A world where we’re slaves to the technology we mastered,
where our information gets sold by some rich greedy bastard.
A world of self-interest, self-image, self-promotion,
where we share all our best bits, but leave out the emotion.
We are at our most happy with an experience we share,
but is it the same if no one is there.
Be there for you friends, and they’ll be there too,
but no one will be, if a group message will do.
We edit and exaggerate, we crave adulation,
we pretend we don’t notice the social isolation.
We put our words into order, until our lives are glistening,
we don’t even know if anyone is listening.
Being alone isn’t the problem, let me just emphasize,
that if you read a book, paint a picture, or do some exercise,
you are being productive, and present, not reserved or recluse,
you’re being awake and attentive, and putting your time to good use.
So when you’re in public, and you start to feel alone,
put your hands behind your head, and step away from the phone.
You don’t need to stare at your menu, or at your contact list,
just talk to one another, and learn to co-exist.
I can’t stand to hear the silence, of a busy commuter train,
when no one wants to talk through the fear of looking insane.
We’re becoming unsocial, it no longer satisfies
to engage with one another, and look into someone’s eyes.
We’re surrounded by children, who since they were born,
watch us living like robots, and think it’s the norm.
It’s not very likely you will make world’s greatest dad,
if you cant entertain a child without a using an iPad.
When I was a child, I would never be home,
I’d be out with my friends, on our bikes we would roam.
We’d ware holes in our trainers, and graze up our knees;
we’d build our own clubhouse, high up in the trees.
Now the parks are so quiet, it gives me a chill
to see no children outside and the swings hanging still.
There’s no skipping or hopscotch, no church and no steeple,
we’re a generation of idiots, smart phones and dumb people.
So look up from your phone, shut down that display,
take in your surroundings, and make the most of today.
Just one real connection is all it can take,
to show you the difference that being there can make.
Be there in the moment, when she gives you the look,
that you remember forever, as when love overtook.
The time you first hold her hand, or first kiss her lips,
the time you first disagree, but still love her to bits.
The time you don’t need to tell hundreds, about what you’ve just done,
because you want to share the moment, with just this one.
The time you sell your computer, so you can buy a ring,
for the girl of your dreams, who is now the real thing.
The time you want to start a family, and the moment when,
you first hold your baby girl, and get to fall in love again.
The time she keeps you up at night, and all you want is rest,
and the time you wipe away the tears, as your baby flees the nest.
The time your little girl returns, with a boy for you to hold,
and the day he calls you granddad, and makes you feel real old
The time you take in all you’ve made, just by giving life attention,
and how your glad you didn’t waste it, by looking down at some invention.
The time you hold your wife’s hand, and sit down beside her bed
you tell her that you love her, and lay a kiss upon her head.
She then whispers to you quietly, as her heart gives a final beat,
that she’s lucky she got stopped, by that lost boy in the street.
But none of these times ever happened, you never had any of this,
When you’re too busy looking down, you don’t see the chances you miss.
So look up from your phone, shut down those displays,
we have a finite existence, a set number of days.
Why waste all our time getting caught in the net,
as when the end comes, nothing’s worse than regret.
I am guilty too, of being part of this machine,
this digital world, where we are heard but not seen.
Where we type and don’t talk, where we read as we chat,
where we spend hours together, without making eye contact.
Don’t give in to a life where you follow the hype,
give people your love, don’t give them your like.
Disconnect from the need to be heard and defined
Go out into the world, leave distractions behind.
Look up from your phone, shut down that display,
stop watching this video, live life the real way.
dilluns, 31 de març del 2014
Versió 'perruna' de les festes en absència dels pares
Penseu que sou els amos de la casa? Creieu que ho teniu tot sota control? Bé, els que tenim animals domèstics ja intuïm que no és així, que només som esclaus de les bèsties, però estudis recents aporten les proves definitives que no tenim res a fer. Què fan les nostres mascotes quan no som a casa? Ens esperen pacientment al seu racó a que tornem? La cosa no va ben bé així. Proves gràfiques: un gos que no deixen pujar sobre el llit obeeix quan l'amo està davant, però quan no hi és...
dimecres, 12 de març del 2014
Veritats incòmodes
Una de les voluntats dels edimburguesos (no de tots, sinó d'uns en particular) en les seves properes vistes és que puguem assistir a un concert dels Amics de les Arts ara que treuen nou disc. Aquest tema no està resolt encara, veurem si ho podem fer coincidir. Però de moment us deixo aquí la cançó avançament del disc 'Ja no ens passa', que potser ja heu sentit, però m'agradaria saber què en penseu. A mi la temàtica m'ha semblat dureta, una d'aquelles veritats incòmodes que no cal que ens diguin, però bé, aquesta cançó faltava per fer. El vídeo, una altra producció amb actors coneguts rotllo 'Aniversari' de Manel. Veureu com la tornada s'us enganxa a la primera.
dilluns, 17 de febrer del 2014
Viatjar al futur...a cops!
Per Nadal ja us vam comentar la nostra estelar aparició en un curt de ficció d'uns paios que es diuen "Lopetegui Productions". Doncs bé, aquesta gent ja ha penjat el curt en qüestió, una paranoia amb tota regla que es diu "2030: Te parto las piernas", on apareixem un parell de segons. La idea és que es poden fer viatges en el temps a base d'hòsties, com més fort el cop més endevant al futur viatges, ja us feu a la idea, oi? No guanyarem cap Oscar, ni Goya ni Gaudí ni res, però en tot cas ho volem compartir amb tots vosaltres. Apa, bon viatge al futur!
dimarts, 28 de gener del 2014
Mikimoto a Edimburg
Crec que és de justícia que deixem constància aquí de l'Afers Exteriors que TV3 ha dedicat a Escòcia, especialment a Edimburg, per tot el que significa per nosaltres. Gairebé totes les imatges que apareixen al programa les coneixem perfectament, és xulo que te les expliquin des d'una altra perspectiva. El que no entenc és per què el foteta d'en Miquel Calçada no va visitar una parella jove que va marxar a Edimburg a buscar un futur i han tingut un fill allà, hagués estat de molt interès saber com es gestiona aquesta situació en un ambient tan inhòspit! Ell s'ho perd, quan es presenti a president de Catalunya no el votaré!
dilluns, 30 de desembre del 2013
Últims minuts antòniafònics
No hi vam ser. No hi vam ser físicament, però sí que hi vam ser de tot cor. Hi vam ser per formar part d'aquest gran món que ha estat Antònia Font. M'he sentit part d'ells, malgrat només haver-hi parlat una vegada i d'aquella manera. M'han deixat entrar al seu món, com a tots vosaltres. L'han compartit sense demanar res a canvi*. M'he fet meves les seves cançons i les duré per sempre amb mi. Per ballar, per fer adormir a la meva filla i com a consell en un dia difícil.
"I per què pleguen?" em va preguntar la meva mare. "Doncs perquè ja ho han fet tot i ara faran altres coses" li vaig contestar jo, sense tampoc tenir-ne massa idea. "Quan un grup així ho deixen córrer, és perquè algun problema tenen", sentencia ella. WTF? No ens entra al cap que les coses, si s'acaben a temps, perduren més? I que els projectes van i vénen i la gràcia de la creativitat és no estancar-se? Li vaig intentar explicar tot això i afegint que algun problema hauran tingut, amb 17 anys de carrera, però que bla bla bla. "Així que fan com en Guardiola, que ara ho he guanyat tot i a partir d'ara només podria decebre al públic?" és el màxim que vaig obtenir.
El seu final em genera el mateix efecte que les seves cançons. Ni tristes, ni alegres, ni animades ni per posar-se a plorar, però una mica de tot a l'hora. Boniques perquè sí i profundes quan les escoltes atentament. Fins aquí.
Us deixo amb un vídeo que m'ha agradat especialment per dos motius. El primer, perquè se sent el públic entregat cantant amb accent mallorquí (que patates que devem sonar nosaltres cantant en mallorquí). El segon, perquè són els últims minuts de l'últim concert de quasi l'últim dia de l'any.
Ah! i un regal per la Rach, perquè van tocar "En s'estiu".
*Bé, només una mica de traça a l'hora de seguir-los concert rere concert, que molta anticipació i molt ben anunciat no ho han tingut mai!
Edito per afegir el recull de coses interessants que he trobat per la xarxa:
Pau Debon, cantant d'Antònia Font: "Si ho deixem és per qüestió de necessitat de canvi de vida"
30/12/2013 El matí de Catalunya Ràdio
Crònica del darrer concert (inclou el setlist).
Edito per afegir el recull de coses interessants que he trobat per la xarxa:
Pau Debon, cantant d'Antònia Font: "Si ho deixem és per qüestió de necessitat de canvi de vida"
30/12/2013 El matí de Catalunya Ràdio
Crònica del darrer concert (inclou el setlist).
dimarts, 10 de desembre del 2013
El substitut
Per alguna estranya raó, des que nosaltres tenim consciència musical el panorama català ha comptat amb bones propostes, però hi ha hagut un grup de quatre que han centrat totes les mirades. A l'època de l'institut aquests quatre eren Sau, Sangtraït, Sopa de Cabra i Els Pets. En el moment que Sopa va decidir cantar en espanyol va caure un mite, i l'imaginari català els va desplaçar en favor de Lax'n'Busto. Seguien sent quatre.
Els Pets i Lax continuen actualment, tants anys després, però es mantenen en un segon pla, encara que pels seus fans encara són incontestables. Però a dia d'avui tornàvem a tenir quatre grups cabdals en la música catalana, amb tot un elenc de secundaris. Manel, Antònia Font, Mishima i els Amics de les Arts, mantenint la proporció.
I ara ens trobem amb un problema, Antònia Font deixa de ser del grup selecte dels quatre grans, de manera que queda una bacant que caldria cobrir. Quins grups tenim que puguin completar la tètrada? Jo faig les meves apostes, a veure què hi dieu vosaltres, quin serà l'escollit?
dimecres, 6 de novembre del 2013
The Desolation
Avui us vull posar la mel als llavis perquè, passada la castanyada, ja sembla que hi hagi pressa per celebrar Nadal. I tot i que ja sabeu que a mi aquestes festes ni fu ni fa, tret de l'aniversari de la Txaro, no tot és dolent, és clar. Nadal, o el desembre, ens porta una cosa bona que us mostro en aquest vídeo de baix, més que res perquè ho tingueu present. Aneu pensant una data...
dijous, 25 d’abril del 2013
Vull estar amb tu
Estic segur que ja la coneixeu, però cada cop que l'escolto m'agrada més i no he pogut evitar compartir-la aquí. Els Catarres demostren que allò de la Jennifer no era broma, sembla que han vingut per quedar-se. A més, com amb l'anterior disc, ofereixen el disc a la seva pàgina web per descarregar-se'l gratuïtament, cosa gens comú. Escolteu aquesta 'Vull estar amb tu' que té un rotllo molt guapo, més d'un riurà per sota el nas! Pot ser que la cançó de l'estiu d'aquest any sigui en català? Aquesta té pinta, ideal per un dia plujós com avui.
diumenge, 16 de desembre del 2012
Pa amb oli i sal
Avui, en l'apartat "no només d'Antònia Font viu l'home", us vull presentar un altre grup català que apunta maneres, almenys tenen un primer senzill molt i molt bo que fa una temporada que posen a la ràdio i que s'enganxa de mala manera. Es tracta de Blaumut, i la primera cançó es diu Pa amb oli i sal, i amb aquest nom és impossible no sentir-la immediatament, no trobeu? Aquí deixo el vídeo oficial de la cançó, que també està molt aconseguit. Que en gaudiu.
divendres, 10 d’agost del 2012
Call me maybe
No es pot dir que sigui un gran aficionat a la natació, de fet, vaig deixar d'anar a la piscina tant bon punt em va ser possible. Però potser si hagués tingut uns companys com els que us presento ara m'ho hagués repensat. Amb una de les cançons del moment, el Call me maybe de la Carly Rae Jepsen, l'equip olímpic de natació dels Estats Units es marca una mena de lip dub que jo trobo particularment divertit, es nota que ho van passar de conya fent-lo, especialment les noies, i transmeten un bon rotllo que penso que val la pena compartir. No us ho perdeu, fins i tot hi apareixen els mega cracks Phelps i Lochte, encara que poquet. Rancis!
dijous, 2 d’agost del 2012
Goog bugs gone bad
Li vaig comentar a en GG si no havia vist un vídeo que particularment a mi em fa moltíssima gràcia i em va dir que no. Això no pot ser, perquè si hi ha algú tan friki que pugui flipar amb aquest vídeo tant com jo, aquest és ell. Bé, potser en Gerhart també, no ens enganyem. Nois, m'hi jugo un pèsol que a que us encanta. Ens l'aprenem i la cantem junts el proper cop. L'esperit de la Comunitat es manté!
Per cert, que jo el vaig descobrir al Metablòlic ja fa un temps, on també vaig trobar aquesta imatge que també et dedico, GG!
dilluns, 6 de febrer del 2012
Lipdub
Durant el passat mes d'octubre vam participar en la gravació d'un lipdub de les Comunitats Catalanes a l'Exterior, amb la cançó d'Els Catarres "Jenifer". El vídeo és cassolà, però nosaltres ens ho vam passar molt bé fent la gravació i ara veient el resultat final. Ho volem compartir amb vosaltres, així que aquí el teniu al blog:
dimarts, 29 de novembre del 2011
The wheels on the bus
Per un nadó la vida evoluciona a tota velocitat. Tot és nou, tot és sorprenent i tot significa un nou aprenentatge. Com un disc dur amb una capacitat infinita, és un no parar de recopilar informació. Però és clar, part d'aquesta informació es deixarà de fer servir, quedarà obsoleta també a la mateixa velocitat, ja que la renovació és constant. Cal adaptar-se per no caducar.
Ja han passat els temps de la masovera, s'ha d'estar al dia. Us presento el nou hit en el petit univers d'E, la cançó de la temporada. Generalment recomano que mireu el vídeo, que sol valer la pena. En aquest cas, el que recomano és que no el veieu. I si ho feu, quedeu avisats. Ja no cantareu una altra cosa...
divendres, 30 de setembre del 2011
dijous, 8 de setembre del 2011
Lopes
Aquests dies que es parla tant del català a les escoles, de les noves lleis, dels atacs continus que rep el nostre país, posem-hi una nota d'humor, perquè de pedres al fetge ja no ens en caben més. No us perdeu aquest vídeo que m'han enviat del mític Lopes de Plats Bruts explicant què és Catalunya i el català en només 47 segons. Impagable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)