"Jo confesso" de Jaume Cabré.
No he sentit cantar el cor de Monteverdi, tampoc he vist Vermeer de prop ni he llegit Proust. Però sí, un cop s'ha tastat la bellesa artística, la vida et canvia.
Bioquímica és la vida, lu demés són detalls.
"Jo confesso" de Jaume Cabré.
No he sentit cantar el cor de Monteverdi, tampoc he vist Vermeer de prop ni he llegit Proust. Però sí, un cop s'ha tastat la bellesa artística, la vida et canvia.
Aníbal va desembarcar a l'actual Cádiz amb el seu pare i va fer carrera militar, fins a comandar l'exèrcit que va creuar els Alps amb elefants, com nosaltres amb la nostra autocaravana enorme. Qui també va creuar els Alps va ser Napoleó, no amb elefants, sinó amb infanteria, com nosaltres amb les nostres filles. Ambdós comandants comparteixen haver passat a la història com a grans estrategues, no com nosaltres que ens hem deixat guiar per la cerca de la fresca, les postes de sol i el gaudi de banyar-nos a llacs i piscines. Les batalles les reservarem per més endavant.
Turner va pintar a Aníbal creuant els Alps. No hi veig els elefants. Quasi no hi veig l'exèrcit. En el seu quadre es destaca la força de la natura, concretament d'una tempesta de neu.
"Una cigala es posa a xerricar damunt nostre. La Fujiko n'imita el cant:
- Xiii, xiii, xiii...
- De quins espècie és?
- Abura-zemi!
- Quants anys viu sota terra?
- Sis
- Als Estats Units, hi ha larves de cigala que viuen soterrades disset anys.
- Disset anys sota terra i només un mes a l'exterior? Quina pena!
(...)
- Si vostè fos una cigala a Nova York i jo una abura-zemi, ens tornaríem a trobar al cap de cent dos anys.
- Per què cent dos anys?
- Disset vegades sis.
Reflexiono i exclamo:
- Ah! parla del mínim comú múltiple!"
Extret del llibre "Lluna plena", d'Aki Shimazaki.
... i així va ser com, als meus 43 anys, vaig entendre el concepte.
Valorant enormement la tasca que es fa des de les institucions per visualitzar referents el dia de la dona i la nena en la ciència, avui aterro amb una reflexió menys optimista:
"Ens fan creure que podem ser científiques, i després ens trobem soterrades pel sistema."
No sé què en penseu de la presència de dones en la ciència. En les carreres de ciències hi ha moltes dones, però la presència va disminuint a mesura que avancen els anys de la carrera científica. Estem infrarepresentades al pensament científic. Si fos un estudi en persones, diria que el reclutament és bo, però hem de millorar la retenció.
Creieu que és (només) qüestió de temps?
[11:04, 26/12/2022] Txaro: Noies, avui estic molt animada. Estic pensant en fer una llista de cançons que comenci per
[11:04, 26/12/2022] Txaro:
[11:04, 26/12/2022] Txaro: I continuaré per
[11:04, 26/12/2022] Txaro:
[11:04, 26/12/2022] Txaro: I quan acabi, la compartiré amb vosaltres
[11:05, 26/12/2022] Txaro: Perquè afegiu les vostres cançons
[11:05, 26/12/2022] Txaro: I passin a ser nostres