Liz Climo i els animalets

Fa unes setmanes, en vigílies de la castanyada, i per tant també de Halloween, vaig descobrir una il·lustradora a través de facebook. Una compartició d'una compartició, aquestes coses que passen. Es tracta de Liz Climo, que té una pàgina a aquesta xarxa i també en altres. Totes les il·lustracions que vaig veure llavors eren d'una sèrie de Halloween, però gens esfereïdores. Les protagonitzen uns animalets molt entranyables i diversos, són bromes blanques per a tots els públics, però em van agradar molt, d'aquelles que els repartiries corets a cabassos. Mirant la seva pàgina he vist que en té moltíssimes, i retrata una gran varietat d'animals i situacions. També he vist que al principi era una mica més punyetera, però els darrers són adorables. En comparteixo unes quantes vinyetes a veure si us agraden, però ja us dic que per entendre els comentaris s'ha de dominar una mica l'anglès.

Versió 'perruna' de les festes en absència dels pares

Penseu que sou els amos de la casa? Creieu que ho teniu tot sota control? Bé, els que tenim animals domèstics ja intuïm que no és així, que només som esclaus de les bèsties, però estudis recents aporten les proves definitives que no tenim res a fer. Què fan les nostres mascotes quan no som a casa? Ens esperen pacientment al seu racó a que tornem? La cosa no va ben bé així. Proves gràfiques: un gos que no deixen pujar sobre el llit obeeix quan l'amo està davant, però quan no hi és... 

Instint maternal

Sí, ja ho sé que no és el mateix, però en aquests dies que hem respirat tant instint maternal (i paternal), deixeu-me compartir amb vosaltres un vídeo que corre per internet que entendreix a tothom qui el mira. En ell veureu un gatet petit que està somniant, i com la seva mare l'abraça fort en un clar gest de protecció. Què no faríem per un fill, oi?

 

Cat fitness

Quan et vols posar en forma, els gimnasos són una bona opció. Allà pots fer exercici cardiovascular per rebaixar uns quilets, o treballar alguns músculs concrets per tal d'agafar forma. A part d'això, allà hi ha especialistes que et poden ajudar a aconseguir els teus objectius. Però tenen un problema, aquests llocs: són cars.

No puc dir que no sigui una despesa que no aconseguís permetre'm actualment. Segurament podria, però he decidit estalviar-m'ho, almenys per un temps. Per contra, vull recuperar el costum de sortir a córrer regularment, tot i que he de reconèixer que el fred em fa enrere, a casa s'hi està molt bé. Però amb la recuperació d'hores de sol espero sortir més sovint. A banda d'això, també m'agradaria fer una mica de peses, per enfortir una mica el cos. Però ai las! A casa només tinc un parell de peses de dos quilos. És poca cosa per segons quin múscul. Per això s'han d'inventar solucions alternatives, i posat que tinc un gat que pesa 7 quilos, i això ja és una bona quantitat, el faig servir com a pes per fer exercicis de deltoides, el múscul de l'espatlla. Bé, deltoides i esquena. En Blog sembla resignat a ser la meva barra de pesos, no es queixa massa. Ja sap que quan l'agafo de determinada manera anirà amunt i avall una estona... En Bamboo és més reticent (el cabron).

Així que ja sabeu, si em poso catxes, serà gràcies al Blog, tot i que al primer que li faria falta fer exercici seria a ell! 

Koala love

Ja estem per terres escoceses, i fot un fred brutal! Tot i això, hem trobat una gran mostra de passió en aquests móns d'internet, que a més demostren que els koales no només dormen!

Love is all around us, una abraçada!

Cul calent

Ja se sap que els gats són bèsties molt interessades. Si tenen ganes de jugar, se t'acosten, i si no, no els veus en hores. Però un tema en el que això es nota molt és en la variant estacional. Com nosaltres, noten molt els canvis de temperatura, i així com a l'estiu nosaltres ens traiem roba, ells s'estiren per terra i busquen els corrents d'aire sota les portes. A l'hivern nosaltres ens tapem més, però en el meu cas, com que no sóc massa fredolic, ha de fer força fred perquè engegui els radiadors. És en aquestes èpoques que els gats et busquen més i no hi ha manera de treure-te'ls de sobre. Com que tenen fred, busquen la cosa més calenta que tenen a l'abast per arrambar-se, en aquest cas: jo. Però quan ja tinc les cames adormides o em canso d'apartar-los per poder escriure amb el teclat, me'ls trec de sobre. En Bamboo s'ha buscat la vida i ha trobat la segona cosa més calenta que hi ha per aquí aprop: el router. Normalment s'estira a la safata amb papers que tinc al costat de l'ordinador, però ara s'ha desplaçat una mica més a l'esquerra per rebre l'escalfor de l'aparell. El més curiós és que sovint es queda sobat en la posició que el veieu a la foto, tot i que si s'arrauleix a sobre queda ben posadet i deu estar més còmode. Però deu ser que li interessa tenir el cul ben calent!

El gat que estudia física

Des del primer viatge que vaig fer amb els gats ja per casa, els vaig comprar un abeurador amb dipòsit perquè l'aigua els durés uns quants dies. Ara sempre els la tinc així, i sol durar una setmana. El seu sistema és similar al d'aquelles màquines d'aigua de garrafa de les oficines, per la pressió de l'aire només surt l'aigua que ha de sortir per l'orifici, ja que per dalt està tancat. Sincerament, desconec els principis físics que ho expliquen, perquè la física i jo no som amics, però sembla que tinc un estudiós a la família.

Molts cops he vist en Blog enfilat sobre el dipòsit, i mirant l'aigua. Ha observat que amb el seu pes fa certa pressió sobre la tapa, i surt aigua pel foradet de baix. També ha vist que si treu la pressió pugen bombolletes d'aire. Això el té molt encuriosit i intenta caçar aquestes bombolletes que es mouen per allà dins. Dóna voltes a l'abeurador, dóna copets amb la poteta, s'ho mira, s'ho remira, s'hi torna a enfilar... Vaja, que espero que qualsevol dia d'aquests em presentarà un document escrit amb les conclusions a les que ha arribat. Ara que, si espera que jo li corregeixi, va llest. A hores d'ara, ja en deu saber més que jo.

La imatge, de Míster Guau, on vaig comprar l'andròmina aquesta.

Se n'ha sortit...

Sóc conscient que és una victòria parcial, que caldrà ser prudents, que la bona notícia no ens treurà l'"ai" del cor. Però no per tot això deixarà de ser una bona notícia.

Fa tot just una setmana, quan es començava a debatre entre la vida i la mort, quan estirat a la gàbia d'una consulta veterinària el vèiem aparentment tranquil, però sabíem que tenia tres potes allà i una aquí, et vaig voler transmetre que "de vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim". No és, ni de bon tros, el millor tema de Manel, però potser aquest regust d'optimisme et transportarà a aquelles bones notícies, tan desitjades com inesperades, i aproparà una mica més els nostres gustos musicals.

Anecdotari gatuno

Fa unes setmanes se'm va descosir el botó de dalt de la camisa castellera. Com que a casa no tinc res per cosir, ni hagués sabut fer-ho, vaig decidir guarda-lo per veure si podia enganyar ma mare perquè me'l cosís. Era petit, no sabia on deixar-lo per recordar-me'n. El vaig deixar sobre la tauleta de nit, lloc on el podria veure cada dia.

Però me'n vaig oblidar. I per què? Doncs perquè va desaparèixer. De seguida ni em vaig recordar que l'havia deixat allà, ni tant sols em recordava de la seva existència. Fins que avui al matí, quan em disposava a netejar la sorra dels gats, m'he trobat un botonet blanc i petit ben enterradet en una caqueta. De seguida he lligat caps, no és difícil saber com el botó s'ha transmutat d'un lloc a l'altre. Els gats han après a obrir la porta de l'habitació, però generalment no m'hi trobo massa destrosses. Això sí, el botó era molt temptador per jugar-hi, i sembla ser que també per menjar-se'l. No sé per què, em puc imaginar quin dels dos ha estat... el mateix al que ara li ha donat per menjar paper... aquests gats un dia em donaran un disgust...

Amb aquest post obro una nova categoria i proposo fer una sèrie de posts amb aquesta temàtica. No seguits, eh, però quan els nostres gats en facin alguna, sempre es pot traduir en un post, amb aquest mateix títol. Tant parlar-ne entre nosaltres, també en podem escriure, oi?