diumenge, 9 de juliol del 2017

House of Cards, Season 4

La quarta temporada d'aquesta sèrie sobre política americana es torna més crua i per tant et manté més enganxat a la cadira que la tercera, que havia davallat una mica. Novament trobem els Underwoods més durs, amb el món en general i amb ells mateixos, però com no poden negar, separats són temibles, junts són imparables.

A PARTIR D'AQUÍ, SPOILERS A DOJO

La temporada comença amb els Underwood separats, i amb mala peça al teler. la Claire s'ha cansat de ser només la primera dama, té les seves aspiracions polítiques, i vol començar a fer carrera ja en aquestes eleccions, a la seva Dallas natal. Ho fa com saben els Underwood, apartant a qui sigui del seu camí. Però en Frank sap que sense ella no farà res, ja que està molt més ben valorada que ell mateix pels votants, i en els actes sempre li dóna un plus si la té al costat. Es dedica a boicotejar tots els seus intents, de manera que la tensió entre els dos va en augment. La lluita de poder acaba quan en Lucas Goodwin, periodista que havia estat molt a prop de desemmascarar el President, i que havien aconseguit apartar de la circulació, recupera al llibertat i dispara a en Frank, i el deixa en coma. La Claire s'adona que junts poden arribar molt més lluny, així que quan en Frank es recupera, tornen a formar equip. Ja no hi ha amor en aquest matrimoni, però les ànsies de poder mouen muntanyes igualment.

La temporada no comença gaire bé pel matrimoni Underwood. D'aquí.

En aquesta temporada en Doug torna en plena forma i farà de les seves com habitualment, el seu domini de la situació és espectacular. En Remy i la Jackie estan molt descontents amb en Frank, i no és d'estranyar. Coneixerem també la LeAnn Harvey, que comença amb la Claire i acabarà sent la cap de campanya de la candidatura Underwood a les eleccions de 2016, que és una vella coneguda de la pantalla. La seva rival en les primàries demòcrates, Heather Dunbar tindrà algun que altre problema, i la candidatura Underwood també acabarà sorprenent. Però no tot sortirà bé, també hi ha els que volen fer caure els Underwood, i entre aquests tornarà en Tom Hammerschmidt, l'ex-director del diari on treballaven en Lucas i la Zoe Barnes. Ah, i el nostre estimat (és irònic) escriptor Thomas Yates tornarà a escena per jugar un paper una mica inquietant. Però les noves veritables estrelles de la sèrie són el candidat republicà a les eleccions i la seva dona. Els Conway porten molta avantatge a les enquestes, però no saben amb qui se les hauran de veure, encara.

Els Conway són guapos perquè sí. L'única cosa que supera 
la meravellosa parella que formen, és la ràbia que foten. D'aquí.

La temporada va de menys a més, va pujant d'intensitat i acaba amb molta potència, cosa que fa tenir moltes ganes de mirar la cinquena temporada. I té molta gràcia la cosa, perquè es tracta d'una sèrie original de Netflix, però no la fan a Netflix, perquè ha venut els drets a Movistar. Què hi farem, ja ens ho muntarem, però està clar que cal continuar mirant-la.

Acabo d'embrutar els calçotets... D'aquí.

Valoració: No cal que ho jureu que vosaltres sou el terror, Underwoods...

dilluns, 3 de juliol del 2017

Community, Season 6

Moltes sèries parteixen d'una bona idea inicial que té èxit, però el fet de voler-les esprémer fa que de seguida perdin l'interès i la qualitat. Aquest no és ben bé el cas de Community, que manté un bon nivell de bogeria i originalitat durant 5 temporades, per fer després una caiguda en picat en la sisena que personalment m'ha semblat que hauria estat millor que no existís, perquè el record que em deixarà no farà justícia a una sèrie que m'ha fet passar moltes estones.

En Jeff té un problema amb un dels presos que estudia
 a Greendale a través d'una tauleta amb rodes. D'aquí.

A les baixes ja conegudes de la temporada anterior, en aquesta sisena temporada no comptarem tampoc amb la Shirley (només testimonialment), en Chang serà un més del grup, encara que ningú li fa cap cas i només diu ximpleries, i tindrem dos personatges nous que no acaben de fer oblidar els anteriors, l'expert en informàtica i videojocs Elroy Patashnik i la Frankie Dart, fitxada per posar ordre a Greendale. Si els canvis en el repartiment no destrempessin prou, els capítols d'aquesta temporada són més llargs, de gairebé mitja hora, i ja no són aquelles petites píndoles que no podies parar de mirar. A més, les temàtiques són molt més profanes i vulgars, tot i que segueixen les referències a temporades i personatges anteriors, cosa que està bé, però tens la sensació d'estar mirant una altra sèrie. Una de dolenta.

Ni el paintball salva aquesta temporada... D'aquí.

D'aquesta temporada no m'ha quedat bon record de cap capítol en concret, ni hi fan 'cameos' famosos gaire rellevants. El gag de final de capítol sol ser sempre una mena d'spot publicitari protagonitzat per uns altres personatges, i sense massa gràcia. Potser només l'últim capítol, el de comiat, en el que la paranoia de l'Abed de que el que viuen és una sèrie passa a tots, i amb la perspectiva que alguns personatges sembla que marxaran a fer les seves vides lluny de Greendale, tots proven d'imaginar-se, a la seva manera, com seria la setena temporada de la sèrie de les seves vides. Mentrestant, el que mira, desitja que aquesta temporada 7 no arribi mai. També el d'un programa d'estudis per a presos que assisteixen a Greendale a distància en unes tauletes amb rodes. Constatar que l'Abed, el millor de la sèrie en la majoria de temporades, té molt menys sentit sense en Troy. La Britta és només una caricatura del que era al principi, i en Jeff i l'Annie són els únics que es mantenen una mica. Però ni ells ho arreglen.

Valoració: com la novena d'Scubs, si aquesta temporada no existís, Community seria una sèrie millor.