divendres, 27 d’abril del 2007

Raltegravir

Porto ja dies volent parlar d'un tema, i si no m'espavilo encara passarà de moda. Es tracta de la notícia que ha sortit als diaris recentment (cosa que significa que ja fa molt temps que s'hi treballa) sobre el nou antiretroviral inhibidor de l'integrasa del VIH-1 (virus de la SIDA) que ja està disponible gràcies als esforços conjunts de l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti pels amics), amb els doctors Josep Maria Gatell i Bonaventura Clotet al capdavant. També participa l'Hospital Carlos III de madrid, però d'allà no conec a ningú.

Per mi és un orgull que la ciència del país avanci i es faci sentir arreu del món, ja que no deixen de ser becaris com la majoria de nosaltres els que porten els projectes endavant. La notícia (per exemple) diu que aquest treball ha estat publicat a Lancet, una revista científica puntera en el camp de la medicina, i és per això que té ressò mediàtic. Aquí us deixo l'abstract per si hi voleu fer un cop d'ull, encara que des de casa no es pot accedir a l'article sencer.

El nou fàrmac es diu raltegravir (MK-0518) i es útil per pacients en estadis avançats de la malaltia que no responen a les teràpies estandard, i a més, té menys efectes secundaris. Com deia abans, actua a nivell d'inhibir la integrasa del virus. Parem màquines. Sense entrar en detalls, el virus de la SIDA té un cicle vital, per tal de reproduir-se, que es dóna a l'interior de cèl·lules nostres, les cèl·lules que parasita. Aquest cicle, que us detallo aquí baix perquè us feu una idea, es pot intentar parar a nivell de molts punts per tal que no avanci i el virus no pugui augmentar el seu nombre. Els antivirals clàssics intenten inhibir la transcriptasa reversa. El raltegravir, en canvi, ho fa en un punt del cicle més tardà, i pel que diuen, dóna uns grans resultats.

Bona ciència i feta a casa. Això suposa un descobrient prou important i obre una nova via d'investigació ja que fins ara no hi havia inhibidors de la integrasa. Si aquest funciona bé, no a nivell de curar la malaltia, és clar, però si a millorar la qualitat de vida dels pacients, cosa que per ara, és l'únic que es pot fer, en podran sortir més de semblants, qui sap si de millors. La meva feina té relació amb aquests temes, encara que no havia seguit el desenvolupament d'aquest fàrmac. Però sí conec gent dels dos centres catalans que han participat en l'estudi, potser algun d'ells us en podria explicar moltes més coses que jo, però com que no s'animen, jo no he volgut deixar passar l'oportunitat de llançar floretes a la ciència que es fa per aquí, ni que sigui per una vegada, ja que amb la poca atenció que rebem, s'ha de reconèixer el mèrit d'obtenir uns estudis de tant d'interès com aquests.

3 comentaris:

  1. Em sembla molt bé el que has explicat, només apuntar que si bé participem en la ciència, la ciència no es fa ben bé aquí...

    ResponElimina
  2. Efectivament, els únics medicaments que "curen" en el sentit estricte de la paraula són els antibiòtics (i no tots!).

    No obstant, obrir una nova família de fàrmacs (què coi, una nova diana!) no és moc de gall d'indi. Així, que ben tirades les floretes, especialment per l'aspecte científic. Ja coneixeu les meves discrepàncies polítiques sobre el desequilibri energètic "prevenció-terapèutica", però això no treu que victòries científiques com aquesta em facin caure la baba.

    I chapeau pel post i la seva temàtica!

    ResponElimina
  3. Em sembla molt bé que vulguis incidir en que aquí també fem investigació novedosa, però el que és cert és que aquí a Can Ruti només s'ha participat una mica de passada, participant amb alguns pacients a un protocol, d'aquí que no figuriu el nomd e Clotet en els autors de l'article. D'altra banda, voldria afegir que no és el primer inhibidor de la integrasa del HIV-1 que està a la clínica, ja n'hi ha un parell més, els compostos S-1360 i JKT-303. De tota manera, val a dir que en més d'una dècada d'investigació sobre aquesta diana retrovírica, poquíssims compostos estan en fases clíniques avançadesm, és a dir són una proposta real de teràpia, així que qualsevol novetat al respecte representa un avenç.
    Bueno, la veritat és que jo de clínica no domino gaire, però no volia deixar de dir la meva al respecte.

    ResponElimina