dimarts, 29 de novembre del 2011
The wheels on the bus
dimarts, 22 de novembre del 2011
Et trobaré a faltar...
diumenge, 6 de novembre del 2011
Espaguetis amb frankfurt (incorporat)
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Noticies fresques
Alla va: Resulta que el Dimecres dia 26 d'Octubre, la Noemi i jo fa 10 anys que sortim! I per celebrar-ho hem decidit que ens casem.
Farem un casament civil, a Rochester el Dimecres dia 26 d'Octubre (si, aquest dimecres=dema) a les 7pm de la tarda GMT-6 (2am de la matinada de dimecres a dijous, hora catalana GMT+1). El casament sera senzill i poc pretencios.
By popular demand (de la familia, que no venen) estic preparant un streaming a traves de ustream.tv per retransmetre el "Yes, I do". El link directe es http://ustre.am/Ec3H i suposo que estara actiu uns 15 minuts abans de la ceremonia (1:45am). El canal porta un funcio de chat, pero us heu de registrar abans (potser seria una bona idea que us registressiu abans d'hora).
Potser pels voltants del dia 30 de desembre farem una celebracio a Catalunya per la familia i prou. Anire bastant de cul aquest Nadal, pero suposo que algun moment trobarem per reunir-nos i parlar!
Si, anem de cul perque ho vam decidir fa 2 setmanes, pero en termes d'organtzacio, jo crec que arribem a temps... Ara ja ho sabeu! Una abracada ben forta a tots!!
Xavier
dimarts, 4 d’octubre del 2011
Alpinistes-Samurais
divendres, 30 de setembre del 2011
dijous, 29 de setembre del 2011
I just called to say I love you
dijous, 8 de setembre del 2011
Lopes
dilluns, 5 de setembre del 2011
Sant Quirze, i ja en van 30
En Pau, fent que toca la guitarra |
En Joan Roca en el seu paper, però no s'aprecia si està content... |
divendres, 12 d’agost del 2011
Sibaritismes d'estar per casa
Mira, poses ceba a sofregir; força oli i foc fortet. A mig fer hi poses un gra d'all i quan la ceba ja està dauradeta hi tires l'arròs. Gros; Montsià, si pot ser. Llavors es tracta de sofregir l'arròs i deixar que es cogui en el seu propi midó, ajudat de tant en tant per cullerades del brou de pollastre que tens en un cassó, mantenint-se al punt del bull. Una mica de brou i remenar fins que se'l begui tot. L'operació no és complicada, però requereix paciència. Sovint penso que algunes actituds de la saviesa popular ens esclavitzen i no ens permeten veure la vida sense el component falsament necessari del patiment, però en aquest cas, els vint minuts ben bons que et pot costar el procés donen valor a allò de que "és bo tot el que es fa desitjar". De fet, apreciaràs més el procés si algun cuiner colega et confessa que als restaurants hi solen posar nata per estalviar-se de tenir algú remenant l'arròs durant vint minuts. Quan ja fa quasi el temps, el rectifiques de sal i hi afegeixes una darrera cullerada de brou. Al final ha de quedar un pèl sosso de sal i més aviat sec, doncs un cop acabat de coure el retiraràs del foc i li afegiràs mantega i formatge parmesà ratllat. L'escalfor de l'arròs desfarà, ja fora del foc, aquests dos últims ingredients, que li donaran la textura cremosa i el punt de sal que el plat requereix. Dues fulletes de julivert, per allò de que la bona cuina també entra pels ulls, i a dinar. Si t'ha quedat tan bé com esperaves (o la gana t'ho fa apreciar tant com et mereixes) acompanyaràs el risotto d'un vi blanc ben fresquet i substituiràs l'atabalament del telenotícies pel bon rotllo d'una música tranquil·la, però viva. A la teva pròpia salut!
diumenge, 26 de juny del 2011
AF a Banyoles, més lamparetes
dimecres, 22 de juny del 2011
A menys somriures, més turisme
dimarts, 14 de juny del 2011
Antònia Font debò debò
Van començar com a Poblenou, amb “Me sobren paraules” i no sé si abans van saludar o no... crec que no. La primera variació va ser que no van tocar “Abraham Lincoln” (bé) i la segona que van deixar de fer unes cançons del final, entre elles “El far de Ses Salines”. Ara, res a veure amb el concert de l’Ateneu, i no només perquè el públic estigués més animat d’entrada, sinó perquè se’ls veia molt més sueltos damunt de l’escenari. El teclat va fer unes desvariacions magnífiques que semblava que duien al caos total, però que finalment es reconduïen amb la melodia del final de la cançó (ara no sé quina, potser “Icebergs i guèisers”). Van continuar amb la selecció dels seus greatst hits, però no us puc dir quins exactament. “Portavions”, “Alegria”, “Dins d’aquest iglú”, “A Rússia” i d’altres. Vaig trobar a faltar “Viure sense tu” i “Alpinistes samurais” i vaig trobar especialment bonic que toquéssin “Love song”. L’última cançó va ser “Oh Yeah!” i els bisos van ser “Astronauta Rimador” i “Calgary 88”, una combinació esperpèntica i molt poc recomanable. Després de la canya que li van fotre amb l’astronaua, va costar que els patinadors ens arrenquessin un somriure. A part, com si no tinguessin prou temes com per haver de repetir-ne un.
A nivell personal, al principi em sentia molt vulnerable, ja que hi havia molta gent i feia calor. No vaig poder anar a la primera fila i em sabia greu, però passat aquest moment, vaig pensar que també estava bé veure el concert des de la distància. No era el meu lloc, això està clar, però va ser impressionant veure des del darrera com tothom cantava. Recordava aquells concerts on érem 4 gats (Torroella, Premià, El Prat, ...) i pensava que s’havia trencat aquella intimitat, però potser també era pel fet de que jo no estava a primera fila. No sé, en part em sabia greu i en part estava contenta de veure que tenen èxit i que les coses els van bé.
Espero que aviat en puguem compartir un, de concert d'Antònia Font debò debò.
dijous, 9 de juny del 2011
Instint maternal
dimarts, 3 de maig del 2011
Ja són aquí!
dijous, 21 d’abril del 2011
Els Canons de Navarone
Ostres, com m'agrada aquesta cançó i com m'agrada el raspat de guitarra del principi.
"Despatxa cara a cara, Vito Corleone."
Unes gotes al parabrises. Doncs al final els homes del temps tindran raó i el cap de setmana de Sant Jordi de Quaresma serà passat per aigua. Igualment, que bonic és que plogui. Igual que és bonic que guanyi el Madrid si el Barça ens fa gaudir. Prefereixo que juguin tal com van jugar i que perdin amb un merescut gol del Madrid, que no pas que no facin joc. No m'enfado, no m'entristeixo perquè el nostre equip és molt bo i desferma passions "manque pierda". Pel cap em passa el mail que he escrit avui a les nenes. Els anirà bé quedar? Tant de bo...
"Túnels, coliseus, gasoductes,
gent subordinant es planeta,
homes que se feien preguntes,
contrallums a llevant."
Brutal.
"Aiguamolls a terres lapones,
plànols, tiralínies i lupes,
cuirassats a flaixos de bombes."
I de sobte entenc tot pren sentit i entenc el Lamparetes. Clar! Desafiant l'univers hostil hi ha exploradors, el progrés de la societat, les coses modernes. Hi haurien quedat bé unes Illes Galápagos en tota aquesta equació.
M'animo perquè s'horitzó va ser lila i la mar se feia grossa i petita i comença a fer-se de dia, i recordo el dia que vam veure la pel·lícula, una d'aquelles que tant agraden al meu pare. "Els Canons de Navarnoe". El títol en sí ja és un curtmetratge de tot el que evoca. És un arquetip en sí mateix. M'evoca a una illa perduda en algun lloc del Mar Mediterrani, a una colla d'espies desafiant el temut exèrcit alemany amb la il·lusió sincera de destruir els dolents (i que dolents que són els nazis...). Desafiant l'univers hostil, desafiant les circumstàncies amb valentia. Que bonic... però exisiten de debò, aquests canons?
divendres, 15 d’abril del 2011
Me sobren paraules...
Doncs cedint a les peticions fetes, penjo al blog aquesta composició feta amb Wordle (www.wordle.net) que recull les paraules més representatives de les lletres del nou disc d'Antònia Font, Lamparetes. És una frikada, però ahir pel matí, tot escoltant el disc, em vaig preguntar quines serien les paraules més identificatives del Lamparetes, per aprofundir una miqueta més en l'univers AF. Apali, paraules gratis i certes!
dimarts, 12 d’abril del 2011
Lamparetes
dijous, 31 de març del 2011
No votis!
dissabte, 26 de març del 2011
Relats conjunts, Carnaval
divendres, 18 de març del 2011
Premi Internacional Catalunya
dimecres, 16 de març del 2011
Perdoneu, però algú ho havia de dir!
dimecres, 9 de març del 2011
L'home que ara fa d'entrenador
dilluns, 7 de març del 2011
La primera marató
divendres, 4 de març del 2011
Primer post, quart any
dos sardinas
tres sardinas
... i uuuuun gato
Se apostaron
de meterse
en uuuun zapato.
A gua gua gua gua gua gua chi chi.
A chi chi chi chi chi chi gua gua.
Que lo repita
la señorita
(i aquí cap nom queda bé)
També la cantaveu, a l'autocar? Us agradava? M'encanta imaginar-me les tres sardines i el gat a dins d'una sabata...
dimecres, 23 de febrer del 2011
He vist E!
diumenge, 13 de febrer del 2011
Quart aniversari
dijous, 10 de febrer del 2011
Aquesta pluja (aquesta boira)
Tothom té defectes,
jo encara t'enyor
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons.
Jo de vegades són una mica torracollons i rabiosa. M'agrada portar la contrària. Sí, perquè negar-ho... sort en tinc de la gent que m'estima i que no m'ho té en compte. Això ho vaig heretar del meu avi per part de mare, però no és cap excusa.
Jo crec que hi ha coses de nosaltres mateixos que podem canviar, però d'altres... és que costa tant! El millor és admetre-les i deixar-se estimar tal i com s'és. Però això no és fàcil...
Què en penseu? És egoïsta?
divendres, 4 de febrer del 2011
Estrella merengue
dimecres, 2 de febrer del 2011
Retrobament d'arracades
I m'ha passat per segona vegada que una arracada ha tornat a mi de la manera més insospitada!!
La primera va ser amb unes arracades que em vaig comprar a Edimbrà. Un dia em vaig adonar que n'havia perdut una i al cap de mig any va aparèixer a la taula de l'aula on fem Tai Txi. Mentre feia els moviments, la vaig veure i al final de la classe m'hi vaig acostar... Era ella! M'havia caigut i la professora l'havia deixat allà. Mig any, s'havia esperat la pobra (arracada).
La segona que va tornar a mi, ho va fer ahir, mentre buscava un pen-drive al bolso (que per cert, no vaig trobar...). Què hi feia al fons de tot del bolso? Com havia arribat allà, era un misteri, però ella estava amb una actitud pacient: algun dia em trobarà, devia pensar. Només feia una setmana que l'havia trobat a faltar, de manera que el retrobament amb la seva parella no va ser tan emotiu, però tot i això jo la vaig agafar amb cara d'incredulitat.
I així és com es recupera una arracada. Recordo haver-ne perdut una en un mirador del Montseny, una nit d'estiu. I també recordo haver-ne perdut una a Berlin i una altra a l'aeroport de Santander (crec). Les parelles s'esperen al joier, per si mai re-apareixen. Fa molt temps i és molt difícil que em tornin a trobar, però jo estic aquí, esperant fer de mitjancera pel seu retrobament.
dilluns, 24 de gener del 2011
Bad project
dimarts, 18 de gener del 2011
Camins
El post va de camins. Dels camins que un tria, i dels que abandona. De les decisions que un pren, en fred i en calent, per avançar a la seva carrera professional i personal.
Que fer quan acabes el doctorat? Tant de temps darrera una meta, i un cop aconseguida, que?
Fa temps que corro darrere una idea: conjuntar el que se de ciència i el que se de negocis en una mateixa feina. No hi ha massa oportunitats, ni aquí ni enlloc. I n'he trobada una. La Mayo te un departament que comercialitza la ciència que s'inventa aquí. I buscaven algú amb un doctorat al que no li fes por un canvi de carrera. I aquí entro jo.
Abandono el camí acadèmic, però no el de la ciència. Escullo el camí de ronda de la ciència. Aquell que porta a llocs desconeguts, però igualment excitants. Es un camí diferent. Com deia aquell, ni millor ni pitjor. Un cami que passa per universitats i per empreses biotecnologiques, per fons d'inversions i per creacio de noves empreses. Pero un cami que a curt plac passa per Estats Units.
Sento molt que no ens vam veure per Nadal. Tot i que llavors no hi havia res decidit, era una idea que ja m'havia contaminat i que creixia sense aturador.
dijous, 13 de gener del 2011
Apostem?
S'admeten més apostes! Qui encertarà el dia??
diumenge, 9 de gener del 2011
Roast-beef
Avui és diumenge i per això estem preparant un Sunday Roast Beef per a dinar. La preparació va començar ahir al vespre, on vam posar a marinar la carn overnight a la nevera. Avui hem posat el troç de carn al forn a 180 graus celsius. Passat una hora, hem afegit patates, pastanagues, ceba i pèsols, i una mica més de líquid de marinar. Ara, mentres es va coent poc a poc el rostit, ja que ja tenim internet a can McDonald, aprofitem per fer aquest post i felicitar el nou any i la nova dècada a tothom, que ve carregat de novetats i noves il·lusions. Esperem que la crisi no faci molt de mal i que la salut i la felicitat domini en les nostres vides. Bon 2011 amics!