dilluns, 9 de juliol del 2018

13 Reasons Why, Temporada 2

La primera temporada d'aquesta sèrie no feia augurar res de bo, ja que gran part de la temporada parla de problemes superficials d'adolescents, però cap el final s'anima una mica i justifica haver-se empassat els 13 capítols de durada llarga. Recordem, una noia s'ha suïcidat i ha deixat 13 cintes de casset, cadascuna dedicada a una persona de les que considera responsables de la seva mort. Però un cop coneguts els culpables, com podia continuar això? Si la Hannah continuarà morta, no?

En Bryce és el focus d'atenció. És un violador? Sembla un noi molt maco, oi? D'aquí.

Doncs en aquesta segona temporada assistirem al judici per la demanda que la mare de la Hannah ha interposat a l'institut Liberty, a qui culpa de no haver tingut cura de la seva filla pel bullying que li feien, cosa que la va portar al suïcidi. Per seguir la norma de la casa, a cadascun dels 13 capítol s'interroga a un dels implicats. Però aquí no està la gràcia. La gràcia és que descobrirem moltes coses que no se'ns van dir a la primera temporada, coses que passaven per sota o paral·lelament a allò que la Hannah ens va deixar saber amb les cintes. I a fe que en aquell institut hi passen moltes coses. La Hannah, per cert, segueix apareixent a mode de visions que té en Clay, que va parlant amb ella perquè no se la treu del cap. Mica en mica anirem entenent més coses i ja no serà una simple sèrie d'adolescents, posarà sobre la taula molts problemes reals que tenen els joves, la drogoaddicció, la cultura de la violació, la falta de comunicació en general.

Tres dels nous personatges: la Nina, la Chloe i en Caleb. D'aquí.

En aquesta segona temporada hi intervenen molts personatges nous, però cap m'ha resultat familiar. Hi ha nous adolescents amb paper, molts més familiars dels protagonistes i algun que altre membre de l'escola. També hi ha els advocats del judici, és clar. Algun dels nous és destacable, com l'inadaptat amic d'en Tyler, en Cyrus.

En Cyrus i en Tyler no en pensen una de bona aquesta temporada. 
Tindrà conseqüències. D'aquí.
 
La sèrie puja de revolucions en aquesta segona temporada, i pel meu gust també puja molt en interès. Exposa els problemes amb ment oberta i busca la culpabilitat d'un fet com el suïcidi d'una jove a totes bandes, sense obviar cap dels actors. Hi ha escenes explicites i per això hi ha sempre advertències i telèfons d'ajuda per si algú se sent identificat amb el que s'hi exposa, de manera que la sèrie té una mica de voluntat de servei social i està bé. A la capacitat d'enganxar, a aquesta temporada se li ha de sumar una trama molt més interessant i més adulta, més analítica i reflexiva, però no pas mancada de ritme. Per mi tot s'espatlla una mica al darrer capítol quan els guionistes es passen una mica de voltes per justificar la tercera temporada que vindrà. I no vull dir que el que ensenyen no sigui possible, de ben segur que passa, però em sembla que van massa enllà. Per això ja veurem si la mirarem quan arribi el moment.

Valoració: Millora la primera i ajuda a entendre moltíssimes coses. No vulgueu estudiar en un institut americà...