Scotland 18 September 2014: To be or not to be...part of the UK?

Falten tan sols unes quantes hores ja, per a què a Escòcia succeeixi un esdeveniment històric, que pot canviar el destí d'aquest petit i peculiar país. Després d'haver viscut durant un cert temps en aquesta ciutat que és Edimburg, i el fet de estar aquí durant aquesta data tan senyalada, em fa sentir un privilegiat per poder ser testimoni en primera persona d'aquest event. 

Nosaltres, pel fet d'haver estat residint-hi establement durant un cert temps tenim el dret a votar en el referèndum. Tot i així no ens vam registrar i no votarem. Perquè creiem que no és just influïr d'una manera tan decisiva en un país que, tot i ser la nostra llar durant un temps i viure-hi experiències significatives, no és el nostre, i el nostre camí futur no és en aquestes terres. Si us he de ser sincer, no ho tinc clar per quina opció em decantaria. Sí, m'atrau la idea d'un nou país que pot materialitzar els seus anhels d'identitat en una nació soberana. També és un factor a favor que la victòria del "Yes" aquí dalt pot donar cert impuls positiu a les nostres aspiracions de consulta a Catalunya. Però cap d'aquests motius em transmeten la força suficient per a un possible vot a favor d'en Salmond i companyia. Per a votar una opció s'ha d'estar convençut fins al moll de l'òs, i aquest no és el meu cas (si que ho seria en el cas català). 

Per tal de convèncer els votants, aquí han fet una campanya intensíssima des de ja fa força temps (i evidentment amplificada aquests darrers dies), per part de totes dues bandes, incloent visites porta a porta, infinitat de cartells, xerrades, debats i mexandatge abundant. Tothom té molt bones raons i passió per la seva causa, però el to que s'ha respirat en tot moment ha estat de respecte (lamentablement diferent de la situació que es viu a Espanya). L'argument principal de la gent que votarà seguir formant part del Regne Unit són raons econòmiques. Tenen por que els diners marxin i això s'enfonsi. També argumenten que moltes de les reivindicacions de campanya del "Yes" ja les gaudeixen ara mateix.  Per altra banda, l'aspecte econòmic, i sobretot social, és una de les claus de la campanya independentista, ja que una Escòcia independent estarien millor administrats els recursos i seria possible mantenir o millorar molts béns socials. 

Tot i això, encara hi ha molta gent que no sap cap a on tirar, amb aproximadament un 10% d'indecisos. Les enquestes donen ara mateix un resultat ajustadíssim, amb un mínim aventatge dels unionistes, però aquests vots que encara no tenen amo poden ser decisius pel resultat final. 

No sé què passarà demà i quin serà el veredicte d'Escòcia a les urnes, però en tot cas el sol fet de podar expressar lliurement per a determinar el futur del seu país, ja és un motiu sufucient per a estar orgullós i satisfet.  En el seu dia van decidir juntar-se amb Anglaterra i formar el Regne Unit, i ara, 300 anys després el camí podria ser justament l'invers (és curiós el paral·lelisme històric uneix temporalment els camins de Catalunya i Escòcia!).

Ara és el torn dels escocesos, però CatalansVote9N2014! Amics, visca la democràcia i visca la llibertat, que s'obrin les urnes!

Mikimoto a Edimburg

Crec que és de justícia que deixem constància aquí de l'Afers Exteriors que TV3 ha dedicat a Escòcia, especialment a Edimburg, per tot el que significa per nosaltres. Gairebé totes les imatges que apareixen al programa les coneixem perfectament, és xulo que te les expliquin des d'una altra perspectiva. El que no entenc és per què el foteta d'en Miquel Calçada no va visitar una parella jove que va marxar a Edimburg a buscar un futur i han tingut un fill allà, hagués estat de molt interès saber com es gestiona aquesta situació en un ambient tan inhòspit! Ell s'ho perd, quan es presenti a president de Catalunya no el votaré!

Sobre les princeses

7th

Aquest cop no agafarem l'autobús 100 perquè ens porti a Waverley Station, però ens hi deixarà un tren que vindrà de Glasgow (Glasga). Començaran les nostres pujades i baixades per Leith Street, sovint sota la pluja, quan no sota la neu! Uns nachos a The Elephant House, en un petit desviament per George IV Bridge mentre ens passegem per la Royal Mile. Ves que no baixem al Grassmarket i fem una pinta al The Last Drop. Abans ens farem fotos amb el Greyfriars Bobby, és clar. El que no perdono és fer un Sunday Roast o un All Day Breakfast a l'Standing Order, allà la pinta d'Strongbow és obligatòria. Potser una excursioneta a l'Arthur's Seat, o el més assequible Calton Hill. O tornar a Cramond Island, evitant que ens enganxi la marea! Però pels nens potser millor caminar per Inverleith Park o els Meadows. Un Tesco o un Sainsbury? A Princess Street Gardens ens espera un vi calent per escalfar-nos una mica, i també un pretzel, que hi haurà gana. Potser pujar al monument a Walter Scott per gaudir de les meravelloses vistes. El Three Sisters ens queda lluny, però segur que entrarem al John Lewis a tafanejar les novetats. Tot plegat ben abrigats. Set a la meva setena vegada a Edimburg.

Festa d'aniversari diferent

27 d'Octubre a Edinburgh. Avui hem viscut la nostra primera festa d'aniversari en un "chiquiparc". 24 nens, amb les respectives families. Una bogeria, tota una experiència. Tot i que en la festa hi havia moltíssima gent d'Espanya, incloent una familia de Mallorca (escric aquest post escoltant AF, i parlant amb sa mare ens recordava aquesta manera de parlar tan peculiar i familiar), l'estil ha estat marcadament anglosaxó, com pertoca en aquestes latituds. El lloc en qüestió és a dintre del complexe esportiu Commonwealth Pool, on com indica el nom hi pots practicar tot tipus d'arts natatòries. També inclou un soft-play, una estructura on la canalla pot internar-se i escalar, jugar en una piscina de boles, baixar per tobogans, etc. 

La festa es basava en dues parts: primer 1 hora d'esbarjo i activitats en el soft-play, i després 1 hora més de festa en una sala. Aquí, tots els nenes poden gaudir d'una party-bag, amb una mica de berenar i moltes moltes chuches. Els regals als nens que fan anys no es poden donar aquí, s'han d'haver donat abans, amb la corresponent targeteta de felicitació. Aquesta targeta ha d'indicar clarament la font del regal, ja que aquí està mal vist obrir els regals durant aquests esdeveniments, els regals s'obren sempre a casa, en la intimitat. A la festa hi han hagut certes activitats típiques de les festes d'aniversari d'aquí. Per exemple, els nens seuen tots al terra en rotllana, i es passen un parell o tres de regals embolicats mentre sona la música, i quan es para l'han d'obrir. Però el tema és que el que troben és més paper de regal, per tal de continuar amb més rondes de música. Així fins que finalment es troben una regalet petit. Com que no tots els nens poden aconseguir un regalet, després han fet una mena de pinyata, que ha estat com una marabunta de nens intentar pillar tot el que es podia. I per últim, el pastís. Han bufat les espelmes, però no es reparteix el pastís en plats. El que fan és per unes bossetes per a cada nen i nena, i a dintre hi posen una porció de pastís, a més de més chuches i alguna tonterieta més. Aquí és el costum, però nosaltres ho hem trobat si més no curiós. I un cop s'ha complert l'hora, a recollir i tothom cap a fora. Tot sota control, el mateix local s'encarrega de recollir tot el tsunami de deixalles i restes de menjar formats. 

Però ha estat bé, hem pogut xerrar una mica amb els pares i mares dels companys de classe de l'E, i ell jugar amb els seus "colegues". Una mica de caos, però sempre des del punt de vista escocès. No sé com hauria anat una festa així a Barcelona...

Com a anècdota, el nen mallorquí de 4 anys li ha preguntat a la seva mare que en quin idioma parlava una nena, la qual parlava en castellà...(ell va venir aquí quan tenia 1 any i les seves llengües són el català i l'anglès).

Lipdub

Durant el passat mes d'octubre vam participar en la gravació d'un lipdub de les Comunitats Catalanes a l'Exterior, amb la cançó d'Els Catarres "Jenifer". El vídeo és cassolà, però nosaltres ens ho vam passar molt bé fent la gravació i ara veient el resultat final. Ho volem compartir amb vosaltres, així que aquí el teniu al blog: