dijous, 24 de desembre del 2015

Aliments per a nadons?

Avui potser crearé polèmica...

Una mare que hagi donat el pit sap que per tirar endavant sovint cal informació i recolzament, i que aquestes dues coses no es troben fàcilment. Per desgràcia, si a la mare li falta sort o recursos per sortir-se'n, acaba abandonant. Perquè quedi molt clar, desenvolupo la frase: Si tenim sort, algun dels professionals sanitaris que ens atenen tindran formació en lactància i ens ajudaran. Si no la tenim, potser tenim recursos per anar contra les indicacions dels què ens atenen i buscarem una segona opinió. Sí, és habitual que les mares que volen alletar hagin de lluitar per aconseguir-ho. Es troba a faltar la figura de la consultora de lactància als centres de salut i consciència de que no és una cosa que surt sola. No es tracta només de voler, sinó de també de tenir recolzament. És per això que les dones que més donen el pit a Catalunya (també a Espanya, a Europa, als EUA...) són dones amb estudis i de nivell social mitjà-alt. 

Per altra banda, destacar que la majoria de mares que han donat el pit que jo conec, quasi no han comprat ni llet artificial ni potitos. Algunes ni tant sols cereals en pols. Els potitos, per la seva composició i manufactura, són equivalents al fast-food dels adults i els fem servir per un dia d'emergència. Els cereals en pols no són estrictament necessaris, però de fer-ne servir, haurem d'anar en compte amb el què comprem, doncs no tots són aptes per infants pel seu alt contingut en sucres.

I perquè us explico tot això? Doncs perquè ahir vaig veure que es tornava a fer el famós tió solidari de Catalunya Ràdio, que recull llet de continuació i aliments per a nadons. A les imatges es veia llet en pols, potitos i cereals en pols. I ara ve la polèmica. 

Aquests productes que es recullen van a famílies necessitades, en aquest cas, a mares que no han tingut ni la sort ni els recursos per sortir-se'n. Aquestes famílies, si ja de per sí tenen manca de recursos, amb la falta d'informació i recolzament encara en tenen més! Hem de ser molt conscients de qui els ha fet dependents d'aquests productes i què estem promovent recollint-los i donant-los. Potser seria més útil invertir esforços en donar suport a les mares i explicar al món que no, que no necessitem "aliments per a nadons" doncs poden menjar el mateix que mengem nosaltres, triturat o no, i amb certes precaucions.

Amb això no estic dient res més que el què dic: que cal explicar més i millor, que fa falta formació pels professionals, més implicació de la societat a entendre que no es tracta d'una simple moda. Algunes trien no donar el pit i és respectable com qualsevol altre decisió a la vida. Però d'altres no trien no donar el pit, sinó que s'hi veuen arrossegades.



Queda molt camí per fer i les retallades en sanitat no ajuden. El Departament emplena de cartells de mares donant el pit els Hospitals i centres de salut, però no proporciona la formació ni la consciència per ajudar a les mares. No sóc pessimista, ben al contrari, però sí que veig que hi ha coses que no es fan de la millor manera per afavorir una re-normalització de la lactància i de la mal-anomenada lactància perllongada.

dijous, 3 de desembre del 2015

Sobre el procés

Vaig votar la CUP molt convençuda, doncs en el meu cap sempre han prevalgut les polítiques d'esquerres a la independència i aquesta opció està el 100% representada per aquesta candidatura. En un moment de la campanya fins i tot em van assegurar que no investirien a un president que ha liderat un govern de retallades, i em va agradar. Perquè tinguem-ho clar, les retallades no vénen de Madrid.

Si la correlació de forces al parlament hagués estat una altra, està clar que la CUP s'hagués abstingut i Mas ja seria president. Però ai las! Els vots del poble han transcendit fent que la CUP tingui un protagonisme particular. Això no és només una casualitat del destí o l'atzar dels números, sinó resultat de que molts votants es van decantar per la CUP per la seva contundència, la seva coherència i la seva intenció de no donar la presidència a les retallades i la injustícia social.

Potser sí, potser 2 d'aquests diputats són fruit dels vots d'independentistes convençuts a qui no importa si el president és un o un altre, però els 10 us asseguro que no. Molts són votants com jo, que no volen la independència a qualsevol preu. El curtmetratge de campanya de la CUP potser era premonitori... Minut 3:22 "És que no anem al mateix lloc", i molta gent ha prioritzat (ens agradi o no) fer una república social. 

Dit tot això, jo no tinc una proposta màgica per desencallar això, només una lectura d'una persona que s'estima la seva terra, la seva gent i que ha vist el procés des de la barrera, anant als 11 de setembre amb la boca petita i les espatlles encongides, perquè hi havia d'anar, però sense estar del tot convençuda de que això ens duria a alguna cosa millor. Admirada per les paraules del Baños "Esta República Catalana no rompe España ... porqué esa España es irrompible, pero el Estado Español es inviable", perquè sempre he valorat formar part d'un Estat plurinacional (encara que em diguin que no ho és, jo sé que sí i això és el què importa). 

Si tota la gent que ha votat JxSí, que omplia places catalunyes, ve baixes i meridianes es desinfla per un "entrebanc" com aquest, el meu país em decebrà. I si els que deixen de votar per la independència són els que estaven mig convençuts, doncs què voleu que us digui: Catalunya serà independent si la seva gent ho vol, no si els convencem via Rac1 per les circumstàncies econòmiques del moment. 

Jo vull un país que defensi l'escola pública, la sanitat pública, el benestar de les famílies, la dignitat de les persones, que vetlli perquè la gent pensi, discrepi, rigui, plori i folli amb qui vulgui. Ara mateix ni Catalunya ni Espanya em donen això, ni crec que m'ho puguin donar sense un canvi de mentalitat important.

dimarts, 14 d’abril del 2015

Benvingut Biel

Seguint el post passat, ja ha arribat en Biel Frigola Vidal. Va neixer el 10 de Març. Igual que els seus pares el pes i la mida no eren massa grans ni massa petits.

Ha passat un mes, i de moment he tret poques conclusions. Potser la primera es que ver una experiencia amb una carrega emocional mol alta. Vaig passar 3 o 4 dies plorant per no res. Alegria!

Tambe, que va ser amor a primera vista! I que he reaccionat de la millor manera que podia esperar. (Punts positius per mi!). Passo la nit en vela, canvio bolquers, canto cançons... Soc el mateix d'abans, però soc una persona diferent.












Es fascinant veure com evoluciona dia a dia. L'evolució es petita, i incrementarà exponencialment. I jo hi seré per veure-ho, ajudar-lo, encoratjar-lo i sentir-me'n orgullós cada dia.

Seguim!

dilluns, 9 de febrer del 2015

8 amb empentes i rodolons

Potser no és el millor moment i segurament tenim altres coses al cap. Tampoc no sembla que aquest blog passi per moments de gran activitat. Però jo encara hi penso de tant en tant. Algun any ho hem recordat, i algun altre no, però aquest és dels que sí. Avui fa 8 anys que la Txaro ens va enviar les invitacions per iniciar aquest blog, i hem arribat fins aquí, amb empentes i rodolons, però encara està actiu. I ho estarà fins que nosaltres vulguem. Per ara jo segueixo volent que ho estigui. Per això, per molts anys a tots i especialment a la Comunitat. Bufem tots junts l'espelma.


dijous, 15 de gener del 2015

Ciutat Morta

Aquest dissabte 17 de gener, a les 22:25h de la nit TV3 projectarà finalment el documental Ciutat Morta, la malaurada història de la Patricia Heras per boca de testimonis presencials i amics de la víctima. Una història d'abús policial, corrupció i implicacions polítiques que mostren un sistema podrit i còmplice en tots els seus estaments. A Brooklyn? Doncs no, a la nostra estimada Barcelona. Justament la setmana  passada el vaig poder veure i val la pena. Després de molta reticència, es podrà veure per TV3, tot i que en un horari no massa bo. Ja sigui allà o pel vostre compte, us recomano que el veieu. Una prova més que hi ha massa coses que no sabem. Us deixo el teaser de la pel·lícula per veure si capta el vostre interès.