dilluns, 1 d’agost de 2022

El llac de la mort

La N. i jo pensem que són persones, en algun lloc hem llegit que són cavalls. En tot cas, em fa pensar en tu i en la definició de romanticisme que hem compartit, i en com en som, d'insignificants i vulnerables, davant la bellesa inmensa de la natura.

Antoni Fabrés - El llac de la mort, dins l'exposició "El batec de la natura" del MNAC

Recorda: no et tiris mai d'un penya-segat. 

dilluns, 11 de juliol de 2022

Retrobaments

Com ho feia, això d'escriure? Doncs no ho sé, però m'agradava... i m'ha agradat anys més tard, quan rellegint-me i rellegint-nos, he descobert una Txari que s'havia perdut en el forat del temps... Si és veritat que "como afirma el griego en el Cratilo);  el nombre es arquetipo de la cosa; en las letras de ‘rosa’ está la rosa; y todo el Nilo en la palabra ‘Nilo’" (1), aleshores, escriure pot estirar el fil que em farà sortir del laberint. Tot plegat és molt enrevessat, ho sé. El meu imaginari ha canviat d'un temps cap aquí, però poc a poc ens anirem trobant. Us ho asseguro. 

(1) Poema "El Golem" de Jorge Luis Borges. 

diumenge, 10 de juliol de 2022

Concert AF a València 9 de juliol 2022

Tot anava molt ràpid, les cançons semblava que anéssin a 1.5x! El públic s'avançava i es notaven a l'ambient les ganes boges de cantar. Jo volia aturar-ho tot!! Potser era jo la que anava lenta? però és que després d'Un minut estroboscòpica van tocar Me sobren paraules, Darrera una revista i Love song. Massa emocions, direu,... però, rebobinem un moment. 

Després de 3 setmanes buscant acompanyant, divendres a les 12 de la nit comprava les entrades i reservava allotjament a València, empesa per en Gerhart i acompanyada d'una (molt) bona amiga que em va despertar la bogeria adolescent. 

Tornant al concert, Armando Rampas em va fer aterrar una mica. Ja érem a Formentera. No hi havia marxa enrere en aquest viatge que no sabia si em portaria al passat, al present o al futur. Van tocar moltes cançons, moltes! De les primeres, vaig gaudir especialment amb Dins d'aquest iglú. Astronauta Rimador em va deixar sense paraules. La (molt) bona amiga em va fer notar que acaba com Rage Against The Machine, això ja ho havíem dit? Vam gaudir-la a tope, recordant que una de les últimes vegades l'havia cantat amb la N a la panxa, 10 dies abans que naixés. I després? Què hi ha després d'Astronauta Rimador? Doncs silenci. Silenci absolut del públic per escoltar en Pau cantant Cartes de Ramiro, en un moment preciós de molta intimitat i gran connexió. Van seguir amb més cançons: Tots es motors, Alegria, Venc amb tu i tanquem. Tanquem? Per descomptat que no! van tornar i van (vam) seguir cantant. Una novetat respecte a concerts anteriors (sí, els de fa quasi 10 anys) va ser que hi havia projeccions en una pantalla gran darrere els músics. El color blau turquesa va acompanyar Batiscafo Katiuscas, per traslladar-nos a aigües insondables, i creieu-me si us dic que vaig notar les balenes i vaig sentir les sirenes, i em van caure llàgrimes d'emoció per la bellesa del moment. Més enllà de la nostàlgia, el que estava passant en aquell moment era màgic. L'oda a Clint Eastwood es va enllaçar -igual que en el disc- amb Icebergs i guèisers, i volia quedar-me allà, davant les plataformes de petroli per sempre, esperant els elefants en estampida i fent plans de futur. Però per sort no ho vaig fer. La traca final va ser Calgary 88, i la final del tot, on el públic va esclatar de debò, va ser Viure sense tu. Perquè la vida és un teatre que se diu felicitat, i de vegades connectes amb la gent, encara que no sigui per primaveres i trinaranjus junts. Va ser una monada, i una experiència escoltar les cançons amb accent valencià. 

No va ser (només) un viatge al passat, van ser dues hores i mitja d'energia molt present i de projecció futura del concert que anirem a l'octubre. Un altre concert per compartir l'imaginari de llimones i maduixes, de papermates i llapissos d'ikea, de papers de vàter, d'iglús, de passadissos de 100 metres, barques, fars, mars, transbordadors, robots, extraterrestres, fuies dets abres, perns de satèl·lit, paraigües i termos espanyats, llunes, centres de gravetat i tantes altres coses, conceptes, entitats que sembla que no lliguin, però que ordenats antòniafònicament creen un univers que fa que fluir per la vida sigui més bonic, fàcil i plaent. 

Gràcis AF, de tot cor, per compartir el vostre món, el vostre art i gaudir amb nosaltres. I gràcis especials també per la (molt) bona amiga, fan o no fan d'AF, ja tens un lloc en aquest univers ;)

Material suplementari:

  • Setlist: