El test d''intel·ligència'

Passejant per ca la Lluna em vaig trobar un enllaç a un test per saber si hom és estúpid. El post en el que està el vaig trobar molt positiu, i en un primer moment, no vaig parar esment al test aquest perquè en aquell moment no em sentia estúpid, i no tenia ganes que ningú em demostrés el contrari. Avui m'ho he pensat millor, i quan tenia una estoneta morta, hi he entrat i l'he fet. Es tracta, en definitiva, d'un test d'intel·ligència d'aquells de preguntes amb resposta múltiple, i que t'intenten embolicar perquè no encertis. Pensava que seria més en conya, però no, i ja m'agraden aquestes coses.

El problema és que a la feina ens agraden tota aquesta mena de trivials (i si juguem a trivials de genètica i biologia molecular, no jugarem a aquests...), i de seguida que algú m'ha vist fent el test ja el tenia darrera dient: "Apa, un trivial i no avises!!" I tot i que m'he esforçat en poder fer-lo sol, insistint que era d'intel·ligència i que després el fés cadascú pel seu compte, sempre hi havia algú que feia algun comentari que t'orientava. Jo he estat el primer, així que els resultats han estat els més fiables. M'ha sortit que sóc un 29% estúpid, no està malament, en sóc una estona llarga. El resultat del test m'ha donat 'fairly smart', així que encara.

Explico això per dos motius. Un d'ells, perquè m'ha fet gràcia i us convido a que el feu si us ve de gust. És en anglès i alguna parauleta l'haureu de buscar al diccionari, però més o menys s'entén. L'altre, és per dubtar una mica dels resultats que dóna un test com aquest. Em decanto per dubtar, perquè hi ha hagut sorpreses amb els resultats dels meus companys. Això no farà canviar la idea que tinc d'ells, però qui em semblava molt intel·ligent ha aconseguit uns resultats sorprenentment baixos, i en canvi, altra gent de per allà han demostrat ser els menys estúpids de tots, i jo ho posaria en dubte. Potser és que hi havia massa gent, potser és que això ho ha de fer cadascú sense influència externa, no ho sé. Alguns resultats me'ls crec, i d'altres me'ls hauria de creure, però no m'hi ressigno, no poden ser. Bé, prou de divagar. Si ho voleu provar, aquí us deixo l'enllaç al post de la Lluna, s'ha de clickar la foto de l'Einstein. Podria posar l'enllaç a la pàgina web, però així faig una mica de propaganda.

Diuen que no hi ha dos sense tres. Avui, tres posts de la Comunitat, a veure si abans d'acabar el dia algú s'anima a arrodonir el dia amb un quart.

Focs Artificials 2007

Fa bastants anys que per la Festa Major de Palamós no hi podia esser. Aquest any sí que hi he sigut i m'ha fet molta il·lusió veure els focs artificials que fan cada any per despedir la Festa.

En vaig fer un video per mi mateix i també perque la Noemi ho pogués veure. Gracies al youtube ara en podrem gaudir tots!



Vaig tenir uns sentiments bastant extranys: melancolia, passat, moments perduts, però també retrobament... No us ha passat mai?

Sóc gafe??

Com us sentiríeu si en menys de tres dies us passa el següent:

- El botó d'encendre el DVD nou que et vas comprar no funciona (l'has de dur a la botiga a que te'l canvïin).

- Actualitzes el firmware del disc dur (també nou, de fa 2 mesos) i s'espatlla (els de la casa el reculliran i me'l tornaran per missatger. Amb el tiquet de compra, clar... que no el guardes??)

- El mòbil (aquest no és nou) s'ofega perquè cau a la pica i s'espatlla (Vodafone, la meva companyia des que tinc ús de raó, me'n regala un amb els punts, cap problem, però no és Nokia!)

- Vas a donar un cop de mà a la botiga de la tieta i resulta que el teclat i el ratolí inhalàmbrics no van. Canvies les piles i continuen sense funcionar. Desconnectes els cables, els tornes a connectar i res. A cagar! Ja tornaré un altre dia.

- Arriben el paquet amb els vales del Decathlon que vas demanar (bieeeen! motxilla nova pel Vietnam!!) i resulta que s'equivoquen i no són del Decathlon, sinó que són del MediaMarkt. Ja he parlat amb ells i els vindran a buscar per portar-me els que vaig demanar.. a veure si és veritat.

- Finalment, patines uns esglaons a casa als pares i caus... no et fas res, però collons!!... és que jo volia uns vales del Decathlon!!

Chiquillades, direu, però mira, a mi em va afectar i no vaig poder evitar posar-me a plorar!! Seré gafe??

Per sort tot és solucionable i no transcendental... tot fós com això! em va dir la meva mare...

Ara estic preparada pel que em pugui passar, no patiu:

Emocions "inesperades"

Sense ni tansols haver llegit el post anterior, he agafat el cotxe i m'he dirigit cap a Can Ruti per assistir a un esdeveniment que sol posar fí a una llarga etapa, alhora que escriu el pròleg d'una que promet ser-ho encara més.

Per ser sincer, no he entrat a la sala massa conscient del significat d'aquell acte, però el cert és que poc a poc els records d'una etapa que no oblidaré mai han anat aflorant i deixant pas a agradables sensacions i sentiments. Berta, has estat collonuda. Ningú no pot negar que ho portaves molt ben assajat (aquestes coses no es poden fer d'una altra manera, l'espontaneïtat no hi té lloc en una lectura de tesi...), però li has posat aquella espurna que fa que mai no facis les coses "per que toca". No sé si n'eres conscient, però cada cop que explicaves com un resultat havia donat lloc a nous i apassionants interrogants, obries més els ulls i saccejaves les dues mans com volen dir "us n'adoneu de què implica aquest resultat?!".

Durant la discussió, en la que ens has obsequiat amb alguna que altra firma taradellenca (crec que a cap de nosaltres ens ha passat desapercebut el teu familiar "aveiam", amb que has introduït algunes de les respostes), m'he permès el luxe de desconnectar una mica i gaudir dels records que m'anaven venint al cap. No és que no fos interessant, però per a un bioquímic de la comunicació feromonal el debat sobre l'entrada del VIH als limfòcits es pot fer un tant llunyà, per no dir directament difícil de seguir. Pensava en divertides escenes de la comunitat del fosfat a la biblioteca d'econòmiques, en els començaments, quan encara ni tansols ens coneixiem, però ja compartiem apunts... En fi, tot plegat ha estat molt emotiu. No he arribat a manifestar-ho públicament, però reconec que en algun moment dels aplaudiments he hagut d'empassar saliba.

Bé, només em queda felicitar-te. Felicitar-te per haver donat la talla avui, però també per com l'has donada durant els darrers quatre anys.

Doctora

I ja estem aquí. Sabíem que aquest moment arribaria tard o d'hora, quan comences, saps que en un futur no gaire llunyà hauràs d'acabar. Què durarà, quatre, cinc anys? El que sigui, però no gaire més que això. Ara només queda el mal tràngol final, però en unes hores, tot ha passat, l'adrenalina torna a nivells normals, les endorfines es disparen, i entres en un estat de relaxació que et fa sentir més cansat que mai.

En una mica més d'una horeta la nostra companya Berta farà l'acte de defensa pública de la seva tesi doctoral. Ella no n'és conscient, però si ha arribat fins aquí és perquè ja és doctora. La defensa és... bé, és una pantomima per justificar tots els diners que has pagat per poder acabar la tesi, una representació teatral en forma de monòleg, en definitiva, un final de festa tràgic, però que tindrà desenllaç feliç.

Doctora, que bé que sona. És la primera de nosaltres en acabar, tots els que podem estarem al seu costat en aquest moment tant especial de la vida. M'agradaria que ens ho expliqués ella mateixa, però no crec que tingui el cap per massa històries ara per ara, així que jo mateix deixo aquí escrit per la posteritat que algú de la Comunitat a assolit una altra fita, una fita que a mi em fa molta il·lusió compartir, perquè me l'estimo molt, ella ha guanyat la cursa dels becaris que batallen cada dia per trobar el seu lloc en aquest món. Felicitats Berta, i que les coses encara siguin millor a partir d'ara.

I si cancelo les vacances?

Ja que aquest blog també es una mica meu, reclamo el dret a fer-lo servir per desfogar-me.

Estava pensant: arribo el dia 22 a BCN. El dia 27 haig d'entregar un trebal pel master. El dia 4 presento el DEA, i marxo el dia 9. El dia 11 haig de presentar un altre treball per el master.

Això són vacances? Això es una puta merda. Per això fa 6 mesos que espero en candaletes que arribi l'estiu? Per venir a treballar a Palamós? A més, tinc la impressió que el meu director de tesi té menys ganes que jo de treballar, lo qual podria ser motiu de premi guines.

O sigui que estic mirant que faig. Si cancelo el curs del master (del qual no em tornen el 20%), si vinc de vacances a treballar, o si paso de tot...

Hay alguien al otro lado?

Any en blanc

No ha estat possible. Aquesta vegada el Barça no ha comptat amb la flor d'altres vegades i el miracle no s'ha produït. Vaig escoltar el partit per la ràdio amb emoció, com no es pot fer d'altra manera si escoltes el Puyal, i durant força estona vaig pensar que encara ens en sortiríem, semblava haver-se posat tot de cara, però va ser aquella espurna d'esperança que sempre apareix quan les coses són a punt de precipitar-se.

Se'ns va escapar la Súper Copa europea, la Copa, no vam estar a l'alçada a la Champions, i en un final de lliga per oblidar hem deixat escapar una lliga que teníem guanyada des de feia molt de temps, tant, que ningú no en parlava. Però encara no se sap d'on va aparèixer el Madrid, ni més ni menys que el Real Madrid, i ens l'ha arrabassat de les mans. Una desgràcia, una temporada que més valdria no haver viscut, i menys després d'haver-nos proclamat campions de la Champions la temporada passada. Ha estat un fort revés no guanyar res d'entitat aquest any, però ja se sap, quan un equip no està acostumat a guanyar, un èxit tant sonat com ser campions d'Europa pot passar factura. No en som ni el primer ni serem el darrer exemple d'això.

Res més. Si els culés hem vingut a aquest món a patir, doncs patirem. Això si, també som molt donats a girar l'esquena a l'equip quan no guanyen. No ho fem ara, tinguem el cap alt, i seguim donant suport al nostre equip. Visca el Barça, i fent un símil polític, tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!