Angelets o Ratoncito Pérez

Hola família!

Qui us portava un regalet quan us queia una dent? A mi els Angelets, i a les meves companyes de feina, el Ratoncito Pérez. De fet, em va sorprendre que ni coneguéssin els Angelets, pobrets ells, tan diligents canviant dents per petits regaltes i tan desconeguts...

He buscat a al Wikipedia sobre el tema aquest i m'ha agradat el que us copio aquí:

L' Angelet de les dents és un mite popular català destinat a tranquil·litzar els infants petits quan perden les dents de llet. A l'igual que a d'altres països occidentals, a Catalunya hi ha la tradició que quan a un nen li cau una dent de llet, l'ha de posar sota el coixí quan se'n va a dormir, durant la nit l'Angelet de les dents la recollirà i deixarà confits o algun dineret per al nens.

La tradició del personatge que recull les dents de llet dels infants quan cauen és pràcticament universal. A Espanya i als països llatinoamericans existeix la tradició del Ratoncito Pérez, també conegut simplement com El ratón Pérez o El ratón de los dientes (Mèxic). La tradició espanyola neix d'un conte escrit per Luís Coloma (1851-1915) per al rei Alfons XIII quan tenia 8 anys.

Al País Basc, existeix la tradició de Mari Teilatukoa (Maria de la teulada). Tradició que enllaçaria amb les tradicions de països asiàtics com Corea, Filipines o Vietnam on els nens llencen les dents a les teulades i d'aquesta manera canviar la seva dent per la d'un ratolí que creix i no cau.

Que curiós, això del País Basc, no? I el que més sorprèn és que la tradició sigui similar a la d'aquests països asiàtics!

I a vosaltres... qui us deixava un regalet?

Israelians o palestins a Rac1

Avui al matí, com gairebé cada dia, he encès la ràdio abans d'entrar a la dutxa per tenir una mica de companyia en aquests matins d'hivern tan difícils. Parla en Jordi Basté i els seus col•laboradors. Mai he tingut en especial estima El Món a Rac1, però al lavabo de casa és la única emissora que s'agafa amb certa decència. També he de dir, que des que va plegar en Basses, fins i tot al cotxe escolto Rac1, perquè la Neus Bonet no em va enganxar, però des de fa uns dies que la torno a escoltar i li estic trobant el punt. Ostres, és que tal i com va marxar en Basses, qualsevol que li vingués a darrera tenia les de perdre. El que més m'agrada. però, és en Barril. Sí, sí: em descarrego el podcast al matí i me l'enduc al cotxe. Ah! meravelles del tecnologia.

He de dir que els de Rac1 m’enerven força, a vegades, i avui ja ha sigut la bomba. La pregunta del dia era: "Israelians, palestins o cap dels dos?". Però què collons us penseu que és, això? una quiniela? Estic a favor d'uns o dels altres o en contra de tots dos. Amb una pregunta com aquesta em confirmen el que són: uns sensacionalistes incendiaris. Simplificar un conflicte tan complicat com aquest és posar més llenya al foc. En general, és el que fan: en comptes d'intentar explicar les coses tal com són i donar una opinió fonamentada, borden. Simplement borden.

Fondue

Els francesos no m'han caigut mai especialment simpàtics, però tampoc no em resulten antipàtics. Això sí, caminant per França sento una mena d'inseguretat que no entenc, però que em fa estar poc tranquil. De totes maneres, sempre m'agrada destacar les coses bones, ja que de vegades parlem malament, és de justícia també fer el contrari. I veient les fondues que ens vam fotre ahir a la nit, només se m'acudeix exclamar 'caram, que en saben aquests francesos!'. I va d'un pèl que no em posi a cantar la marsellesa.

Hivern, quin fred!!

Hola nens i nenes!!

que ha arribat l'hivern! i m'he permès el luxe de posar una foto de la nevada del dia de reis a sota la pèrgola.

Espero que disfruteu d'aquest fred tan intens!!

Tè a la menta

No hi ha com començar l'any nou amb una sessió de relax als banys àrabs de Barcelona. Després de donar una passejadeta pel barri del Born i visitar Santa Maria del Mar ens hem endinsat al món aquàtic i perfumat dels antics banys situats a les restes de la muralla medieval. La relaxació és total, ja que no has d'estar pendent de res, ells ho tenen tot controlat per tal que els teus sentits es relaxin sense preocupar-te del temps. Resumint molt, hem pogut gaudir de banys d'hidromassatge, de sal, i de diferents temperatures, així com el Hamam, una sauna humida amb aroma d'eucaliptus. També cal destacar el massatge a la pedra calenta, un plaer al final de l'estada.

Al sortir ens sentíem com si volessim, i hem continuat el nostre passeig pels carrers i carrerons plens de màgia i història d'aquesta antiga part de Barcelona, sentint-nos com a turistes a dins de la pròpia ciutat. Això sí, la companyia ha contribuït a què aquesta simple tarda del 3 de gener hagi estat especial i digne de recordar.

Gràcies amics!!

Lot de nadal

Potser no sigui una gran cosa, però avui a la feina ens han donat el lot de nadal, i m'ha fet moltíssima il·lusió. Ja sabíem que ens en donarien, però quan ha vingut un nano de secretaria a dir-nos que el passéssim a buscar, tots hem corregut a veure que ens donaven. Molts som nous d'aquest any, i del món que venim no estem acostumats a aquestes coses, ni a que ens paguin el sopar de nadal! Potser serà que sóc de cor senzill, però aquestes coses animen molt, i et fan sentir bé. Aquest any no ha caigut un pernil com els va caure l'any passat, però en han donat un lot completet que crec que està molt bé. Aquí us deixo una foto que he fet amb tot el que ha sortit de la caixa. Ara només queda començar a degustar. Visca l'empresa privada!

Arrossegat

No us ha passat mai que us lleveu amb una cançó al cap, i sense necessitat que sigui massa bona, no hi ha manera de que marxi? Llavors, aneu cap a l'ordinador i la busqueu, no sabeu per què però teniu la necessitat de sentir-la. La poseu i comença a sonar amb la lletra al costat, a veure si descobriu què és el que us està arrossegant. I de sobte, sense que la lletra sembli dir res d'especial, res que us evoqui la vostra vida, us poseu a plorar i no hi ha manera de parar fins que acaba la cançó?

Sóc molt estrany?