No poso en dubte la gran capacitat informativa i de debat que tenen els matins de Catalunya Ràdio, ni que us agradés tant El món a Rac1, tot i que suposo que ara ja no. Ja vaig dir que jo optava per una mena de despertadors més desenfadats, segueixo amb El matí i la mare que el va parir de Flaixbac i l'altre dia vaig sentir una cosa que em va fer pensar en explicar-ho aquí. Perquè veieu una mostra del que és ràdio ben feta, hehehe. El presentador, en Carles Pérez, comentava que durant el cap de setmana s'havia enamorat d'una noia que seia al seu costat al cinema. Com que no la va conèixer llavors, i no en sabia res, només el nom perquè li havia sentit a la seva amiga, es va servir de la seva posició i del micròfon de Flaixbac per fer una crida, donant una mica la descripció de la noia, el nom, la pel·lícula que miraven, l'hora, el lloc... vaja, que si la noia l'escoltava, que truqués. Estem parlant del conductor del programa, eh? Amb dos collons. I no és maco això?
Pos sí que és maco! Una mica d'humanitat no està gens malament. No tot ha de ser jugar a veure qui és el periodista més agressiu i que "veu el que els altres no intueixen"... Cada cop m'agrada menys en Fuentes. Ai Basses, com et trobo a faltar...
ResponEliminaEn fi, potser començaré a canviar la manera com començo el dia. Per què no?
És maquíssim! de veritat!! ja també sóc d'aquelles persones que opten per escoltar una mica d'humor ben fet que la rahola cridant a tort i a dret! Al final la va trobar?
ResponEliminaEscolto el Matí i la mare que el va parir des de fa uns tres o quatre anys... i va i em perdo aquest programa! Me cagun tot!
Petons!
Estic amb tu Gerard, en Bassas era un dels grans: un no dura 14 anys a Catalunya Radio, essent intocable, lider d'audiencia (i d'opinio) durant tot aquest temps.
ResponEliminaFins i tot els meus primers anys als EUA l'escoltava a traves dels podcasts... Despres va venir la Fina-no-se-que i ara el Fuentes...
Mestre Bassas...