dijous, 19 de març del 2009

Fortuna generacional

La càrrega policial que va tenir lloc ahir al matí per desallotjar als estudiants de la universitat i que es va repetir al vespre en la manifestació de suport convocada, va tenir en mi un efecte estrany. En primer lloc de mal rotllo i de negació, perquè acceptar-ho comporta demanar que se'n vagin aquells que tant va costar que arribessin (en aquest sentit sempre tinc la impressió de que els enemics "ens fan el joc"). Un cop acceptat, però, penso "gent, és que ho esteu fent fatal, i que sigueu dels meus no us justifica per res". Fins aquí bé, això encara no és l'efecte estrany.

L'efecte estrany va ser el de ja no veure'm com a estudiant. Aquella sensació que vaig tenir quan van carregar a l'Autònoma (el dia de la visita de l'Aznar, vull dir) de proximitat, de "jo hi podria haver estat", ja no la tinc. Ara, però, en tinc una altra de molt més transcendent: veig en els estudiants el futur, veig que els hem de recolzar perquè estan defensant els drets de les properes generacions. El pla bolonya no és cosa dels estudiants, és cosa de tots: és el futur dels nostres fills! Que fort que digui i, encara més, que senti el que dic. Que fort i que revelador a la vegada. És que no deixarem mai d'aprendre...

Volem deixar un sistema injust pels nostres fills? Volem que per ells cursar estudis superiors sigui difícil? Inaccessible? Car? Això encara estem a temps de canviar-ho. Ho he dit vegades i ho torno a dir: som afortunats, mireu com està la universitat ara i veureu que, en aquest aspecte, també som afortunats. En aquest cas no és, com en altres, una fortuna geogràfica, sinó una fortuna generacional.

2 comentaris:

  1. Penso que la nostra generació ha tingut sort en molts aspectes, em sembla que hem anat empalmant bons moments els uns rere els altres. Allà on les coses no funcionaven es van arreglar pel nostre pas, i després es van tornar a espatllar. Una bona reflexió la teva. Crec que no estic prou al cas de com està la Universitat ara, m'hauria d'estudiar ben bé això del pla Bolonya, perquè algunes coses que en vaig sentir no em desagradaven, però suposo que no vaig sentir les dolentes.

    ResponElimina
  2. Forta la reflexió, eh... Especialment la segona. Sentir això de "la universitat que tindran els nostres fills"... Tela marinera.

    En fi, que tens tota la raó del món: La solidaritat intergeneracional està perillosament menystinguda en aquests temps que corren. Som capullos i, tot i que ja ho sabem, no ens en farem la idea fins que ja l'haguem fotuda fins al fons...

    ResponElimina