Aquesta setmana he vist "Gegen die Wand" (Contra la pared), del director turco-alemany Faith Akin. És fa difícil de veure, la veriat és que ho vaig passar malament, però em va agradar i em va colpir. Encara ara, quasi una setmana després, sento l'alegria i la pena que em va transmetre. No és bonic, això?
Ella el convenç a ell per casar-se. No s'estimen, la qual cosa és un avantatge, perquè així ell no es posarà gelós quan ella es foti al llit amb altres tios. Aquesta és la idea: casar-se per poder ser lliure i viure la joventut de qualsevol tussi alemanya que se tercie. Però no pot ser amb qualsevol, ha de ser amb un turc... i ell és turc. Sí, és el que se'n diu un "matrimoni de conveniència". Hi ha famílies turques a Alemanya que segueixen essent patriarcats, on les dones no són lliures per decidir res. La pel·lícula ens parla d'una noia d'Hamburg de família turca que decideix ser lliure.
Mostra moltes coses, però sobretot el xoc cultural i el menyspreu que reben les dones en nom del respecte. Baixa a nivell de carrer, té una estètica molt realista i violenta i sembla que el ritme global vingui marcat per ella: la protagonista. És pura bellesa i cau en picat quan perd la força i les ganes de viure, però sempre manté aquesta mirada de supervivent. Sí, també parla de la supervència, i molt!
Us imagineu com seria una pel·lícula filmada per un director català de família marroquina sobre el xoc cultural de la immigració? Encara ens falten anys, per això...
Us deixo el trailer:
Ella el convenç a ell per casar-se. No s'estimen, la qual cosa és un avantatge, perquè així ell no es posarà gelós quan ella es foti al llit amb altres tios. Aquesta és la idea: casar-se per poder ser lliure i viure la joventut de qualsevol tussi alemanya que se tercie. Però no pot ser amb qualsevol, ha de ser amb un turc... i ell és turc. Sí, és el que se'n diu un "matrimoni de conveniència". Hi ha famílies turques a Alemanya que segueixen essent patriarcats, on les dones no són lliures per decidir res. La pel·lícula ens parla d'una noia d'Hamburg de família turca que decideix ser lliure.
Mostra moltes coses, però sobretot el xoc cultural i el menyspreu que reben les dones en nom del respecte. Baixa a nivell de carrer, té una estètica molt realista i violenta i sembla que el ritme global vingui marcat per ella: la protagonista. És pura bellesa i cau en picat quan perd la força i les ganes de viure, però sempre manté aquesta mirada de supervivent. Sí, també parla de la supervència, i molt!
Us imagineu com seria una pel·lícula filmada per un director català de família marroquina sobre el xoc cultural de la immigració? Encara ens falten anys, per això...
Us deixo el trailer:
Pinta bé, però amb el trailer ja es veu que ha de ser una pel·lícula molt dura. Darrerament no en veig massa de pel·lícules, no sé si aquesta seria bona per recomençar.
ResponEliminaPinta molt bé!
ResponEliminaOn la fan?
Benvinguda, Neopoeta! He passejat pel club dels suicides... jeje... com sus va acudir semejant història?!!
ResponEliminaParlant de la peli, aquesta ja no la fan... és del 2004. Ara aquest mateix director ha estrenat "Auf der Anderens Seite", que tinc ganes de veure, per cert.