diumenge, 28 d’octubre del 2007

Comiats poc seriosos

Quan en GG em va dir que se n'anava a viure amb la Rachel, em vaig entristir. De fet, ja ho sospitava de feia temps, no em venia de nou, però allò significava la fi d'una convivència amb la que havia après moltes coses i amb la que m'havia sentit com a casa, com m'agrada sentir-me. Avui, després de menys d'un any, ens hem reunit altre cop en la que ha estat la seva llar durant tot aquest temps, i el motiu, a part de veure'ns, era acomiadar-nos d'aquest pis on viuen, ja que la seva idea és deixar-lo a finals d'aquest any.

Sopar de comiat, encara que sense acabar de decidir la marxa, però en el que hem pogut tornar a estar junts i parlar de futures trobades, algunes ja clàssiques en el nostre calendari. Sopar de sushi manufacturat, de bon postre i de Martini, com ha de ser. Quan se'ns apunta la Rubia, els brownies mai no falten, i si vinc jo, el Martini tampoc.



Però avui hem pogut parlar amb algú que està lluny, la Berta, rebatejada aquí amb el nom de Keny per temes que no explicaré, que la tenim als EUA. En assabentar-se d'aquest sopar, ja que sí, per lluny que estigui també rep els mails de les nostres trobades, ens va proposar de parlar d'alguna manera via internet quan fóssim tots junts. La idea era magnífica, i a falta d'altres mitjans (ens ha fallat la tècnica), hem fet servit el Google Talk. Podem dir que la Berta ha assistit al sopar, hi hem parlat una llarga estona, i l'hem sentida una miqueta més a prop.



En definitiva, una bona vetllada d'aquelles de sentir-se còmode i que espero que no trigui a repetir-se. Segur que no, ja tenim noves dates...

1 comentari:

  1. Doncs sí senyor, va ser un tros de sopar amb un munt d'ingredients que el feien molt especial. A part de l'etern vinagre d'arròs, les algues Nori, el salmó i tota la pesca, la presència cibernàutica de la Berta, la tornada en escena post-Nora de la Rubia, la sempre fantàstica companyia de la parella de celonins i del senyor casteller,...tot això immers en un context d'un pis de lloguer de tan sols un any de durada, però que ha donat per moltes i moltes estones agradables i inesborrables, i que ens ha i està fent tan feliços a la Rach i a mi, encara més podent gaudir de vetllades com la de dissabte passat. Per tot això i més, gracis a tots!

    ResponElimina