Mínim comú múltiple

"Una cigala es posa a xerricar damunt nostre. La Fujiko n'imita el cant:

- Xiii, xiii, xiii...

- De quins espècie és?

- Abura-zemi!

- Quants anys viu sota terra?

- Sis

- Als Estats Units, hi ha larves de cigala que viuen soterrades  disset anys.

- Disset anys sota terra i només un mes a l'exterior? Quina pena!

(...)

- Si vostè fos una cigala a Nova York i jo una abura-zemi, ens tornaríem a trobar al cap de cent dos anys.

- Per què cent dos anys?

- Disset vegades sis.

Reflexiono i exclamo:

- Ah! parla del mínim comú múltiple!"

Extret del llibre "Lluna plena", d'Aki Shimazaki.

... i així va ser com, als meus 43 anys, vaig entendre el concepte.

La dona i la nena en la ciència

Valorant enormement la tasca que es fa des de les institucions per visualitzar referents el dia de la dona i la nena en la ciència, avui aterro amb una reflexió menys optimista:

"Ens fan creure que podem ser científiques, i després ens trobem soterrades pel sistema."

No sé què en penseu de la presència de dones en la ciència. En les carreres de ciències hi ha moltes dones, però la presència va disminuint a mesura que avancen els anys de la carrera científica. Estem infrarepresentades al pensament científic. Si fos un estudi en persones, diria que el reclutament és bo, però hem de millorar la retenció. 

Creieu que és (només) qüestió de temps?

Que tinguis un bon dia

Avui m'ha trucat l'Adolf. Trucava a una noia amb el meu nom, però no era jo. Ha estat molt simpàtic i m'ha dit que no sabia perquè em tenia a l'agenda. 

A mi també em passa. Acumulo contactes de moltes persones amb les que he tingut una interacció minça. També se'm van sincronitzar els contactes d'una mare de l'escola que havia gestionat el correu de l'associació de famílies, cosa que fa que tingui contactes de desconeguts. 

Sigui com sigui, l'Adolf m'ha fet riure i m'ha transmès una energia molt bona "Que tinguis un molt bon dia i millor cap de setmana!", materialitzant la dita de que els errors a vegades ens porten coses bones.

Comunitat, espero que tingueu un molt bon dia!

Amigues inspiradores

La meva estimada amiga m'ha fet arribar un text que diu així:

"Yo no sé: cocinar usar sombrero ser acogedora llevar joyas arreglar flores recordar citas agradecer regalos dar la propina adecuada retener a un hombre mostrar interés en las reuniones de padres.

No puedo dejar de: fumar beber comer chocolate robar paraguas quedarme dormida por la mañana olvidarme de recordar cumpleaños y limpiarme las uñas. Hablar por boca de otros revelar secretos amar lugares extraños y psicópatas.

Puedo: estar sola fregar platos leer libros construir frases escuchar y ser feliz.

Sin remordimientos."

És de la Tove Ditlevsen, una escriptora danesa, segons la wiki "una de les autores més conegudes de Dinamarca en el moment de la seva mort".

I jo penso... Si una escriptora danesa és així, jo hauria de deixar de fer esforços per demanar-me ser d'una altra manera. 

Gràcies amiga.

Matí inspirador

 [11:04, 26/12/2022] Txaro: Noies, avui estic molt animada. Estic pensant en fer una llista de cançons que comenci per

[11:04, 26/12/2022] Txaro: 

[11:04, 26/12/2022] Txaro: I continuaré per

[11:04, 26/12/2022] Txaro:  

[11:04, 26/12/2022] Txaro: I quan acabi, la compartiré amb vosaltres

[11:05, 26/12/2022] Txaro: Perquè afegiu les vostres cançons

[11:05, 26/12/2022] Txaro: I passin a ser nostres

El llac de la mort

La N. i jo pensem que són persones, en algun lloc hem llegit que són cavalls. En tot cas, em fa pensar en tu i en la definició de romanticisme que hem compartit, i en com en som, d'insignificants i vulnerables, davant la bellesa inmensa de la natura.

Antoni Fabrés - El llac de la mort, dins l'exposició "El batec de la natura" del MNAC

Recorda: no et tiris mai d'un penya-segat. 

Retrobaments

Com ho feia, això d'escriure? Doncs no ho sé, però m'agradava... i m'ha agradat anys més tard, quan rellegint-me i rellegint-nos, he descobert una Txari que s'havia perdut en el forat del temps... Si és veritat que "como afirma el griego en el Cratilo);  el nombre es arquetipo de la cosa; en las letras de ‘rosa’ está la rosa; y todo el Nilo en la palabra ‘Nilo’" (1), aleshores, escriure pot estirar el fil que em farà sortir del laberint. Tot plegat és molt enrevessat, ho sé. El meu imaginari ha canviat d'un temps cap aquí, però poc a poc ens anirem trobant. Us ho asseguro. 

(1) Poema "El Golem" de Jorge Luis Borges.