Com ho feia, això d'escriure? Doncs no ho sé, però m'agradava... i m'ha agradat anys més tard, quan rellegint-me i rellegint-nos, he descobert una Txari que s'havia perdut en el forat del temps... Si és veritat que "como afirma el griego en el Cratilo); el nombre es arquetipo de la cosa; en las letras de ‘rosa’ está la rosa; y todo el Nilo en la palabra ‘Nilo’" (1), aleshores, escriure pot estirar el fil que em farà sortir del laberint. Tot plegat és molt enrevessat, ho sé. El meu imaginari ha canviat d'un temps cap aquí, però poc a poc ens anirem trobant. Us ho asseguro.
(1) Poema "El Golem" de Jorge Luis Borges.
I jo que no he parat d'escriure, ni pararé, però que ara ho faig en altres termes, de vegades també enyoro escriure com abans, més naïf, més natural i, sobretot, més personal i des de dins. Però això serà difícil, almenys per aquests verals.
ResponElimina