27 d'Octubre a Edinburgh. Avui hem viscut la nostra primera festa d'aniversari en un "chiquiparc". 24 nens, amb les respectives families. Una bogeria, tota una experiència. Tot i que en la festa hi havia moltíssima gent d'Espanya, incloent una familia de Mallorca (escric aquest post escoltant AF, i parlant amb sa mare ens recordava aquesta manera de parlar tan peculiar i familiar), l'estil ha estat marcadament anglosaxó, com pertoca en aquestes latituds. El lloc en qüestió és a dintre del complexe esportiu Commonwealth Pool, on com indica el nom hi pots practicar tot tipus d'arts natatòries. També inclou un soft-play, una estructura on la canalla pot internar-se i escalar, jugar en una piscina de boles, baixar per tobogans, etc.
La festa es basava en dues parts: primer 1 hora d'esbarjo i activitats en el soft-play, i després 1 hora més de festa en una sala. Aquí, tots els nenes poden gaudir d'una party-bag, amb una mica de berenar i moltes moltes chuches. Els regals als nens que fan anys no es poden donar aquí, s'han d'haver donat abans, amb la corresponent targeteta de felicitació. Aquesta targeta ha d'indicar clarament la font del regal, ja que aquí està mal vist obrir els regals durant aquests esdeveniments, els regals s'obren sempre a casa, en la intimitat. A la festa hi han hagut certes activitats típiques de les festes d'aniversari d'aquí. Per exemple, els nens seuen tots al terra en rotllana, i es passen un parell o tres de regals embolicats mentre sona la música, i quan es para l'han d'obrir. Però el tema és que el que troben és més paper de regal, per tal de continuar amb més rondes de música. Així fins que finalment es troben una regalet petit. Com que no tots els nens poden aconseguir un regalet, després han fet una mena de pinyata, que ha estat com una marabunta de nens intentar pillar tot el que es podia. I per últim, el pastís. Han bufat les espelmes, però no es reparteix el pastís en plats. El que fan és per unes bossetes per a cada nen i nena, i a dintre hi posen una porció de pastís, a més de més chuches i alguna tonterieta més. Aquí és el costum, però nosaltres ho hem trobat si més no curiós. I un cop s'ha complert l'hora, a recollir i tothom cap a fora. Tot sota control, el mateix local s'encarrega de recollir tot el tsunami de deixalles i restes de menjar formats.
Però ha estat bé, hem pogut xerrar una mica amb els pares i mares dels companys de classe de l'E, i ell jugar amb els seus "colegues". Una mica de caos, però sempre des del punt de vista escocès. No sé com hauria anat una festa així a Barcelona...
Com a anècdota, el nen mallorquí de 4 anys li ha preguntat a la seva mare que en quin idioma parlava una nena, la qual parlava en castellà...(ell va venir aquí quan tenia 1 any i les seves llengües són el català i l'anglès).
