Jo, koala

Tothom tenim les nostres cosetes i preocupacions: fer caixes i preparar una mudança, caracteritzar esterases de papallona, fer estudis clínics, tenir cura de la familia feliç, intentar que l'accent escocès no sembli xinès, esbrinar els racons hematopoiètics dels ratolinets, trobar una bona feina, saber si demà farà un bon dia, enllestir la declaració de la renda, trobar temps per a escriure al blog,... però hi ha uns éssers especials en aquest planeta que sembla no estiguin gens preocupats per tots aquests dilemes i qüestions, només cal que en mireu la seva expressió de calma total, sense més mal de cap que pensar quina serà la següent fulla d'eucaliptus que es menjaran, o en quina branca i posició dormiran les properes 20 hores del dia.

Encara que aquesta particular visió del món pot resultar temptadora de vegades, no m'agradaria ser un koala en aquest sentit. Sóc feliç de sentir la vida amb totes els aspectes que això comporta, ser conscient del meu voltant, buscar respostes i fer preguntes, emocionar-me, preocupar-me per la gent que estimo,..

Serà això l'evolució? Estaré deixant de ser un koala? En qualsevol cas, que difícil és separar sa koala d'es koal!!

The Scientist

Increïble, però cert. Podeu llegir de nou el nom de l'autor del post tants cops com volgueu, que no ha estat un efecte òptic: En Gerhart (que ha demanat permís a la Txari per aixafar el post anterior) es disposa a escriure sobre una obra de música parida després del s.XIX. Jo encara diria més: escrita després dels Beatles, la Cindy Lauper o la Kylie Minogue!

Bé, el cas és que The Scientist és un d'aquells temes que, després d'un temps gaudint de la seva musicalitat, conviden a fixar-te i indagar en la seva lletra. Segurament el tema parli d'un enamorat que intenta buscar explicacions racionals a temes tan complexos com l'amor, i que enyora els primers dies de la relació, quan no calia fer-se preguntes per entendre els sentiments. Però per algun motiu (que deu tenir a veure, entre d'altres coses, amb el títol), no puc evitar identificar-lo amb el motor que ens ha empès a molts de nosaltres a fotre el nas en el peruquè de les coses, fins al punt de pringar i sacrificar-nos per alguna cosa que podria tenir a veure amb el coneixement científic.

Aquests dies estic vivint de molt a prop l'experiència d'un company de laboratori que, malgrat la seva passió, malgrat la seva qualitat com a científic, està a un pas d'haver d'abandonar la seva relació amb la ciència. Tindrà defectes (com tothom), però la seva llibertat de pensament ha engendrat idees brillants i el seu inconformisme epistemològic ens ha ajudat a alguns a fugir de la mediocritat científica del "perquè sí, perquè sempre s'ha fet així". Ara, cada porta que se li tanca fa ressonar dins el meu cap això de Ningú va dir que era fàcil... Mai ningú va dir que seria tan dur. No oblidis "resorgir de les cendres" i tornar de nou al principi tants cops com faci falta. Així és la ciència, què t'he dir...?

Tonight we fly

Avui per la ràdio i per casualitat he sentit aquesta cançó. Primer m'ha enamorat la música, i després la lletra. És de "The Divine Comedy", suposo que us sonarà. Espero que a vosaltres també us agradi:

Primer la música:



I després la lletra:

Tonight we fly
Over the houses, the streets and the trees -
Over the dogs down below;
They'll bark at our shadows
As we float by on the breeze.
Tonight we fly
Over the chimney tops, skylights and slates -
Looking into all your lives
And wondering why
Happiness is so hard to find.
Over the doctor, over the soldier,
Over the farmer, over the poacher,
Over the preacher, over the gambler,
Over the teacher, over the writer,
Over the lawyer, over the dancer,
Over the voyeur,
Over the builder and the destroyer,
Over the hills and far away!
Tonight we fly
Over the mountains, the beach and the sea
Over the friends that we've known,
And those that we now know
And those whom we've yet to meet.
And when we die
Oh, will we be that disappointed or sad?
If heaven doesn't exist,
What will we have missed?
This life is the best we've ever had!

Copa, lliga i Champions

Ahir havia begut massa martini quan vaig arribar a casa i no em vaig veure amb cor de fer el post que volia, però encara que una mica tard, no em vull estar de penjar un vídeo aquí. De fet, de tard no ho és gens, ara mateix els carrers de Barcelona són una festa en la que la culerada celebra la millor temporada del Barça de tota la història, i no només això, sinó també la resurrecció d'un equip mort i enterrat que ha fet somniar fins el final a uns aficionats decebuts i desmotivats que han acabat recuperant la fe en una entitat, un equip, uns colors, i un sentiment que teníem oblidat. I el millor del cas és que, per un cop, els somnis s'han fet realitat, i l'equip no ha fallat enlloc. Mai havia vist tanta gent amb samarretes del Barça pels carrers. Aprendrem a ser una bona afició? Aquest seria el millor títol que podria aconseguir aquest Barça màgic.

Ja no m'enrotllo més. Deixo el vídeo del Crackòvia que tots coneixeu, ja que s'ha acabat complint el que ells van anticipar en aquest gag. Gaudiu-lo, val la pena.

Agafa'm si pots!

Feia més de setanta hores que en Martí i en Joan havien finalitzat l'odissea de vint-i-tres parsecs que separava casa seva del planeta blau. Format essencialment per hidrogen, nitrogen, carboni i oxigen, la Terra era el que més curiositat els despertava dels trenta-dos planetes habitats que tenien sota observació. No és que es tractés d'un planeta sofisticat, o que contingués minerals difícils de trobar, però ja feia temps que sucoses incògnites científiques planaven sobre els patrons de conducta de l'espècie tecnològicament dominant del planeta. Aquell matí de diumenge en Martí i en Joan estaven a punt per presenciar un dels fenòmens antropològics que més els portava de cap. S'havia succeït de forma ininterrompuda durant els darrers trenta anys, i aquell no en va ser una excepció. A mesura que el sol anava banyant el punt 41º23'12''N, 2º10'12''E, desenes (potser centenars!) d'individus s'anaven apropant i congregant, augmentant la densitat en aquell punt. No semblava haver-hi un patró clar de procedència, però no hi havia cap dubte de que tots feien cap al mateix punt. Tal i com havien previst, a les 07:30 hora solar del planeta blau tota aquella munió (51.175 n'havien comptat aquest cop) es van posar a córrer cap a la mateixa direcció i seguint un mateix recorregut. Uns anaven més ràpid, els altres més a poc a poc; molts anaven en subgrups, però també n'hi havia que anaven sols... Del que no hi havia dubte és que tots fugien d'alguna mateixa cosa, o tots perseguien un mateix objecte. Era tan fascinant, com frustrant. Havien arribat a entendre perquè les orenetes aixecaven el vol un dia de tardor per recórrer juntes milers de quilòmetres en direcció sud. Tenien clars els patrons de conducta seguits pels nyus africans que, sense previ avís, es posaven a córrer espaordits cap a un lloc aparentment indeterminat. Però els resultava impossible entendre quin era el motor de conducta que impulsava a aquells milers d'humans a córrer allunyant-se de l'emblemàtic punt 41º23'12''N, 2º10'12''E, per tornar-hi a arribar onze quilòmetre més tard. Novament tornarien cap a casa amb la tant repetida incògnita sobre allò que mou la voluntat humana.

Un Matí diferent

Els de Catalunya ràdio fan vaga pel tema dels temps dedicats als partits polítics (suposo que sabeu de què va), i és per això que avui al matí han aturat mitja hora el Matí de Catalunya ràdio i han posat música. Han començat amb Tots els motors i han continuat Hey Eugene (Pink Martini)...

Vagueros de Catalunya ràdio, si continueu amb aquesta selecció musical, vindré a protestar amb vosaltres a on sigui!!

La porra

A hores d'ara és impossible pensar que encara queda algú que no sàpiga que ahir el Barça va ser campió de la Copa del Rei. Deixant de banda l'estimació que puguem tenir per aquest títol, el menor dels importants, i que ja va sent hora de que se li canvii el nom, s'ha de reconèixer el mèrit d'aquest equip, i s'ha de felicitar els jugadors i a en Guardiola perquè han capgirat la truita després d'una temporada nefasta i institucionalment lamentable.

Però en realitat no és d'això del que vull parlar, això ja ho sap tothom. A la feina tenim el costum de fer porres pels partits importants, i darrerament n'hi ha hagut uns quants (i com a mínim en queda un, el més important!). Jo sóc molt dolent encertant el resultat, com a vident no em guanyaria la vida. Però aquest cop l'he encertada, tu, vaig dir 4 a 1 ja a darrera hora, i era un resultat que ningú més havia posat. Vaig fallar el primer golejador, però això només decideix en cas d'empat. 22 € que m'he dut a la butxaca a primera hora del matí, que dius, no em traurà de pobre, però alegra el dia, i ja tinc per uns quants cafès.

Mira, m'ha fet gràcia compartir-ho amb vosaltres, és el primer cop que encerto un resultat, i probablement serà l'últim, així que ara que he guanyat, potser que em retiri elegantment del món de les porres.