Fondue

Els francesos no m'han caigut mai especialment simpàtics, però tampoc no em resulten antipàtics. Això sí, caminant per França sento una mena d'inseguretat que no entenc, però que em fa estar poc tranquil. De totes maneres, sempre m'agrada destacar les coses bones, ja que de vegades parlem malament, és de justícia també fer el contrari. I veient les fondues que ens vam fotre ahir a la nit, només se m'acudeix exclamar 'caram, que en saben aquests francesos!'. I va d'un pèl que no em posi a cantar la marsellesa.

Hivern, quin fred!!

Hola nens i nenes!!

que ha arribat l'hivern! i m'he permès el luxe de posar una foto de la nevada del dia de reis a sota la pèrgola.

Espero que disfruteu d'aquest fred tan intens!!

Tè a la menta

No hi ha com començar l'any nou amb una sessió de relax als banys àrabs de Barcelona. Després de donar una passejadeta pel barri del Born i visitar Santa Maria del Mar ens hem endinsat al món aquàtic i perfumat dels antics banys situats a les restes de la muralla medieval. La relaxació és total, ja que no has d'estar pendent de res, ells ho tenen tot controlat per tal que els teus sentits es relaxin sense preocupar-te del temps. Resumint molt, hem pogut gaudir de banys d'hidromassatge, de sal, i de diferents temperatures, així com el Hamam, una sauna humida amb aroma d'eucaliptus. També cal destacar el massatge a la pedra calenta, un plaer al final de l'estada.

Al sortir ens sentíem com si volessim, i hem continuat el nostre passeig pels carrers i carrerons plens de màgia i història d'aquesta antiga part de Barcelona, sentint-nos com a turistes a dins de la pròpia ciutat. Això sí, la companyia ha contribuït a què aquesta simple tarda del 3 de gener hagi estat especial i digne de recordar.

Gràcies amics!!

Lot de nadal

Potser no sigui una gran cosa, però avui a la feina ens han donat el lot de nadal, i m'ha fet moltíssima il·lusió. Ja sabíem que ens en donarien, però quan ha vingut un nano de secretaria a dir-nos que el passéssim a buscar, tots hem corregut a veure que ens donaven. Molts som nous d'aquest any, i del món que venim no estem acostumats a aquestes coses, ni a que ens paguin el sopar de nadal! Potser serà que sóc de cor senzill, però aquestes coses animen molt, i et fan sentir bé. Aquest any no ha caigut un pernil com els va caure l'any passat, però en han donat un lot completet que crec que està molt bé. Aquí us deixo una foto que he fet amb tot el que ha sortit de la caixa. Ara només queda començar a degustar. Visca l'empresa privada!

Arrossegat

No us ha passat mai que us lleveu amb una cançó al cap, i sense necessitat que sigui massa bona, no hi ha manera de que marxi? Llavors, aneu cap a l'ordinador i la busqueu, no sabeu per què però teniu la necessitat de sentir-la. La poseu i comença a sonar amb la lletra al costat, a veure si descobriu què és el que us està arrossegant. I de sobte, sense que la lletra sembli dir res d'especial, res que us evoqui la vostra vida, us poseu a plorar i no hi ha manera de parar fins que acaba la cançó?

Sóc molt estrany?

El totxo que aguanta la Terra

Després de perllongar-ho gairebé un any, m'he decidit a començar el que crec que serà el llibre més llarg que hagi llegit fins avui, Un món sense fi d'en Ken Follett, la segona part de Els pilars de la terra. L'agafo amb ganes perquè la primera part em va encantar, però també amb mandra, perquè és un totxo de mides considerables que em portarà molt temps acabar, posat que és impossible treure'l de casa i llegir-lo pel transport públic, com a mi m'agrada fer. No estic prou en forma com per carregar-lo amunt i avall. He calculat que al ritme que el podré llegir trigaré un parell d'anys a acabar-lo. Mentrestant, és clar, llegiré una vintena de llibres més transportables.

Pensant en les seves dimensions m'ha vingut una comparativa al cap, i crec que vosaltres l'apreciareu en la justa mesura. El resultat de l'esmentada comparativa el teniu a la foto següent:



No és tan alt i ample com la 'bíblia', però guanya en la tercera dimensió. Com veieu, no és un llibre que càpiga a la butxaca de l'abric, o en la bosseta creuada que solc portar amb mi...

Garfield

Sóc molt txunga, perquè encara no m'he llegit els 2 posts anteriors, però en resposta al gat que juga a pica paret, us deixo aquest video per començar la setmana: