dimarts, 16 de gener del 2018

Black Mirror, Temporada 4

La tripulació de l'USS Callister. D'aquí.
La quarta temporada de Black Mirror ha despertat l'interès dels molts fans de la sèrie, tot i que tots intuíem que no seria tan bona com alguna de les anteriors, ni que sigui perquè el factor sorpresa no és fàcil de mantenir. És agraït poder parlar d'aquesta sèrie perquè cada capítol és completament independent, tant en temàtica com en personatges i els actors i actrius són diferents, per tant es poden mirar en l'ordre que es vulgui, no hi ha perill d'spoilers argumentals. El fil conductor és la tecnologia portada a l'extrem, recordem que el 'mirall negre' al que fa referència el títol no deixa de ser qualsevol pantalla un cop s'ha apagat la imatge. També trobarem alguns elements auto-referents cada temporada que són la delícia dels aficionats, una cançó que es repeteix, la interfície d'una aplicació, coses que als fans ens agraden. La quarta temporada compta amb 6 capítols d'una hora o menys.

Sense voler revelar massa què passa en cada capítol, explico la motivació de cadascun d'ells:

Control parental bèstia. D'aquí.
1. USS Callister: Parla dels jocs de simulació amb avatars, en aquest cas, auto-conscients.
2. Arkangel: Control parental, portat fins a l'obsessió.
3. Crocodile: Tecnologia per recuperar els records aplicada al món de les assegurances.
4. Hang the DJ: Porta a l'extrem de la professionalització les aplicacions per lligar tipus Tinder.
5. Metalhead: Què estaríem disposats a fer pels nostres en un escenari post-apocalíptic.
6. Black museum: La possibilitat de transferir la consciència humana a altres formats després de la mort.

En aquesta sèrie solem veure poques cares conegudes, i en aquesta temporada només hi he reconegut en Gavin Orsay de House of Cards.

Quin monet més simpàtic, oi? #NO. D'aquí.
Penso que la sèrie manté força el nivell i els seus atractius, encara que comencem a veure repetició de temes perquè també la imaginació en tecnologia ha d'anar flaquejant. Per exemple, el primer capítol 'USS Calister' conté elements de l'especial de nadal 'White Christmas', de 'Playtest' i de l'aclamat 'San Junipero'. O 'Crocodile' incideix en el tema de recuperar els records que ja va explorar un gran capítol com és 'The Entire History of You'. I parlant de 'San Junipero', 'Black Museum' és una mena d'antecedent d'aquell capítol quan la transmissió de consciències humanes estava en fase experimental. És el capítol més auto-referent dels 19 que porten fins ara. A banda d'això, Black Mirror segueix fent bo de veure i ens segueix fent pensar en les nostres vides i el futur proper que ens espera. En molts casos és només qüestió de temps. Si he de triar, per mi els millors són 'Arkangel', i 'Hang the DJ'. 'Black Museum' déu n'hi do també, encara que té moments força esgarrifosos.

Valoració: Encara res em fa apagar el mòbil, ho sento.

4 comentaris:

  1. La tercera temporada em va decebre una mica (en comparació a les dues primeres) i he d'admetre que no he fet cap pas per veure aquesta. Ja veurem si m'hi poso...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et diria que aquesta quarta temporada és una mica millor que la tercera, en conjunt, però ja dic que es comencen a repetir temes, que es pot entendre com una manca d'idees, però també com un tema auto-referent, ja que algun fil conductor ha de tenir la sèrie. A mi la tercera també em va decebre una mica respecte les anteriors, però no pas prou com per plantejar-me no mirar aquesta, i ja et dic ara que si hi ha una cinquena, també caurà de seguida.

      Elimina
  2. Ja he vist tots els capítols, em quedo amb 'Hang the DJ' i 'Black Museum'. Arkangel està força bé per lo propera que pinta la nova tecnologia, però el capítol en si mateix es força previsible. Per altra banda USS Callister es una paròdia força divertida, especialment el final després de la actualització.

    Estic d'acord amb tu que ja hi ha temes que els han tocat abans, però tampoc es que em preocupi gaire, són temes interessants i que donen lloc a molts dilemes. Per mi també està lleugerament per sobre la temporada tres malgrat que no arriba al nivell de les primeres temporades, i el malparit especial de Nadal continua sent el meu preferit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però quina poca gràcia si coincidim en pràcticament tot! Em sembla que estem d'acord amb tot el que comentes. USS Callister a mi no em va agradar especialment, però té coses, és cert. Coincidim, veig, en la valoració de la temporada, però et diré que a mi se'm fa difícil triar un episodi 'preferit', perquè n'hi ha molts de brutals. Per poder-ho fer em guio pels que em van deixar un impacte més gran en el moment de veure'ls, i aquest són el 1x03 Entire History of You, i el 2x01 Be right back. El 3x01 Nosedive també està molt bé, la veritat.

      Elimina