dijous, 3 de desembre del 2015

Sobre el procés

Vaig votar la CUP molt convençuda, doncs en el meu cap sempre han prevalgut les polítiques d'esquerres a la independència i aquesta opció està el 100% representada per aquesta candidatura. En un moment de la campanya fins i tot em van assegurar que no investirien a un president que ha liderat un govern de retallades, i em va agradar. Perquè tinguem-ho clar, les retallades no vénen de Madrid.

Si la correlació de forces al parlament hagués estat una altra, està clar que la CUP s'hagués abstingut i Mas ja seria president. Però ai las! Els vots del poble han transcendit fent que la CUP tingui un protagonisme particular. Això no és només una casualitat del destí o l'atzar dels números, sinó resultat de que molts votants es van decantar per la CUP per la seva contundència, la seva coherència i la seva intenció de no donar la presidència a les retallades i la injustícia social.

Potser sí, potser 2 d'aquests diputats són fruit dels vots d'independentistes convençuts a qui no importa si el president és un o un altre, però els 10 us asseguro que no. Molts són votants com jo, que no volen la independència a qualsevol preu. El curtmetratge de campanya de la CUP potser era premonitori... Minut 3:22 "És que no anem al mateix lloc", i molta gent ha prioritzat (ens agradi o no) fer una república social. 

Dit tot això, jo no tinc una proposta màgica per desencallar això, només una lectura d'una persona que s'estima la seva terra, la seva gent i que ha vist el procés des de la barrera, anant als 11 de setembre amb la boca petita i les espatlles encongides, perquè hi havia d'anar, però sense estar del tot convençuda de que això ens duria a alguna cosa millor. Admirada per les paraules del Baños "Esta República Catalana no rompe España ... porqué esa España es irrompible, pero el Estado Español es inviable", perquè sempre he valorat formar part d'un Estat plurinacional (encara que em diguin que no ho és, jo sé que sí i això és el què importa). 

Si tota la gent que ha votat JxSí, que omplia places catalunyes, ve baixes i meridianes es desinfla per un "entrebanc" com aquest, el meu país em decebrà. I si els que deixen de votar per la independència són els que estaven mig convençuts, doncs què voleu que us digui: Catalunya serà independent si la seva gent ho vol, no si els convencem via Rac1 per les circumstàncies econòmiques del moment. 

Jo vull un país que defensi l'escola pública, la sanitat pública, el benestar de les famílies, la dignitat de les persones, que vetlli perquè la gent pensi, discrepi, rigui, plori i folli amb qui vulgui. Ara mateix ni Catalunya ni Espanya em donen això, ni crec que m'ho puguin donar sense un canvi de mentalitat important.

5 comentaris:

  1. Gràcies per la honestedat. Certament és un tema molt complex, bàsicament, perquè ho seria igualment encara que la investidura no depengués de la CUP. El que estem intentant fer és únic al món. No conec cap país que s'hagi independitzat sense passar per un procés bèlic. Nosaltres ho estem intentant fer per una altra via, i serà complicat de collons. Ens caldrà la prudència de CDC, però també ens caldrà la contundència de la CUP. L'altre dia CDC va entrar al joc del TC presentant un recurs pocs dies després d'una declaració en que diem que ens la sua el que digui el TC. Nois, caldran uns quants cops de puny sobre la taula, parar unes quantes embestides. Aquests dies estic passant molts nervis perquè veig coses de la CUP que no m'agraden, però estic convençut que sense la CUP no hi arribarem.

    M'agrada el penúltim paràgraf (poc oportunista i molt honest a la vegada), però també penso que no és mala idea utilitzar els que segueixen la moda per aconseguir l'objectiu que ens hem plantejat.

    ResponElimina
  2. No ens barallaríem en res del que comentes en aquest post. Per cert, un escrit fantàstic, honest i meditat. Hi ha una persona que tots els militants d'ERC admirem, i en tens prou en sentir-lo un sol cop per admirar-lo. És més, qualsevol persona que es consideri d'esquerres l'hauria d'admirar. Aquesta persona és en Joan Tardà. Gairebé totes les vegades que l'he sentit parlar del procés, un dels punts culminants del seu discurs és quan diu que això no va de canviar una bandera per una altra. I comença alçant la veu i dient 'maleïda la pàtria, per més catalana que fos...' i continua dient que no cuidi la seva gent, que no tingui en compte les persones. És a dir, que per més catalans que siguem i ens deslliurem d'Espanya, si continuem fent el mateix que hem après, i els que han governat Catalunya saben molt bé, no haurà servit de res fer la independència. Volem construir una república, més neta, socialment més justa, i que permeti la seva gent tirar endavant, no només anar a remolc. Això ho vol la CUP i ho vol ERC, que discrepen en unes quantes coses, però que en matèria social no estan tan distants. I CDC... doncs CDC vol manar, i punt. Són capaços de comprar-te qualsevol pla social per tal de seguir manant.

    En podria parlar infinitament, com pots pensar. Però vull que t'adonis que estic amb tu, que estem d'acord, però que la teva argumentació, i també la meva, fallen per una premissa inicial. Qualsevol frase que vulguis començar per parlar del país que vols, ha d'iniciar dient 'Vull un país...'. Doncs no hi ha país. Sí, és una conclusió molt simplista, però és la que és. Sense un país, no el podrem fer de la manera que vulguem. Fer president a un o altre és una cosa que durarà quatre dies. La República Catalana durarà per sempre més. I s'ha de pensar en el futur, ara ens hem d'empassar el que sigui per començar a construir. I construir-ho de la manera que volem. I creu-me, la meva i la teva no diferirien en res.

    Vol dir això que advoco perquè la CUP es baixi els pantalons? De cap manera. Això ja ho fem habitualment els d'ERC, no patiu. Vol dir que crec que Mas hauria de plegar? Tampoc, penso que és un actiu que el procés no es pot permetre perdre. Però portem 5 anys dient que som dos milions de persones que perseguim un objectiu, sigui amb els arguments que sigui, i ara ens ho jugarem tot a un sol nom? No hauria de ser. Al final ens hem cregut el que ens venen els mitjans, que el procés és Mas. Jo no vull que cedeixin ni uns ni altres. Jo només vull acord, el que sigui. I en cap cas tornar a fer eleccions, això seria el final. Per això el gest del David Fernández em va semblar molt bé, una solució que potser no faria descontent a ningú. Però si seguim tensant la corda acabarà tot, i llavors m'emprenyaré de veritat.

    Mentre nosaltres anem badant, ens collen més i més cada dia. Més ens val posar-nos d'acord. He sentit que el pla de xoc que hi ha sobre la taula és exactament el de la CUP, però que hi renuncieu si plega en Mas. No ho entenc gens ni mica. I creu-me, la meva font és 100% fiable.

    ResponElimina
  3. Subscric tot el que dius i també els teus dubtes.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina