dissabte, 9 d’agost del 2014

Absurditats estiuenques

- Necessitar vacances, desitjar vacances (o cap de setmana) com si fossin els únics dies de l'any que valen la pena... de debò? Qui realment pensi això, si us plau, que intenti canviar la seva vida, perquè les vacances són només una petita part de la nostra existència. Això està al mateix nivell que la meva companya de feina que només parla del divendres. "Vinga, que ja falten pocs dies pel divendres" (Dilluns i dimarts), "Va que ja estem al mig de la setmana" (Dimecres), "Va, que demà ja és divendres" (Dijous). Me l'estimo molt, però em desalenta. Sovint em pregunto si serà dolent que gaudeixi d'un dia de feina. Potser m'ho he de fer mirar.

- L'impacte econòmic de les coses. Escolto la notícia de que fan l'Aquelarre de Cervera. Penso en el foc, la màgia de tot plegat, l'emoció del poble, els nens que per primer any podran anar al correfoc sols... La notícia acaba amb "L'impacte econòmic per Cervera serà de XXX mil euros". Igual amb el festival de torn o el fet que un creuer pari a determinat port. Em fa pensar en aquell que comptava les calories de les coses. Se'ns atrofien els sentits i ja no podem fer res més que comptar.

- La ràdio d'estiu m'agrada més que la de la resta de l'any, i se suposa que és de menys qualitat. Hi ha menys notícies, menys pressa, més calma. Més seccions per entretenir... No podria ser així tot l'any? Perquè ens entestem a viure amb una cotilla posada durant tot l'any i treure'ns-la només dos mesos?

Bé, de moment només això. Suposo que és que dec "necessitar vacances" i com que "l'impacte econòmic" de la meva feina no és prou gran, només em puc permetre entretenir-me amb la ràdio. I una s'acaba avesant a tot. Fins i tot a la ràdio d'estiu.

1 comentari:

  1. A la teva companya li agraden els tòpics, com a molta gent. Quan tens certa edat, pot ser que divendres signifiqui que s'acosta el merescut descans setmanal, però també significa que al vespre, i sense la tensió de la feina, estaràs fet pols de tota la setmana, i que dissabte i diumenge, a banda de provar de fer coses per distreure't, tocarà complir les obligacions que no tenim temps de fer durant la setmana. Així que sí, la perspectiva de divendres és súper genial. A més per mi significa tenir un assaig de castells maratonià, comptant reunions, que m'agrada molt, però no seria precisament un descans. Encara acabo més rebentat. Ah, i gaudir de la feina no és cosa tan estranya, o no ho hauria de ser, però també és cert que molts dies carrega molt, no ho negarem.

    Sobre les altres coses no sé què dir. No escolto ràdio de qualitat, així que tampoc et sé dir quina diferència hi ha amb la resta de l'any.

    ResponElimina