Un altre any s'acosta a la fi i estic content perquè tenim plans i ganes de veure'ns. Per més que la vida ens hagi canviat, ens empesquem maneres de trobar-nos, diferents potser, però no menys valuoses, potser justament les hauríem de valorar més. I així seguirem espero. El que Antònia Font va unir, no ho separarem nosaltres, oi?
El meu pensament d'avui va per aquest blog, però. Un blog que aviat farà 7 anys d'existència i que forma part de nosaltres, un punt de reunió obert a qui vulgui participar-hi, però molt nostre. Tenim un ritme de publicació baix, però sempre és un plaer passar per aquí a veure què dieu. Darrerament m'ha vingut de gust dir algunes cosetes aquí, i no perquè em sobri la inspiració d'escriure, però cadascú s'imagina aquest lloc per algunes coses, encara que hagi donat lloc a tants altres projectes. Aquest any hem publicat més que l'anterior, entenc que això vol dir que la Comunitat no es mor poc a poc. I he pensat que estaria bé recuperar els números almenys de 2011. Què us sembla? Després d'aquest post, en quedaran només 4 per fer els mateixos que aquell any, i 5 si ens volem superar. En tenim prou amb publicar un post més cadascú! Us hi animeu?
Ho intentarem, clar que sí. El que ha unit AFont no ho podrà separar ningú.
ResponEliminaUn post molt optimista. M'ha agradat molt.