dilluns, 18 de març del 2013

Gallines, bombes i nens. Tres exemples de distanciament


El cap em bull. No pararia d'escriure a tothora. De qualsevol cosa en trec una reflexió. Darrerament he trobat una sèrie de paral·lelismes que voldria compartir. 

La distància separa, despersonalitza i des-sensibilitza. Ho he vist en tres casos diferents. 

Gallines, l'abundància descuida
Tenir 4 gallines que ponguin ous no és el mateix que tenir-ne 40, i és una tasca completament diferent que tenir-ne 400 o 4.000. Hi ha molts elements que influencien, però de totes totes crec que triaria els ous de la granja amb 4 que de la granja amb 400. Com pots tenir connexió amb 400 gallines? Com pots veure si estan bé? No ho veus, no els hi pots parlar, a 400 gallines. Estàs massa lluny d'elles. Estàs distanciada.

Bombes, la llunyania des-sensibilitza
Fa 75 anys dels terribles bombardejos de Barcelona. Ignorant de mi, desconeixia aquest fet. L'aviació italiana, per impressionar al món, va aterrir-lo bombardejant població civil a tort i a dret durant 3 dies seguits. Sense descans. Ho feien pilots italians, drogats de propaganda, des de 5.000 metres d'alçada. Sents la por, des d'allà dalt? Sents la gent com crida? Veus els ulls de qui està a punt de morir? Un cop més, estàs distanciat.

Nens, sistematització de l'educació
Criar infants (m'agrada més que educar) és una tasca preciosa. En alguns moments, però, veig que tenim pressa perquè siguin grans. He sentit vegades "Aquest nen ja hauria de..." i em pregunto "Ja hauria de? Qui ho diu?" o més aviat "Qui ho sap?" Està clar que podem definir una forquilla de temps dins la qual els nens gategen, comencen a caminar, mengen amb coberts, dormen sols, s'espera que donin les gràcies o demanin les coses "si us plau", ... però no cal córrer. Hi ha qui s'entesta a dir-nos que les coses s'han de fer així o aixà i que a tal edat ja han d'escriure, llegir o pintar per dins de la ratlla. Tinc la sensació de que sistematitzen l'educació per facilitar-la a qui l'ha de dir a terme. Aquesta sistematització ens distancia de la veritable necessitat de la criatura que potser és aprendre que l'aigua mulla en comptes d'aprendre a beure del got sense posar la mà a dins.

Crec que podria trobar més exemples, però aquests són els que ara em vénen al cap. No sé. A veure què en penseu.

4 comentaris:

  1. El que em penso és que no sé si ho acabo d'entendre. No són exemples que jo relacionaria o que pensaria que són una mateixa cosa. Suposo que en el teu cap tot té força més sentit del que té en el meu.

    ResponElimina
  2. Caram, quina ebullicio! Per mi estan clars els dos primers exemples, que son dos casos de distanciament, d'una maneta fisica i literal, com a causa de la perdua de sensibilitzacio i atencio als altres o l'entorn. Ara, en el tercer cas, crec que la distancia no es la causa sino la consequencua d'una actitud envers la criansa/educacio dels nens, que ens fa estar allunyats de les necessitats reals. O pot ser sense saber-ho estem provocant i posant distancia tenint aquest tipus d'actituds sistemitzadores... Pet acabar, crec que avui en dia, en el mon globalitzat, posem mes distancia, suposo que com a mecanisme per a no acabar boig, a les coses. Hem perdut en part aquell contacte directe cara a cara, i sense aquest intercanvi empatic no podem estar connectats i propers. No vull dir que la vida 2.0 no tingui coses bones, les te i moltes, pero no es el mateix.

    ResponElimina
  3. Us he de dir que jo he pogut ser partícep de la reflexió abans de que aquesta sigui publicada, amb el privilegi de poder fer preguntes sobre el tema, així que ho he llegit amb uns altres ulls i trobo que és una connexió molt interessant; en tots els casos hi ha una manca d'atenció i de cura propiciada per la distància (si bé és cert que, com diu el GG, en el tercer cas és difícil decidir si la distància és causa o conseqüència).

    GG, molt interessant i valuosa la teva aportació final! I m'ha agradat molt això de la vida 2.0; de vegades ens trenquem el cap per diferenciar i definir amb paraules aquest tipus de vida d'aquell altre , però crec que el teu terme és sintètic i clarificador.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pels vostres comentaris. Pensant-hi aquests dies, m'he adonat de que potser el plantejament inicial estava equivocat. Poser no és tant la "distància" com la "massificació".

    Una gallina criada de tu a tu sempre estarà més ben tractaa. La mort individual (o la guerra cos a cos) sempre serà més digna. L'educació en grups petits serà més fructífera.

    Espero haver explicat millor i que capteu la idea de fons. La producció en massa té els seus avantatges, però de totes totes posa distància amb allò que estàs fent i no et permet parar tanta atenció en el què fas.

    M'hi ha fet pensar el comentari de la vida 2.0, perquè crec que en aquest cas la distància en alguns moments pot ser bona. Quan més lluny estàs d'algú, és potser quan més el trobes a faltar. En la distància, els seniments poden esvair-se, o enfortir-se i guanyar profunditat.

    De nou, gràcies per les aportacions.

    ResponElimina