dissabte, 26 de gener del 2013

Força, equilibri, valor i seny

Potser els castells (i la cultura tradicional en general) estan més lligats a la manera de ser d'un poble del que sospitàvem. No és cap gran gesta castellera, però trobo que està ben trobat.


 

4 comentaris:

  1. Atenció... Gerhart, que a en XeXu no li agrada gaire aquest vídeo... Jo aviso. Diu que n'hi ha de molt millors per explicar la mateixa idea :-)

    A mi sí que m'agrada, és preciós :-))

    ResponElimina
  2. Mira, l'Assumpta em fa la feina. Efectivament el vídeo em fa rabieta, i suposo que no hauria, però no hi puc fer més. Aquest pilar el fem tu i jo sense problema, i pensa que jo tinc dues vèrtebres aixafades.

    ResponElimina
  3. Gerard, gracies per compartir-lo. A mi tambe m'agrada.

    ResponElimina
  4. Doncs a mi, tot i que pot ser tècnicament no és un pilar molt difícil (depenent de qui el faci, si el faig jo seria impossible, clar), també m'agrada la idea que transmet de lluitar fins el final, d'acceptar les caigudes i saber tornar-se a aixecar. Si aquesta tradició de la cultura catalana indica valors nostres, no està gens malament. Jo Ara, el que no puc identificar en els castells és el seny, jo diria que hi ha cert comportament de risc, però clar, qui no risca no pisca oi?

    ResponElimina