divendres, 18 de març del 2011

Premi Internacional Catalunya

Sense marxar de Japó, d'alguna manera, llegia avui al diari Ara que Haruki Murakami ha estat premiat amb el XXIII Premi Internacional Catalunya 2011. Podeu llegir la notícia en aquest enllaç. El premi l'atorga cada any la Generalitat i està dotat amb 80000 € i l'escultura 'La clau i la lletra' d'Antoni Tàpies. Personalment he de dir que desconeixia aquest guardó, però data de 1989 i reconeix persones que contribueixen al desenvolupament dels valors culturals, científics o humans. Alguns premiats anteriorment són Karl R. Popper (1989), Jacques-Yves Cousteau (1991), Doris Lessing (1999) o Jimmy Carter (2010). Aquí la llista completa de guardonats.

Com a fan de Murakami que sóc, i sense tenir en compte que m'ha semblat un premi econòmic una mica exagerat, he de dir que el crec mereixedor d'aquesta distinció per haver creat un univers literari personal i absorbent que atrapa a tothom que té prou paciència com per llegir-lo. No oblidem que es postulava com a guanyador del Nobel l'any passat. Aquí sota, el guanyador. La imatge també està treta de l'Ara.

3 comentaris:

  1. Sí!! Ho vaig veure l'altre dia al telenotícies! Van fer una mini-crònica d'aquelles que fan sobre la seva vida. Jo també estic content que li hagin donat. Només he llegit un parell de llibres seus, però és innegable la seva qualitat i la trajectòria discreta però contundent que ha tingut.

    No sé, el fet d'haver llegit "De què parlo quan parlo de córrer" (que és autobiogràfic) em fa veure'l d'una manera molt més propera...

    ResponElimina
  2. Jo he llegit 1,5 llibres d'aquest home i he de dir que m'encanta. De fet, el que està a mitges no és perquè l'hagi abandonat per desídia, sinó perquè m'agradava tant que volia que durés més! ;)

    No sé si coincidireu amb mi, però el que més m'agrada dels llibres és que em transporten a records de fets que, encara que no hagi viscut, em fan sentir alguna cosa. Nostalgia, alegria, melangia, frustració barrejada amb l'orgull d'haver viscut i haver-la cagat... m'enteneu?

    ResponElimina
  3. Jo n'he llegit cinc i la sensació és semblant al que diu la Txaro, encara que jo no ho hauria sabut explicar així. Aprofundeix molt en la psicologia dels personatges, de vegades parlant de coses d'allò més estrafolàries. Això ens fa arribar molt endins dels nostres éssers, tant, que de vegades costa i després hem de parar de llegir-lo. Com sempre us he dit, no és un autor per encadenar-ne llibres. Ara que, ja tinc el sisè que em llegiré d'ell, i segur que serà abans de l'estiu, així que... visca Murakami, i que no es retiri mai!

    ResponElimina