Tapes el flascó i mires el rellotge. Les nou. El poses en posició horitzontal i comptes: un, dos, tres, quatre... Diuen que deu vegades costat per costat és ideal perquè tot plegat quedi ben repartit. Avui, però, en seran només quatre. Obres l'incubador i hi deixes, amb cura, el fràgil ecosistema. Ja està. Aixeques la mà i, sense mirar, portes els dits cap al botó de la llum. L'apretes i el llum de la vitrina s'apaga. Amb la mateixa inconsciència, mous els dits cap al botó del flux. L'apretes i un soroll de motors trenca el silenci de la sala (merda...), indicant que no calia apagar el flux perquè en realitat ha estat apagat durant tota l'estona. És en aquest moment quan entens que el teu amic Xexu tenia raó, i que ja fa estona que és hora d'anar cap a casa. Au, l'últim, que tanqui la porta.
Si tanques la campana a les 21h vol dir que t'hi has posat a les 20h potser, això sí tenies altres coses a fer a part d'expandir. Aquestes ja no són hores de cultivar, ja t'ho dic ara.
ResponEliminaLa gràcia és que demà veuràs que, miraculosament, el flascó no està contaminat i que les teves cèl·lules són felices. Això sí, tira el PBS, el medi i la tripsina que has fet servir, tot a la brossa.
Efectivament, The Lord of the Cells teina raó. L'endemà (i dies consecutius) estaven totes vivites i coleando... Això sí, et vaig fer cas i me n'he guardat prou d'utilitzar aquell medi.
ResponElimina