divendres, 30 de juliol del 2010

Una reflexió



Qui és dèbil amb els forts i fort amb els dèbils no es mereix governar. Un bon governant és aquell que protegeix als desvalguts i defensa a la societat de qui li vol fer mal.

7 comentaris:

  1. Però el que més abunda és la primera opció, la majoria de nosaltres som així. Els forts ens fan por i ens servim dels febles per pujar la nostra autoestima, o el que és el mateix, aconseguir els nostres propòsits a costa dels pobres. Pocs es mereixerien governar si ens basem en aquest varem. Tu parles d'un monarca de conte de fades.

    ResponElimina
  2. Jo parlo d'algú amb valentia i collons.

    ResponElimina
  3. Algú que s'arrisqui a perdre el poder adoptant solucions impopulars? Perquè t'asseguro que si la voluntat del nostre poble fos clara en algun tema, els polítics ja li fotrien pebrots, per no quedar com uns mindundis. I mira, no va legalitzar els matrimonis homosexuals en Zapatero, per exemple? Una mesura que no va agradar a tots, però que suposa pujar un graó en la civilització. Que vols que et digui, jo ho considero un encert, però tot i així li va portar molts problemes. És clar que l'ha 'liat parda' amb moltes altres coses. Aquest és un polític amb pebrots o és dels que tu dius? Depenent del dia, no?

    ResponElimina
  4. Xexu, no van caldre collons per legalitzar els matrimonis homosexuals, ja que no hi havia un lobby amenaçador al darrera. Tampoc hi havia una llista de gent que deia "si fas això, no et votaré", perquè tots els que estaven en contra segurament voten altres partits.

    Tampoc vull que t'equivoquis, no dic que tot el què han fet estigui malament. Segurament, fins i tot el PP va fer coses bones.

    Avui, l'electoralisme mana, això està clar, però més que això, mana la pela, i tenir la patronal i els dels bancs en contra és una sentència de mort política. Aquesta gent de debò volen fer mal a la societat i és per això que algú ens hauria de defensar d'ells i no deixar-nos a la mercè de la seva voluntat.

    ResponElimina
  5. Per desgràcia, sembla que els polítics actuals van en la direcció oposada. Es dobleguen davant els interessos dels forts i fan recuare les conseqüències negatives de tot sobre els més dèbils, qui menys culpa en té. Ho hem pogut veure en les mesures adoptades arran de la crisi econòmica.
    Falta algú sense lligams i prou valent com per plantar-los cara.

    ResponElimina
  6. Hola Albert i benvingut!

    Efectivament, la manera com estan abordant la crisi és un clar exemple de com funcionen les coses actualment. Els partits més grans estan al servei dels forts i crec que els petits també ho estarien si fóssin grans.

    ResponElimina
  7. Estic d'acord, Txaro: Falten pebrots per enfrontar-se als poders fàctics que ni veiem, ni sabem qui són, però que acaben decidint si una determinada mesura convé o no. Però jo hi afegiria l'ingredient de la despolitització dels dèbils, que no ajuda gaire que les formes de govern deixin de ser circumstancials, pensant en el titular de l'endemà i no en la situació del pais a uns anys vista. És patètic (i ho fem, en part, nosaltres) que una declaració en campanya electoral pugui pesar més en la intenció de vot que no pas la gestió dels darrers quatre anys.

    ResponElimina