dijous, 2 d’abril del 2009

1 d'abril, i ja en tenim una altra

11:20h. Vinga, tu pots. 1,25 microlitres. Són vint PCRs... per vint-i-un: 26,25... Tic-tac, tic-tac...11:35h Va, ara no la caguis; "visteme despacio, que tengo prisa". Colònia 3E, tub 3E; colònia 3F, tub 3F... I finalment, a les dotze menys cinc minuts estava jo a la porta de l'aula de graus de la Facultat de Biologia. Just, però a temps per dir "bon dia, com ho portes?" a una Rúbia que, tot i confessar estar feta un sac de nervis, conservava el somriure tranquil i el pols de cirurgià amb que la coneixem. Tal i com estava previst, el Xexu ha fet la seva entrada al cap de poca estona, tornant a sortir de nou de l'avantsala motivat per un antiport actiu que coincidia amb l'entrada d'un senyor de cabell (poc) i barba blancs, amb unes ulleres que protegien aquella mirada típica d'estar pensant en alguna cosa important. Quatre salutacions de rigor entre catedràtics i la Rúbia ha arrencat amb el conte dels cinc darrers anys de vida al lab. Sempre amb els peus a terra i el posat tranquil, com si aquell fos justament l'ambient en que es sent realment còmoda.

Una diapositiva, dues... i a la tercera, l'audiència que s'estremeix en veure com un tros del receptor A2A de l'adenosina apareixia mig tafanejant pel límit superior de la presentació. Talment com si li fes vergonya entrar en escena, o com si fos el llop de la caputxeta en un espectacle de titelles, treient el cap de forma amenaçadora... No us negaré que he tingut la temptació de cridar "Que ve el llop! Que ve el llop!" amb veu de nen i senyalant aquell receptor que mostrava els seus loops citosòlics de forma insolent. Però la Rúbia no m'ha donat temps. No ha donat temps ni tan sols a sentir aquell "ai..." d'engoixa quan alguna cosa no va bé i et poses a la pell del que està a la palestra. Com si es tractés d'un efecte meticulosament assajat per captar l'atenció del públic, ha carregat la diapositiva de nou i ha continuat com si res hagués passat. L'exposició continuava...

Bip-bip... Bip-bip...
::NOU MISSATGE REBUT: TXARI::
"Acabo d'aparcar!"
::RESPONDRE::
"Quan entris a la sala, gira a l'esquerra. 4a fila"

L'entrada de la nova espectadora a mitja presentació no ha ni immutat a la ponent, que continuava enlluernant el públic amb nombrosos resultats corsament surgits amb un fil conductor que ho feia tot realment entenedor. Probablement molts dels assistents hauran quedat fascinats per les dots d'oratòria de la ponent, però els que vivim la recerca d'aprop (i, dit sigui de passada, donem per feta la qualitat de la Rúbia parlant en públic) no hem pogut evitar tampoc sentir certa enveja per resultats que, si bé quedaven reduïts a una diapositiva de poc més de trenta segons, sabem que suposen mesos de tediosa i descoratjadora feina de laboratori.

Finalment ha arribat la defensa, i tampoc ha quedat curta. Sense menystenir l'honestedat de saber dir "Sí, té raó, hagués estat interessant fer aquet experiment", la Rúbia ha demostrat llargament saber el que es fa i saber de què parla quan es tracta de defensar la seva tasca.

Moltes felicitats.

5 comentaris:

  1. Poca cosa més es pot afegir a una crònica tan fidedigna com la que has fet. Tot ha anat ben bé així, fins i tot la meva desaparició, però sobretot, perquè la Rubia feia que presentar la tesi sembli una cosa fàcil. La meva felicitació totalment sincera. Qualsevol diria que no ho portaria convenientment preparat, per tot el que l'envolta a l'actualitat, però ha demostrat moltes coses avui, i no només que domina el seu tema de tesi.

    ResponElimina
  2. No sabeu el greu que em sap de no haver pogut ser-hi present. Pero gracies a aquesta cronica crec que n'he pogut ser una mica particep de la defensa i dels sentiments que van aflorar allar quan la nostra Rubia (que dificil que em resulta fer servir aquest nom!)es convertia en Doctora. Moltes felicitats Laia!!

    ResponElimina
  3. Doctora Rubia,moltes felicitats!!

    raquel

    ResponElimina
  4. Doncs sí senyor, moltes felicitats Doctora Rubia!! Em sap greu no haver pogut venir, però me n'alegro que tot anés de conya!!

    Una abraçada superwoman!!

    ResponElimina
  5. llegir tot el bloc, bastant bo

    ResponElimina