dimecres, 16 d’abril del 2008

La Trinca

Ja fa temps que vull fer un post, i per no xafar-ne d'altres ho he anat deixant. Però l'he de fer, és necessari. Gràcies a l'amic Redcrash, darrerament he recuperat una música que restava en el record, però que veig que encara pot ser ben viva. Si si, parlo de La Trinca. Qui no recorda aquelles cançons satíriques i iròniques, aquelles lletres tan ben trobades i lligades, i tan divertides, per què no dir-ho? Doncs sembla que està en la ment de tothom, ja que tots els que he preguntat, d'edats força diferents, declaren haver seguit La Trinca i haver-se sabut les cançons.

No m'estranya, van marcar una època que no era gens fàcil, i deien algunes coses que fins i tot avui dia són per posar-se les mans al cap, almenys, si pensem en com anaven les coses llavors. M'ha fet gràcia tornar a sentir algunes cançons, sobretot perquè ara les entenc molt millor, i tot i que ara els components del grup regentin una de les productores més potents del país, s'ha de reconèixer que tenien uns pebrots... La gent canvia, ja se sap. A mi m'encantaven, tot i que ara veig que no entenia ni la meitat de les coses. Recordo haver esperat amb delit la sortida d'un nou disc, i tota la família asseguda al voltant del radiocaset per sentir les noves cançons. Eren altres temps. Eren cançons impactants, diferents, que deien alguna cosa quan no tot es podia dir, i tot això, en clau d'humor.

Bé, m'agradaria saber si sóc només un friki, o vosaltres també éreu seguidor del grup. Per anar fen boca, us deixo aquí una de les cançons que més gràcia m'ha fet en aquest redescobriment. Gaudiu-ne, jo ho faig, encara que sembli mentida...


6 comentaris:

  1. Jo l'únic que recordo de la trinca és el programa que feien per tv3. Tenia aquest efecte: tota la família al sofà, esperant els seus gags. Ho feien bé, sí senyor. Jo tampoc entenia la meitat de les coses, però m'ho passava bé.

    En aquest sentit (el de la tele), potser l'equivalent en l'actualitat seria el Polònia.

    ResponElimina
  2. A mi m'encantava una que es deia "No ve d'un pam"...

    ResponElimina
  3. Jo amb sis-set anys, anat amb cotxe a la vall d'Aran a l'estiu vaig fer malbé una casette de la Trinca de tant escoltar-lo, perquè en tres hores volia escoltar-lo més d'una vegada i buff... va acabar que ja no se sentia, va petar. XD

    Recordo la de la guerra de l'enciam, qua m'agradava força :D

    Fa poc en van fer un programa a la tele perquè feien 20 anys, em sembla, i van tornar a sortir les cançons. I és cert, m'agradaven però del sentit de la lletra no n'entenia ni un borrall!! les vaig gaudir més aquesta segona vegada...

    ResponElimina
  4. La Trinca forma part dels diumenges al matí a casa dels avis. Ensaïmades, croissants i La Trinca de fons.

    ResponElimina
  5. Ei, gràcies pels comentaris.

    Txari, el programa de tele era mític, eren els temps abans del Buenafuente i tantes altres coses, i ens enganxava al sofà de mala manera. Potser si que seria el Polònia de l'època, però ara sembla que no té tant mèrit, com que hi ha tants programes...

    Frigo, aquesta no és de les meves preferides. Què me'n dius de Puja a l'avió o El baró de Bidet?

    Tu també Laia? Sembla que 13 anys de diferència no és distància insalvable per la Trinca. I és que estaven a tot arreu.

    Jordi, crec que tu ets l'exemple per dalt del rang d'edats que comprenia la claca de la Trinca, sense voler ofendre, eh?

    ResponElimina
  6. Com sempre, tard, però us diré que encara tinc el "Nou de Trinca" (album al que pertany la cançó del post) al cotxe.

    Aquell disc és com una orgia d'eufemismes, i "Com el far west no hi ha res" n'és un dels clàssics. No hi falta res, ni ningú: Franco, els grisos, l'Estatut, l'arribada de Tarradelles... És genial.

    Gràcies Xexu; em preocupava pensar que era l'únic que admirava aquests temes.

    Salut!

    ResponElimina