dimarts, 22 de gener del 2008

La tecnologia del poble

Sovint penso que l'època que ens ha tocat viure és una merda, que la tecnologia cada cop ens fa ser més robots i que només ens movem pel capital.

L'altre dia em vaig sorprendre veient l'altre cara de la moneda. La nostra època és una de les més guapes que ens podria tocar viure. Moltes vegades havia tingut aquesta sensació, pensant que anys enrere jo no hagués pogut ni estudiar ni viatjar, ni tansols votar. Però aquesta vegada va ser diferent, vaig pensar precisament en el que sempre crec que ens atrapa: la tecnologia. Us adoneu del privilegi que tenim? No només de ser testimonis de la gran evolució tecnològica, sinó que la tenim a les nostres mans! I no em refereixo a la recerca en biologia molecular (que també), sinó a la tecnologia domèstica.

Fa temps, si tenies la sort de poder viatjar i volies escoltar música durant el viatge, o t'enduies una orquestra, o res. Els walkman ja van ser una revolució, però és que els reproductors d'mp3 són una passada! I què me'n dieu del bluetooth? Avui qui més qui menys té un mòbil amb bluetooth, i això és el que impressiona, que pràcticament tothom té algun trastet de tecnologia punta a casa.

És un fet que les coses ara avancen molt ràpidament, i és una sort per nosaltres haver arribat just per veure el naixement de tot això. Una de les coses bones de la nostra època és que tinguem accés a la tecnologia, és bastant just, no creieu?

3 comentaris:

  1. Doncs si que és una sort, jo també he pensat algunes vegades que depenem massa de la tecnologia, però és sorprenent com està evolucionant tot, i nosaltres ho estem veient. Cada cop els aparells són més petits, i després d'un temps, estan a l'abast de la majoria de gent. Llavors ens preguntem si es pot estar sempre a la última, perquè tot canvia tan ràpidament. Això només està a l'abast d'uns pocs, però sortosament, qui més qui menys hi pot accedir i gaudir-ne. M'ha agradat molt el teu post, és una bona reflexió.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord, Txari. Però som uns gegants amb peus de fang, no creus?

    ResponElimina
  3. Gràcies pels comentaris, em fan molta il·lusió, sobretot si estan d'acord o se sumen al que dic, encara que si fós el cas contrari, també em faria il·lusió trobar-me'n.

    Xexu, jo avui en dia tinc la sensació de que tothom està a la última... en algun camp. Vull dir, que el ventall s'ha ampliat tant que ja deu ser impossible estar-ho en tot.

    Perdi: tota la raó, és com si estiguéssim atrapats en una gàbia d'or.

    ResponElimina