dimarts, 20 de febrer del 2007

De nou em donen carbasses

Aquests dies he sabut una notícia que no m'esperava, i que m'ha alegrat la setmana. Potser per molts serà una rucada, però per un paio a qui li agrada tant la música com a mi, no passa cada dia que el seu grup preferit es torni a reunir, després de set anys de separació. Sempre estic parlant d'Antònia Font, i la veritat és que ho passem bé amb ells, però si un grup va marcar la meva adolescència i joventut, aquests van ser els The Smashing Pumpkins. Doncs si, tornen, i ho he sabut de casualitat, aquesta setmana m'han deixat posar iCat fm al laboratori... Però resulta que ja fa mesos que treballen en un nou disc, i això vol dir que no és només una trobada per guanyar diners fent un parell de concerts, el seu legat s'eixamplarà. I venen a Barcelona, això gairebé em fa caure de cul a terra quan ho vaig sentir. Llàstima que sigui al Primavera Sound, un gran festival barceloní, però que val una pasta de la que no disposo.

La veritat és que no es pot posar moltes esperances en aquest retorn. Es podria dir que els membres del grup no són gent fàcil de tractar, i crec que no van acabar massa amics. A més, tenien problemes de drogues i desavinences musicals. Mala història per un grup que s'estava convertint en un fenomen de masses dins de l'escena alternativa. Però bé, per mi seguirà sent una gran notícia, mentre duri! Sempre vaig tenir l'esperança de que tornarien, però no tenia evidències. Ara els meus desitjos s'han acomplert.

En Billy Corgan, el cantant i líder indiscutible del grup, per mi és un geni. Capaç de fer un número de bones cançons difícil de trobar en altres grups, i amb una fal·lera compositora que feia època. Cert és que les seves aventures després de dissoldre el grup, amb Zwan i en solitari no han estat el que s'esperava, no ha tingut sort. I no creieu, em fa una mica de por aquest retorn, perquè no sé què se'n pot esperar. Tampoc no sé quins altres membres s'han unit a ell en la tornada, només sé que en Chamberlin està confirmat, però no sé res de la D'Arcy (o en el seu defecte la Melissa Auf der Maur) o d'en James Iha. Si estés tot el grup al complet, l'original, podria estar molt i molt bé, i em faria confiar una mica més en aquest disc que ha de venir, que es dirà Zeitgeist, si no m'equivoco.

Que per què m'agradaven? És difícil d'explicar. És un grup amb molta guitarra, per dir-ho d'alguna manera, però que van anar perdent una mica de força amb el temps, i van començar a jugar amb bases més electròniques. Però el que els feia més especials, era la veu d'en Corgan. No es pot dir que fos un tenor, simplement la seva veu és especial, se la podria reconèixer cantant qualsevol cosa, en qualsevol situació. I les lletres... doncs no eren fàcils d'entendre, però eren molt foscos, ensenyaven que aquesta vida no és fàcil i parlaven molt de les misèries de l'ésser humà. Deu ser per això que m'hi vaig aficionar tant, aquesta foscor i aquesta desesperació que desprenien em va atrapar. Els vaig conèixer a la meitat de la seva carrera, a l'època del Mellon Collie and the Infinite Sadness, però de seguida vaig retrocedir en el temps per fer-me amb la seva obra anterior, i vaig aconseguir tot el que va venir després, tot en discs originals.

Així que potser ara, en algun lloc podré aconseguir la samarreta que sempre havia volgut tenir, i mai no vaig poder comprar, ja que a l'únic concert al que vaig poder anar, en la seva gira de comiat, no disposava de prou diners. Aquesta samarreta només té la paraula 'ZERO' i una estrella, com la imatge de més amunt. La solia portar en Corgan abans de calçar-se la sotana negra amb la que solia actuar. Fa referència a una cançó del Mellon Collie, que porta el nom de 'Zero', i que és un clar exemple del que era la banda de Chicago. Torna la bona música, esperem que així sigui.
XeXu

6 comentaris:

  1. M'heu deixat completament esmaperdut! Sou uns cracks bloggejant. Tothom esciu, tothom contesta... A veure si n'aprenc (de pentinar el gat, vull dir)

    ResponElimina
  2. Bé, estic content que lo de les carbasses parli de música i no de relacions. Entre que conec poc el grup i que de vegades sóc una mica lent pillant aquestes coses, he trigat una mica a respirar tranquil.

    Va Frigo, anima't! que això d'escriure és un exercici més gratificant del que sembla. Espero veure la teva desvirgada bloggera ben aviat.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Doncs ja em perdonareu, però no entenc el títol del post... Ans al contrari, han tornat! I pel primaera sound encara queda... tu no deixis de comprar la primitiva...

    Frigo! Super-benvingut! Ara visitaré els teus altres 3 bloggs (XBF sales, Chronicles i... l'altre no me'n recordo), a veure qui pentina més el gat... Ah! ahir vaig estar a Palamós per feina, òbviament vaig pensar en tu.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Roser, el blog XFB sales no cal que el visitis... Nomes hi ha un monitor d'ordinador que estic intentant "encajar-li" a algu!

    ResponElimina
  6. Roser, ja he encolomat el monitor d'ordinador! Un trasto menys. Ja només em queden una cinquantena de "morts" per casa...

    ResponElimina