Roba estesa

Farta de veure la roba mal estesa de la veïna, li va comprar una assecadora.

Ja en tinc, va dir ella, és que de vegades m'agrada impregnar la roba de sol.

Confluències

"La vida té unes confluències ben estranyes. L'Esme no gosa dir casualitats: detesta aquesta paraula. A vegades, però, està convençuda que hi intervé algun factor: algun impuls, alguna topada de forces, algun caprici de la cronologia"

Casualitats, sincronies, causalitat, coincidència... tant hi fa. A mi em criden molt l'atenció. Deu ser la meva vessant analítica intentant trobar explicacions a allò desconegut. 

Però què em dirieu si us passés el que em passa a mi. Avui, sense anar més lluny,  m'ha vingut al cap la cançó "La Felicidad", aquella que diu...

Antes nunca estuve así enamorado

No sentí jamás esta sensación

La genta en las calles parece más buena

Todo es diferente, gracias al amor

La felicidad, ¡ja, ja, ja, ja!

De sentir amo-o-o-o-or

Hoy hace canta-a-a-a-ar

A mi corazó-o-o-o-ón

Segur que us sona. 

Al cap d'una estona, m'he fet un te, i la meva bossesta duia un missatge

Doncs això. Estimeu, sigueu feliços, i la vida us abraçarà.

Sort en teniu de que siguin tan monos

 Avui els meus veïns potser m'heu aplaudit. Feia temps que havia d'escombrar el pati, ho sé, i ara, després d'haver-ho fet, no és que llueixi molt, però es veu més aconduit. M'agradaria destacar que una de les tasques amb la que més m'he entretingut ha estat treure les caquetes dels vostres gats. Si fins fa poc pel meu pati s'hi passejava un gat, ara se n'hi passegen quatre. Jo en tenia dos, abans, i d'entre totes les seves virtuts, la que més em passava desaparcebuda és que mantenien a ratlla els vostres gats. Ara el meu pati sembla una plaça pública. La finestra del meu despatx dóna al pati, i m'encanta observar-los. Què ens passa, amb els gats? Només de mirar-los ja em fan sentir una escalforeta al cor difícil de plasmar en paraules. Només us diré una cosa: sort en teniu de que siguin tan monos. 

Un record pel Tòkio i en Panxito <3

La bellesa artística

"Jo confesso" de Jaume Cabré.

No he sentit cantar el cor de Monteverdi, tampoc he vist Vermeer de prop ni he llegit Proust. Però sí, un cop s'ha tastat la bellesa artística, la vida et canvia.

Connexions estiuenques

Aníbal va desembarcar a l'actual Cádiz amb el seu pare i va fer carrera militar, fins a comandar l'exèrcit que va creuar els Alps amb elefants, com nosaltres amb la nostra autocaravana enorme. Qui també va creuar els Alps va ser Napoleó, no amb elefants, sinó amb infanteria, com nosaltres amb les nostres filles. Ambdós comandants comparteixen haver passat a la història com a grans estrategues, no com nosaltres que ens hem deixat guiar per la cerca de la fresca, les postes de sol i el gaudi de banyar-nos a llacs i piscines. Les batalles les reservarem per més endavant.

Snow Storm: Hannibal and His Army Crossing the Alps, William Turner 1810-1812

Turner va pintar a Aníbal creuant els Alps. No hi veig els elefants. Quasi no hi veig l'exèrcit. En el seu quadre es destaca la força de la natura, concretament d'una tempesta de neu.

Mínim comú múltiple

"Una cigala es posa a xerricar damunt nostre. La Fujiko n'imita el cant:

- Xiii, xiii, xiii...

- De quins espècie és?

- Abura-zemi!

- Quants anys viu sota terra?

- Sis

- Als Estats Units, hi ha larves de cigala que viuen soterrades  disset anys.

- Disset anys sota terra i només un mes a l'exterior? Quina pena!

(...)

- Si vostè fos una cigala a Nova York i jo una abura-zemi, ens tornaríem a trobar al cap de cent dos anys.

- Per què cent dos anys?

- Disset vegades sis.

Reflexiono i exclamo:

- Ah! parla del mínim comú múltiple!"

Extret del llibre "Lluna plena", d'Aki Shimazaki.

... i així va ser com, als meus 43 anys, vaig entendre el concepte.

La dona i la nena en la ciència

Valorant enormement la tasca que es fa des de les institucions per visualitzar referents el dia de la dona i la nena en la ciència, avui aterro amb una reflexió menys optimista:

"Ens fan creure que podem ser científiques, i després ens trobem soterrades pel sistema."

No sé què en penseu de la presència de dones en la ciència. En les carreres de ciències hi ha moltes dones, però la presència va disminuint a mesura que avancen els anys de la carrera científica. Estem infrarepresentades al pensament científic. Si fos un estudi en persones, diria que el reclutament és bo, però hem de millorar la retenció. 

Creieu que és (només) qüestió de temps?