The wheels on the bus

Per un nadó la vida evoluciona a tota velocitat. Tot és nou, tot és sorprenent i tot significa un nou aprenentatge. Com un disc dur amb una capacitat infinita, és un no parar de recopilar informació. Però és clar, part d'aquesta informació es deixarà de fer servir, quedarà obsoleta també a la mateixa velocitat, ja que la renovació és constant. Cal adaptar-se per no caducar.

Ja han passat els temps de la masovera, s'ha d'estar al dia. Us presento el nou hit en el petit univers d'E, la cançó de la temporada. Generalment recomano que mireu el vídeo, que sol valer la pena. En aquest cas, el que recomano és que no el veieu. I si ho feu, quedeu avisats. Ja no cantareu una altra cosa...

Et trobaré a faltar...

Honestament, he d'acceptar que ha estat per cobdícia. De justícia és que reconegui que no m'has fallat mai, que m'has acompanyat lleialment i amb humilitat durant més de deu anys, projectant les meves alegries i les meves penes espai enllà. Al llarg de tot aquest temps has demostrat austeritat i robustesa, però per sobre de tot has estat tenaç i pacient, observant amb parsimònia i calma com la vida anava canviant al teu voltant, com la tecnologia anava evolucionant i superant les teves capacitats. Però he sigut jo el que no he sabut estar a l'alçada de la teva força i m'he deixat endur pel cant de sirenes de la tecnologia 3G. Sóc conscient que cap altre mòbil, per molt "smart" que sigui, aconseguirà igualar la teva resistència i fortalesa, i és per això que vull que sàpigues que no t'oblidaré i que en ocasions, sense dir-ho a ningú, fins i tot et trobaré a faltar.

Espaguetis amb frankfurt (incorporat)

Per tots és coneguda la meva poca traça a la cuina, si es tracta de cuinar estic molt lluny dels plats que es curra en Gerhart, o de les virgueries de la Rach. Bàsicament es tracta de mandra, m'agrada molt menjar, però tancar-me a la cuina sempre em sembla una pèrdua de temps, així que vaig a coses fàcils. Cuina de supervivència. Aquest cap de setmana però, vaig voler provar una cosa que vaig veure per internet, i la vull compartir més per curiositat que per dificultat. Es tracta de posar salsitxa de frankfurt als espaguetis, però no com a afegit, sinó com a part dels espaguetis mateix. Això implica que abans de bullir-los, farem brotxetes d'espagueti i frankfurt, de la manera que es veu a la foto, a gust de cadascú:

Un cop bullida la pasta amb els frankfurts incorporats, el resultat és que els trossets de carn queden travessats per espaguetis cuits, de manera que no cal barrejar massa perquè hi hagi carn a tot arreu. Uns exemples:

És una completa ximpleria, seria igual coent els frankfurts a part i després tirant-los a la pasta, però va ser divertit fer-ho i veure que, efectivament, és possible. Ja ho veieu, un que s'avorreix. 

Noticies fresques

Porto varis dies enganxat al telefon i haig de reconeixer que no he donat l'abast. Us ho volia dir personalment, of course, pero el temps se'ns tira a sobre i haura d'esser electronicament...

Alla va: Resulta que el Dimecres dia 26 d'Octubre, la Noemi i jo fa 10 anys que sortim! I per celebrar-ho hem decidit que ens casem.

Farem un casament civil, a Rochester el Dimecres dia 26 d'Octubre (si, aquest dimecres=dema) a les 7pm de la tarda GMT-6 (2am de la matinada de dimecres a dijous, hora catalana GMT+1). El casament sera senzill i poc pretencios.

By popular demand (de la familia, que no venen) estic preparant un streaming a traves de ustream.tv per retransmetre el "Yes, I do". El link directe es http://ustre.am/Ec3H i suposo que estara actiu uns 15 minuts abans de la ceremonia (1:45am). El canal porta un funcio de chat, pero us heu de registrar abans (potser seria una bona idea que us registressiu abans d'hora).

Potser pels voltants del dia 30 de desembre farem una celebracio a Catalunya per la familia i prou. Anire bastant de cul aquest Nadal, pero suposo que algun moment trobarem per reunir-nos i parlar!

Si, anem de cul perque ho vam decidir fa 2 setmanes, pero en termes d'organtzacio, jo crec que arribem a temps... Ara ja ho sabeu! Una abracada ben forta a tots!!

Xavier

Alpinistes-Samurais

Mira com són les coses, la tecnologia és una trampa. Però també és molt útil, si li fas cas, fet que no sempre passa. Amb ella es pot arribar molt i molt lluny, i permet estar en contacte amb els que més estimes. L'altre dia, vaig fer una cosa que es veu no faig gaire sovint, escoltar els missatges de veu que tinc al mòbil, i vaig parar molta atenció quan unes veus pre-fabricades esmentaven que tenia un missatge del 4 de setembre, d'un número que començava amb el +34 d'Espanya...vaig pensar, qui collons va trucar des d'Espanya a les tantes de la nit? I em trobo escoltant com estaveu cantant "Alpinistes-Samurais" en un concert d'Antònia Font, brutaaal!!! Ei nanos, volia deixar constància aquí que aquest detall ens ha fet molts molta il·lusió, i us ho volíem agraïr, moltes gràcis de part dels tres per aquest detall tan gran, guapos!! Sento haver trigat tant en adonar-me del fet, soc un cas... En fi, només us volia fer una pregunta: com us sentieu xerrant amb es contestador?

Els Marcel

Algú ho havia de fer.

I just called to say I love you

Tens sospites de que estàs embarassada. Un dia, agafes un test d'embaràs de la feina i al matí següent (ben d'hora ben d'hora) es confirma. No t'ho acabes de creure i si t'ho creguessis tampoc sabries ben bé el que comporta. Seré mare!

El ginecòleg acaba de confirmar-ho. Sents el seu batec per primera vegada i t'endús al bolso una ecografia del teu petit llangardaix. Els primers tres mesos d'embaràs són una merda. Estàs cansada i no tens ganes de res. Ni de parlar de la criatura que ha d'arribar. Passat aquest període, tot és vitalitat i energia. Et sents una Joana d'Arc, una triomfadora amb ganes de menjar-se el món. Et conformes amb una llesca de pa amb nocilla, però no cada tarda no fos cas que ens engreixéssim massa. El mateix dia que saps que és una nena, et diuen que hi ha una cosa al cor que no quadra. Plores i és aleshores quan t'adones que ja te l'estimes. Penses en una amnicentèsi i et planteges què faries. Tu que sempre ho havies tingut tan clar... Per sort, tot queda en un no-res i aprofites per aprendre de l'experiència. Ja t'ho havien dit, que tenir fills vol dir patir, però no t'havies imaginat que seria així. És dolorós!

Penses en el part... de fet, hi has pensat des del primer dia, però ara hi penses de debò. A la primera classe d'educació maternal la llevadora té la capacitat de llevar-te la por i de fer-te veure que no és necessari que t'estaborneixin, que pot fins i tot ser una experiència bonica. I així és. No es pot descriure amb paraules. Després d'hores de dilatació conjunta amb el meu company de vida (sense el qual no hauries pogut arribar fins aquí i no em refereixo només a la biologia del tema), la veiem. La sortida es preciosa, és una explosió d'emocions. D'ella, nostres... És un moment indescriptible que vull guardar com un tresor.

Els primers dies estàs en un núvol. Tens energia i paciència per parar un carro. Els següents ja costa més, però poc a poc també et compensa més. No saps perquè, no saps com, però et compensa molt. Ja te l'estimaves, però ara és diferent. Te la mires mentre dorm i penses que te la menjaries. Aquestes galtones tan molsudetes... però no vols destorbar-la. La deixes dormir i repasses la cançó que li cantaràs la propera vegada que hagi d'adormir-se:

I just called to say I love you

I just called to say how much I care

I just called to say I love you

And I mean it from the bottom of my heart