Sobre les princeses

1997-2013

7th

Aquest cop no agafarem l'autobús 100 perquè ens porti a Waverley Station, però ens hi deixarà un tren que vindrà de Glasgow (Glasga). Començaran les nostres pujades i baixades per Leith Street, sovint sota la pluja, quan no sota la neu! Uns nachos a The Elephant House, en un petit desviament per George IV Bridge mentre ens passegem per la Royal Mile. Ves que no baixem al Grassmarket i fem una pinta al The Last Drop. Abans ens farem fotos amb el Greyfriars Bobby, és clar. El que no perdono és fer un Sunday Roast o un All Day Breakfast a l'Standing Order, allà la pinta d'Strongbow és obligatòria. Potser una excursioneta a l'Arthur's Seat, o el més assequible Calton Hill. O tornar a Cramond Island, evitant que ens enganxi la marea! Però pels nens potser millor caminar per Inverleith Park o els Meadows. Un Tesco o un Sainsbury? A Princess Street Gardens ens espera un vi calent per escalfar-nos una mica, i també un pretzel, que hi haurà gana. Potser pujar al monument a Walter Scott per gaudir de les meravelloses vistes. El Three Sisters ens queda lluny, però segur que entrarem al John Lewis a tafanejar les novetats. Tot plegat ben abrigats. Set a la meva setena vegada a Edimburg.

The Desolation

Avui us vull posar la mel als llavis perquè, passada la castanyada, ja sembla que hi hagi pressa per celebrar Nadal. I tot i que ja sabeu que a mi aquestes festes ni fu ni fa, tret de l'aniversari de la Txaro, no tot és dolent, és clar. Nadal, o el desembre, ens porta una cosa bona que us mostro en aquest vídeo de baix, més que res perquè ho tingueu present. Aneu pensant una data...

Festa d'aniversari diferent

27 d'Octubre a Edinburgh. Avui hem viscut la nostra primera festa d'aniversari en un "chiquiparc". 24 nens, amb les respectives families. Una bogeria, tota una experiència. Tot i que en la festa hi havia moltíssima gent d'Espanya, incloent una familia de Mallorca (escric aquest post escoltant AF, i parlant amb sa mare ens recordava aquesta manera de parlar tan peculiar i familiar), l'estil ha estat marcadament anglosaxó, com pertoca en aquestes latituds. El lloc en qüestió és a dintre del complexe esportiu Commonwealth Pool, on com indica el nom hi pots practicar tot tipus d'arts natatòries. També inclou un soft-play, una estructura on la canalla pot internar-se i escalar, jugar en una piscina de boles, baixar per tobogans, etc. 

La festa es basava en dues parts: primer 1 hora d'esbarjo i activitats en el soft-play, i després 1 hora més de festa en una sala. Aquí, tots els nenes poden gaudir d'una party-bag, amb una mica de berenar i moltes moltes chuches. Els regals als nens que fan anys no es poden donar aquí, s'han d'haver donat abans, amb la corresponent targeteta de felicitació. Aquesta targeta ha d'indicar clarament la font del regal, ja que aquí està mal vist obrir els regals durant aquests esdeveniments, els regals s'obren sempre a casa, en la intimitat. A la festa hi han hagut certes activitats típiques de les festes d'aniversari d'aquí. Per exemple, els nens seuen tots al terra en rotllana, i es passen un parell o tres de regals embolicats mentre sona la música, i quan es para l'han d'obrir. Però el tema és que el que troben és més paper de regal, per tal de continuar amb més rondes de música. Així fins que finalment es troben una regalet petit. Com que no tots els nens poden aconseguir un regalet, després han fet una mena de pinyata, que ha estat com una marabunta de nens intentar pillar tot el que es podia. I per últim, el pastís. Han bufat les espelmes, però no es reparteix el pastís en plats. El que fan és per unes bossetes per a cada nen i nena, i a dintre hi posen una porció de pastís, a més de més chuches i alguna tonterieta més. Aquí és el costum, però nosaltres ho hem trobat si més no curiós. I un cop s'ha complert l'hora, a recollir i tothom cap a fora. Tot sota control, el mateix local s'encarrega de recollir tot el tsunami de deixalles i restes de menjar formats. 

Però ha estat bé, hem pogut xerrar una mica amb els pares i mares dels companys de classe de l'E, i ell jugar amb els seus "colegues". Una mica de caos, però sempre des del punt de vista escocès. No sé com hauria anat una festa així a Barcelona...

Com a anècdota, el nen mallorquí de 4 anys li ha preguntat a la seva mare que en quin idioma parlava una nena, la qual parlava en castellà...(ell va venir aquí quan tenia 1 any i les seves llengües són el català i l'anglès).

Serà Taxi?

Quantes vegades ens hem preguntat mútuament (o fins i tot a nosaltres mateixos) quin era el nostre àlbum preferit d'Antònia Font? Estic segur que ens hem respost moltes vegades, però no posaria la mà al foc per defensar que la resposta hagi estat sempre la mateixa. Avui, després d'uns dies de desafecció a les cames, m'he tornat a calçar les vambes per sortir a córrer. Portava el reproductor de música, per allò d'ajudar-me a desconnectar de cabòries i converses imaginàries i, com si es tractés d'un regal de la providència, el shuffle de l'iPod ha volgut concatenar Portavions, Milers d'habitants, Darrera una revista i Extraterrestres, una darrera l'altra! Quanta felicitat (i provinent, majoritàriament, de Taxi). Es pot demanar alguna cosa més? Mmm... Doncs si, Batiskafo, Wa yea!, Icebergs, A Rússia, Alpinistes-Samurais, Viure sense tu... Suposo que molts quilòmetres hauria de fer perquè l'atzar me les acabi mostrant totes.

Record feliç

Quina hora és?
Són les cinc.
Jaaaaa??
No, falten cinc minuts.
Aaaaaah!

Fa un temps em van demanar que pensés en un record feliç i que mirés de traslladar-me a ell. El primer que em va venir al cap són aquells dies.