Call me maybe

No es pot dir que sigui un gran aficionat a la natació, de fet, vaig deixar d'anar a la piscina tant bon punt em va ser possible. Però potser si hagués tingut uns companys com els que us presento ara m'ho hagués repensat. Amb una de les cançons del moment, el Call me maybe de la Carly Rae Jepsen, l'equip olímpic de natació dels Estats Units es marca una mena de lip dub que jo trobo particularment divertit, es nota que ho van passar de conya fent-lo, especialment les noies, i transmeten un bon rotllo que penso que val la pena compartir. No us ho perdeu, fins i tot hi apareixen els mega cracks Phelps i Lochte, encara que poquet. Rancis!

Moments vitals

Em considero afortunada de tenir molt bones amistats. Fa poc m’ho van recordar, i vaig estar pensant en la transcendència que aquestes persones han tingut, tenen i tindran en la meva persona. Algunes m’han ajudat a veure el camí, d’altres a seguir-lo i d’altres a deixar-lo quan ha calgut. Tinc records de moments importants de la meva vida i sempre he tingut algú a prop. Això és una sort. Perquè és que a més a més, ens ho hem passat bé fent això que sembla tan difícil i complicat.

Les amistats d’adolescència, que encara conservo, són uns pilars per la meva existència. D’aquests, n’hi ha un amb el que sempre he tingut una connexió especial. Mai hem deixat de veure’ns ni de comentar les nostres coses, però va ser en l’adolescència quan més vam coincidir i ara, amb la maternitat, ho tornem a fer. No sé a qui o a què he de donar gràcies per haver-nos fet coincidir en aquest moment vital, perquè l’estima i l’admiració compten molt per forjar una relació, però sovint costa entendre i compartir amb l’altre quan no s’està vivint el mateix.

Goog bugs gone bad

Li vaig comentar a en GG si no havia vist un vídeo que particularment a mi em fa moltíssima gràcia i em va dir que no. Això no pot ser, perquè si hi ha algú tan friki que pugui flipar amb aquest vídeo tant com jo, aquest és ell. Bé, potser en Gerhart també, no ens enganyem. Nois, m'hi jugo un pèsol que a que us encanta. Ens l'aprenem i la cantem junts el proper cop. L'esperit de la Comunitat es manté!

Per cert, que jo el vaig descobrir al Metablòlic ja fa un temps, on també vaig trobar aquesta imatge que també et dedico, GG!

Se'ns pixen a la boca i diuen que plou

Com era allò? Se'ns pixen a la boca i diuen que plou? 

Ja no queda honestedat ni responsabilitat. Però què podem esperar? Els missatges publicitaris ens minen. "Compro més barat i així tinc el doble de coses", i així tinc, tinc, "has de tenir" i tinc més. "Fuera lo viejo y venga lo nuevo". I sóc més espavilat que la resta perquè pago menys en l'assegurança del cotxe i em beneficio d'un ajut encara que no em faci falta. I ajudo als meus i la resta "¡que se jodan!". I tiro la pilota endavant. I no som responsables dels nostres actes perquè, total, "tothom fa el mateix" i "és legal". 

Es veia a venir i "els de dalt" no han fet res per prevenir-ho, han estat uns irresponsables. I nosaltres també, per deixar-nos enganyar. El problema és que a nosaltres ens toca pagar. I "els de dalt" segueixen fent el que convé als seus amiguets, tornant favors i procurant que no els toquin el seu sou vitalici. Vergonya!

Hi ha altres maneres de sortir d'aquest pou. Alliberant la càrrega només aconseguirem caure més a poc a poc, però caurem igualment.

(En referència al vídeo de la diputada del PP que crida "¡que se jodan!" mentre el president anuncioa les retallades de la prestació d'atur. Lamentable. I si ho deia contra els diputats del PSOE i no contra els aturats, com ha argumentat ella per defensar-se, també és lamentable.)

M'hi he aficionat!

Amb aquest post crec que donaré per tancada el que finalment serà una trilogia de porteo a la Comunitat. Xexu, tornarà a ser una resposta al teu comentari. Gràcies per inspirar-me.

Em dius que quin sentit té dur a la criatura penjada per casa. Doncs molt! L'escena que descrius, de tu per casa fent coses i la nena jugant, és molt idílica. I més quan la nena gateja i es fot tot el que troba a la boca. En segons quins moments, és necessària una atenció constant. Atenció que no pots parar perquè has de fer altres coses. Carregar-la és una opció molt bona. Amb ella a l'esquena, per exemple, puc cuinar, puc posar una rentadora, puc estendre la roba, puc anar a comprar i parar-me a xerrar amb algú sense pressa, ja que a la motxilla està molt millor que al cotxet.

Us he de dir, per això, que si bé aquest és el detonant (el pragmatisme) amb el temps he anat descobrint altres raons per carregar-la, i us confessaré la millor: el gust per fer-ho. El gust per perfeccionar, per trobar noves maneres de fer-ho... M'he aficionat, vaja.

Llegeixo en blogs del tema que sembla ser que als nens els va molt bé. Els dóna seguretat i redueix l'angoixa i això es nota quan són moooolt petitons, perquè ploren meys. Això seria un afegit, però no és el motiu principal pel qual jo la duc. És materialment impossible fer tot el que diuen que va bé pels nens. Bé, i lògicament també, ja que uns diuen una cosa i uns altres una altra... Jo vaig veure una amiga que ho feia i em va agradar. Si a la peque li va bé, doncs millor que millor. Però és possible que d'aquí a uns anys els estudis científics demostrin el contrari. I així estem.

Aquest és un tema per un altre dia, els estudis científics i en particular els relacionats amb com criar els nens.

Ara a la occidental!

Xexu: la teva pregunta m'ha inspirat tant, que te la respondré en un post. En referència al post anterior, em preguntaves "Amb la de coses que teniu per casa per la nena no hi ha res més occidental que faci la mateixa funció?". Doncs sí, hi ha una cosa més occidental que és la següent motxilleta:

El problema és que la meva nena és petita, i en aquestes motxilles s'enfonsa.

Hi ha una segona cosa que, encara que no ho sembli, també és occidental. Es tracta d'un foulard, concretament aquest:

Aquest el duia a l'hivern, però ara és massa calurós, i és per això que vaig buscar l'alternativa més lleugera del Kanga.

És curiós, perquè quan duia a la petita amb el foulard pel poble, molta gent em preguntava si era africà. Fent una mica de recerca, veig que el foulard ha de ser occidental, perquè a tots els llocs on encara hi ha comunitats que els duen penjats, ho fan amb una tela similar a l'africana i no un foulard tan llarg (el meu medeix 5 metres! i l'africà uns 2). 

Així per completar el post, us volia fer un recull d'imatges de "porteo" a diferents parts del món, pero`n'he trobat de tant interessants, que crec que les reservaré per un altre post.

Per cert, la prova va sortir força bé i crec que podré dur-la penjada amb la tela que tinc a casa. Després de provar-ho, vaig trobar la manera de millorar el "nus" (de nus, cap!). Ja us ho explicaré, també. Se m'acumula la feina...

Kanga, Kitenge, Sarong, ... com es digui!

El Kanga és una tela rectangular de cotó que es fa servir a l’est de l’Àfrica per portar els nens a l’esquena. Això ho vaig saber a través d’una web de “porteo”, dedicada a repassar les diferents maneres que hi ha per dur els nens a coll. Em va semblar impossible que poguessin dur els nens d’aquesta manera i mai ho vaig intentar amb la meva petita. Aquest diumenge, però, havia de fer coses a casa i se’m va acudir de provar-ho. Vaig comprovar que és possible i que la nena no cau. És més, ho vaig trobar molt pràctic.

Inclús abans de saber com es deia i que es feia servir per dur els nens a l’esquena (a més de per vestir), m’havia sentit atreta per la vistositat d’aquestes teles. És per això que me’n vaig comprar una a Tortosa. No era de l’Àfrica, venia d’Indonèsia, però em recordava a les africanes. És curiós, perquè la wikipedia m’explica que el Kanga és similar al Kitenge i que aquest és similar al Sarong. El Sarong seria la tela que fan servir al Vietnam i en algunes illes del Pacífic. Tan lluny i tan similar.

A mode complementari, us explicaré que el Kanga és una tela rectangular amb un marc i, sovint, un escrit al voltant (una frase feta), el Kitenge es vendria a metres i no duria cap marc al voltant ni cap frase. El Sarong que tinc a casa (diem-n’hi Sarong encara que potser no ho és) no té un marc, però té un disseny que no permetria tallar-la a metres. Fins ara l’havia utilitzat com a estovalles. Aquesta tarda provaré de fer-ho servir per dur a la nena a l’esquena. A veure com em va!