M'hi he aficionat!

Amb aquest post crec que donaré per tancada el que finalment serà una trilogia de porteo a la Comunitat. Xexu, tornarà a ser una resposta al teu comentari. Gràcies per inspirar-me.

Em dius que quin sentit té dur a la criatura penjada per casa. Doncs molt! L'escena que descrius, de tu per casa fent coses i la nena jugant, és molt idílica. I més quan la nena gateja i es fot tot el que troba a la boca. En segons quins moments, és necessària una atenció constant. Atenció que no pots parar perquè has de fer altres coses. Carregar-la és una opció molt bona. Amb ella a l'esquena, per exemple, puc cuinar, puc posar una rentadora, puc estendre la roba, puc anar a comprar i parar-me a xerrar amb algú sense pressa, ja que a la motxilla està molt millor que al cotxet.

Us he de dir, per això, que si bé aquest és el detonant (el pragmatisme) amb el temps he anat descobrint altres raons per carregar-la, i us confessaré la millor: el gust per fer-ho. El gust per perfeccionar, per trobar noves maneres de fer-ho... M'he aficionat, vaja.

Llegeixo en blogs del tema que sembla ser que als nens els va molt bé. Els dóna seguretat i redueix l'angoixa i això es nota quan són moooolt petitons, perquè ploren meys. Això seria un afegit, però no és el motiu principal pel qual jo la duc. És materialment impossible fer tot el que diuen que va bé pels nens. Bé, i lògicament també, ja que uns diuen una cosa i uns altres una altra... Jo vaig veure una amiga que ho feia i em va agradar. Si a la peque li va bé, doncs millor que millor. Però és possible que d'aquí a uns anys els estudis científics demostrin el contrari. I així estem.

Aquest és un tema per un altre dia, els estudis científics i en particular els relacionats amb com criar els nens.

Ara a la occidental!

Xexu: la teva pregunta m'ha inspirat tant, que te la respondré en un post. En referència al post anterior, em preguntaves "Amb la de coses que teniu per casa per la nena no hi ha res més occidental que faci la mateixa funció?". Doncs sí, hi ha una cosa més occidental que és la següent motxilleta:

El problema és que la meva nena és petita, i en aquestes motxilles s'enfonsa.

Hi ha una segona cosa que, encara que no ho sembli, també és occidental. Es tracta d'un foulard, concretament aquest:

Aquest el duia a l'hivern, però ara és massa calurós, i és per això que vaig buscar l'alternativa més lleugera del Kanga.

És curiós, perquè quan duia a la petita amb el foulard pel poble, molta gent em preguntava si era africà. Fent una mica de recerca, veig que el foulard ha de ser occidental, perquè a tots els llocs on encara hi ha comunitats que els duen penjats, ho fan amb una tela similar a l'africana i no un foulard tan llarg (el meu medeix 5 metres! i l'africà uns 2). 

Així per completar el post, us volia fer un recull d'imatges de "porteo" a diferents parts del món, pero`n'he trobat de tant interessants, que crec que les reservaré per un altre post.

Per cert, la prova va sortir força bé i crec que podré dur-la penjada amb la tela que tinc a casa. Després de provar-ho, vaig trobar la manera de millorar el "nus" (de nus, cap!). Ja us ho explicaré, també. Se m'acumula la feina...

Kanga, Kitenge, Sarong, ... com es digui!

El Kanga és una tela rectangular de cotó que es fa servir a l’est de l’Àfrica per portar els nens a l’esquena. Això ho vaig saber a través d’una web de “porteo”, dedicada a repassar les diferents maneres que hi ha per dur els nens a coll. Em va semblar impossible que poguessin dur els nens d’aquesta manera i mai ho vaig intentar amb la meva petita. Aquest diumenge, però, havia de fer coses a casa i se’m va acudir de provar-ho. Vaig comprovar que és possible i que la nena no cau. És més, ho vaig trobar molt pràctic.

Inclús abans de saber com es deia i que es feia servir per dur els nens a l’esquena (a més de per vestir), m’havia sentit atreta per la vistositat d’aquestes teles. És per això que me’n vaig comprar una a Tortosa. No era de l’Àfrica, venia d’Indonèsia, però em recordava a les africanes. És curiós, perquè la wikipedia m’explica que el Kanga és similar al Kitenge i que aquest és similar al Sarong. El Sarong seria la tela que fan servir al Vietnam i en algunes illes del Pacífic. Tan lluny i tan similar.

A mode complementari, us explicaré que el Kanga és una tela rectangular amb un marc i, sovint, un escrit al voltant (una frase feta), el Kitenge es vendria a metres i no duria cap marc al voltant ni cap frase. El Sarong que tinc a casa (diem-n’hi Sarong encara que potser no ho és) no té un marc, però té un disseny que no permetria tallar-la a metres. Fins ara l’havia utilitzat com a estovalles. Aquesta tarda provaré de fer-ho servir per dur a la nena a l’esquena. A veure com em va!

The indescribable moments of your life

Aprecio molt treballar amb gent agradable i divertida, això fa els dies de feina més lleugers i passables. A més valoro molt el treball en equip, però el de veritat, no el de paraula només. No obstant,  de tant en tant ja m'agrada quedar-me sol com si tot l'edifici estigués buit i per mi només. Un cas com el d'avui, en que tothom feia pont, i tenia per mi sol l'espai que normalment comparteixo amb tres persones, i ocasionalment amb més gent. Bata ben cordada, guants, ulleres... i música ben alta, més del que la solem posar. I llavors ha sonat això:

I més tard això altre:

M'he vist lliure, cantant amb passió aquestes cançons antigues i m'he adonat que és agradable de tant en tant tenir aquests moments d'intimitat amb un mateix, fins i tot a la feina. Però la ràdio continuava sonant, les han seguit:

Ja amb la feina manual acabada, però encara embolcallat per la música, a la tarda no he deixat que l'atzar triés per mi i m'he envoltat dels meus pesos pesats per seguir sentint aquesta llibertat i aquesta soledat avui totalment volguda.

Ningú no m'ha molestat. Un dia musical de principi a fi.

Dogs and cats, cats and dogs...

No ho he trobat amb més resolució, em sap greu!

Els meus "amics"

A casa se n'enfoten de mi. Però a mi no m'importa, perquè em va molt bé i no penso deixar de fer-ho. Jo ho pregunto tot als meus "amics". I quan dic tot, vull dir tot: com treure taques de cola de la fusta, com fer que a la petita li agradi el bany, quin hotel em recomanen a Pisa, què pot ser aquesta molèstia... Normalment trobo respostes. S'han de saber llegir, perquè de material a la web n'hi ha molt i de molt cafre, però també de molt interessant.

Els meus amics sou vosaltres, els que feu que internet valgui la pena. Des d'aquí, un agraïment molt sincer per ajudar-me a fer que la vida sigui més fàcil :)

La comunió

Avui en dia -i que segueixi així!- no està mal vist no batejar als nens. La comunió, però, veig que és un altre tema. Avui a l'hora de dinar en parlàvem. La meva companya de feina ens explicava el seu cas. Fa poc es va trobar que les amiguetes de la nena feien la comunió, i ella semblava que la volia fer. Ella (la mare) li va dir que anés a catequesi i que si li agradava i volia, doncs podria fer la comunió. Una decisió arriscada, penso. No sé si hi va anar o no, però la qüestió és que al final no la va fer. "No la vaig influir" diu ella. "Un dia em va preguntar si creia en Déu, i jo li vaig contestar que no,... perquè és la veritat". "Però no la vaig influir perquè no fes la comunió". Ho diu com excusant-se, com si hagués fet mal fet. Com si no deixar fer la comunió fos alguna cosa dolenta. És que els que bategen i fan fer la comunió no influeixen als nens? Jo en el moment he tingut clar que no deixaria fer la comunió a la nena, per molt que ella m'ho demanés. I quan he expressat la meva opinió, m'han criticat. No pretenc no influir-la, és evident que ho faré. Crec que tan bé està educar-la en el sí d'una religió com fora. És més, crec que si fos creient (això és molt creure!), el més conseqüent seria no batejar-la per tal que fos ella qui de gran decidís si vol creure en el mateix Déu que jo o no. Una personeta de 8 anys potser és encara petita per decidir segons quines coses, no?