Botigues tancades, edificis a mig construir

Botigues tancades, edificis a mig construir, ... i la ciutat queda morta. "No et pots imaginar el que havia estat" explicarem als nostres fills. Per una banda, m'alegra saber que ens anem posant al lloc on ens pertoca, però el canvi m'entristeix. La meva baixa per maternitat em permet passejar pel poble i observar, i darreramet no paro de veure això: botigues tancades, edificis a mig construir... Avui precisament he vist un cartell de "Liquidació per tancament" en una joieria. Potser fa només 20 anys que existeix (i dic "només" per contraposició a negocis que fa més de 50 anys que estan en doina), però 20 anys són molts. Jo hi havia comprat alguna cosa, allà. "Potser no prou!" em diu una veueta a dins del cap. Què hi puc fer? Mai he estat ni de rellotges ni de joies.

Lipdub

Durant el passat mes d'octubre vam participar en la gravació d'un lipdub de les Comunitats Catalanes a l'Exterior, amb la cançó d'Els Catarres "Jenifer". El vídeo és cassolà, però nosaltres ens ho vam passar molt bé fent la gravació i ara veient el resultat final. Ho volem compartir amb vosaltres, així que aquí el teniu al blog:

Calipso ve, calipso va...

Abans que vinguin aquells que ens trobem fins i tot a la SOPA, vull compartir aquí el que és l'avançament del nou disc de Els amics de les arts. El nou disc es dirà Espècies per catalogar i sortirà a la venda el 14 de febrer. Em podeu creure que el compraré, i espero tenir l'oportunitat de veure'ls ben aviat en directe novament. No hi ha vídeo encara, però ja podem escoltar el primer senzill que es diu Monsieur Costeau. Un consell, no us quedeu amb la primera impressió. Com sempre, la música cal pair-la.

Cap d'any bq

Mai abans ens havíem reunit per cap d'any tants membres de la Comunitat. Per algun motiu o per l'altre, cap d'any no era una festa típicament bq. Si l'any passat en Gerhart ja va unir-se al nostre habitual sopar com a solució d'emergència, aquest any també hi era la Txaro. Els 5 dels concerts vam estar reunits al voltant de la mateixa taula, amb altres amics, amb abundant menjar i amb la participació inevitablement estel·lar de la canalleta. El més important és que vam deixar un altre any enrere plegats, ens vam abraçar, ens vam besar i vam brindar tot desitjant-nos un bon 2012. La idea és compartir-lo, encara que sigui en la distància. Hi faltava gent, però em va agradar passar el cap d'any amb vosaltres. Aquí deixo el primer granet de sorra per un any ple de trobades, activitats i posts! Molt bon 2012 a tots. Us deixo un regalet per començar l'any amb bon peu:

The wheels on the bus

Per un nadó la vida evoluciona a tota velocitat. Tot és nou, tot és sorprenent i tot significa un nou aprenentatge. Com un disc dur amb una capacitat infinita, és un no parar de recopilar informació. Però és clar, part d'aquesta informació es deixarà de fer servir, quedarà obsoleta també a la mateixa velocitat, ja que la renovació és constant. Cal adaptar-se per no caducar.

Ja han passat els temps de la masovera, s'ha d'estar al dia. Us presento el nou hit en el petit univers d'E, la cançó de la temporada. Generalment recomano que mireu el vídeo, que sol valer la pena. En aquest cas, el que recomano és que no el veieu. I si ho feu, quedeu avisats. Ja no cantareu una altra cosa...

Et trobaré a faltar...

Honestament, he d'acceptar que ha estat per cobdícia. De justícia és que reconegui que no m'has fallat mai, que m'has acompanyat lleialment i amb humilitat durant més de deu anys, projectant les meves alegries i les meves penes espai enllà. Al llarg de tot aquest temps has demostrat austeritat i robustesa, però per sobre de tot has estat tenaç i pacient, observant amb parsimònia i calma com la vida anava canviant al teu voltant, com la tecnologia anava evolucionant i superant les teves capacitats. Però he sigut jo el que no he sabut estar a l'alçada de la teva força i m'he deixat endur pel cant de sirenes de la tecnologia 3G. Sóc conscient que cap altre mòbil, per molt "smart" que sigui, aconseguirà igualar la teva resistència i fortalesa, i és per això que vull que sàpigues que no t'oblidaré i que en ocasions, sense dir-ho a ningú, fins i tot et trobaré a faltar.

Espaguetis amb frankfurt (incorporat)

Per tots és coneguda la meva poca traça a la cuina, si es tracta de cuinar estic molt lluny dels plats que es curra en Gerhart, o de les virgueries de la Rach. Bàsicament es tracta de mandra, m'agrada molt menjar, però tancar-me a la cuina sempre em sembla una pèrdua de temps, així que vaig a coses fàcils. Cuina de supervivència. Aquest cap de setmana però, vaig voler provar una cosa que vaig veure per internet, i la vull compartir més per curiositat que per dificultat. Es tracta de posar salsitxa de frankfurt als espaguetis, però no com a afegit, sinó com a part dels espaguetis mateix. Això implica que abans de bullir-los, farem brotxetes d'espagueti i frankfurt, de la manera que es veu a la foto, a gust de cadascú:

Un cop bullida la pasta amb els frankfurts incorporats, el resultat és que els trossets de carn queden travessats per espaguetis cuits, de manera que no cal barrejar massa perquè hi hagi carn a tot arreu. Uns exemples:

És una completa ximpleria, seria igual coent els frankfurts a part i després tirant-los a la pasta, però va ser divertit fer-ho i veure que, efectivament, és possible. Ja ho veieu, un que s'avorreix.