Dancing Matt

A l'espera de cròniques diverses, deixeu-me amenitzar aquest blog amb un vídeo que espero que us posarà de molt bon rotllo, i potser donarà alguna idea als nostres amics més viatgers. No sé si coneixereu en Matt Harding. Per resumir, és un paio que es dedica a gravar-se fent el seu ball caòtic cada cop que viatja, i no viatja poc precisament. Al vídeo, l'original, es pot veure amb la immillorable companyia de Sweet Lullaby de Deep Forest com balla en les seves primeres aventures arreu del món. Com que va convertir-se en un fenomen d'internet, l'home va continuar, i hi ha més edicions que podeu veure aquí si us ve de gust. Espero que no sigueu envejosos i que gaudiu del vídeo, perquè realment val la pena. Fa temps que el conec, i sempre m'ha semblat espectacular.

Relats conjunts, Dona desconeguda (versió 2)

Aquest any serà diferent, aquest any no es riurà de mi. N'estic farta de tanta prepotència i d'aquestes mirades per sobre l'espatlla. Sempre presumint de les seves pertinences, ella sempre és més i té més que tots els altres. I li agrada refregar-nos-ho per la cara! I pot ser que casa seva sigui la més gran del barri, i que els tres cotxes que tenen aparcats al jardí, sempre ben visibles, siguin l'enveja dels veïns, però això no li dóna dret a ser com és. Se li nota que gaudeix passant la mà per la cara als altres. Però això canviarà, no pot ser que sempre es surti amb la seva. Algú li ha de fer canviar la cara, i avui tinc una oportunitat per fer-ho. Només de pensar com es posarà en veure's derrotada, ja em puja un somriure a la cara, friso perquè arribi el moment. I és que ella pot tenir la segona residència a Saint-Tropez, i presumir de les seves escapades als Alps suïssos, però si d'una cosa n'està orgullosa, és de la seva festa anual de disfresses, a la que assisteixen personalitats de molta rellevància social i política. L'any passat em va humiliar davant d'aquell grup de rics empresaris, però veurem quina cara posa aquest any quan em vegi arribar engalanada com una autèntica tsarina, amb carruatge i tot, i amb aquest barret amb la ploma d'ànec rus i aquestes robes fetes a mida. A veure si és capaç de superar-ho, eh, a veure, a veure...


Aquesta és la meva segona contribució a la darrera proposta de Relats Conjunts!

25 i anar fent

Ahir a Sant Andreu de la Barca vam viure un nou concert clònic dels Antònia Font. Ens vam perdre l'esperat concert de Sant Celoni, però sense ser-hi tots entenc que perdia part del sentit anar-hi. En canvi, el dia següent, hi havia més ganes i Sant Andreu ens queia més a prop, sense comptar que l'hora prevista del concert, les 22:30h, era adient per tornar a casa a una hora prudent, per ser que avui és dilluns.


La llista de cançons d'aquesta temporada la trobo força encertada, tot i que com és normal, cadascú podria optar per treure algunes cançons i afegir-ne d'altres que es troben a faltar. Extraterrestres segueix sonant i emocionant, potser no és una gran cançó quan has sentit la resta, però cal reconèixer que pel concert es fa necessària, i es nota en l'ambient que genera. Començar amb Portaavions també ho trobo un encert. A destacar que com que vam arribar una estoneta abans, vam veure com l'assajaven, així que vam tenir dos Portaavions, i jo encantat.


Diria que no va ser un concert que destaques per res en concret, tot va sortir bé, el públic estava entregat, però potser l'escenari i el terreny eren massa grans. Va estar molt bé, però diria que li va faltar una espurna per ser un gran concert. Això si, va ser un concert complet, ja que van acabar amb Viure sense tu, i un concert sense Viure sense tu mai no es pot considerar acabat. Ho devien tenir previst, però a sobre hi havia unes noies a primera fila amb una pancarta que deia: 'una de primavera i trinaranjus, siusplau!!' . Ho he transcrit perquè en tinc una foto, però no la posaré per protegir intimitats. Gràcies a aquestes noies, doncs, per empènyer una mica més per acabar bé el concert.

I res, que en GG i jo ja en portem 25 (sí, sí, parlem de concerts), i anar fent. Per quan el proper?

Ctrl/Alt/Delete

Aquest post en un principi s'havia de dir 'Copy/Paste'. Això és perquè pretenia ser una crònica del concert d'Antònia Font del passat dia 22 a l'Arboç, poble que està al costat de Llorenç del Penedès, amb característiques similars, a la mateixa hora, amb la mateixa previsió de llista de cançons, i amb la mateixa gent exactament que vaig assistir a l'anterior concert. Però no va ser així, el concert es va suspendre per la pluja. De fet, a l'hora del concert ja no plovia, però vam preguntar als tècnics si es faria el concert, i ens van dir que el material estava massa mullat, i que no era segur. La meva teoria és que el poc públic present a l'hora de començar (per la pluja i perquè un concert s'hagués sentit per tot el poble i ja haguessin vingut en començar) i que tenien concert el dia següent també hi va ajudar bastant a que l'Arboç es quedés sense els mallorquins.

Així que ens vam quedar amb un pam de nas. Algú comentava que potser era mentida, i que ho havien enunciat però que en realitat no estaven allà. Si no fos perquè vaig veure en Pau amb un gintònic a la mà, potser m'ho hagués pensat jo també. Però bé, tot i que l'ambient de festa major no era gaire lluït, nosaltres ho vam passar bé igualment, a la nostra, i de concerts ja n'hi haurà més. El 25è se'm resisteix. Però aviat, aviat...

Imatge d'arxiu.

It's called epMotion

Avui va de musica cientifica:



Crec que esta a l'altura del "Biorad PCR song"

Lorensso, Lorensso...

Al concert del passat dia 11 d'agost a Llorenç del Penedès li van faltar quatre coses que a continuació passo a citar:

Gerhart
Txaro
GG
Rachel

A part d'això, els Antònia Font ens van regalar un concert com els que feia temps que no tenia l'oportunitat d'assistir.


Com als vells temps, concert en un poble petit, a primera fila, amb un públic poc dens, però entregat, i amb ells pletòrics sobre l'escenari. Un Pau somrient i més concentrat que en darreres ocasions va oferir la seva millor cara, i es va deixar la pell a l'escenari. Vam poder comprovar que el nou repertori d'aquesta temporada inclou Extraterrestres (quan ja ens havíem cansat de demanar-la) i Final (que mai m'havia atrevit a demanar perquè pensava que era una bogeria). A més, fan un gran Astronauta Rimador, que enguany apareix abans, suposo que per no haver-la de cantar al final amb la veu ja cascada de tot el concert.

















Va ser un concert amb una companyia desacostumada, i no iniciada, però he de dir que va ser una bona estrena, i em penso que s'estan començant a crear nous fans del grup, que potser ens acompanyaran en alguna propera ocasió.

El que potser és pitjor que en altres temporades són els bisos. Batiscafo i Bamboo (Ooooohhh) en el primer, i tant sols Alpinistes-Samurais en el segon. Van dir que no tenien més temps, tot i l'evident insistència del públic amb Viure sense tu. Esperem que no l'hagin eliminada, perquè és i seguirà sent el millor final que pot tenir un concert, i un post.

Perquè sou uns animals...

Abans de les cròniques, de les fotos, abans d'explicar què ha donat de si aquest cap de setmana i de relatar les sensacions que us heu emportat, és necessari que us doni les gràcies per haver-me fet sentir allà, per haver estat pensant en nosaltres i trucar-nos, i no poca estona. Perquè malgrat no poder venir, una petita part de mi era allà, i això només s'aconsegueix quan hi ha un vincle com el que tenim nosaltres. Moltes gràcies per ser com sou i per fer-me sentir així. Com que avui no em puc incloure en el verb i dir allò de 'm'encantem', simplement us dire que m'encanteu, i que estic segur que hi haurà més oportunitats d'estar junts i gaudir d'uns dies -i unes nits- plegats.