En s'estiu

L’estiu ja fa un mes que ha arribat i ningú no ha canviat el disseny del nostre blog. M’he decidit a fer-ho perquè estic aburrida. Tinc feina, sí, però no tinc ganes de fer-la. És que l’estiu ja ho té, això, que et deixa amb poques ganes de fer res. Res que no sigui prendre una cerveseta fresqueta fresqueta, anar a una festa major, banyar-se a la platja, sopar tapes en una terrassa, ... Són coses d’estiu, clar.

Torna Viure Sense Tu

El passat divendres dia 4, amb ganes d'un concert 'normal', vam desplaçar-nos uns quants de nosaltres fins a Terrassa per assistir al concert que els Antònia Font van fer amb motiu de la festa major. Vam arribar tard, després de perdre'ns una mica, com no podia ser d'altra manera, i vam aparcar força lluny del lloc del concert. Un cop allà vam comprovar que el concert de temporada és similar al dels anys anteriors, amb diferent ordre de cançons, i prescindint d'algunes, però amb molta presència del Batiscafo. Bé, ens en vam perdre unes quantes, així que haurem d'esperar a una propera cita per confirmar-ho.

Va ser un concert com tants d'altres, amb poques coses especials, i el més destacable va ser que en Pau no tenia massa el dia, i en dues cançons diferents va quedar-se sense cantar. Una d'elles era Sa vida de s'astronauta, en la que amb prou feines si cantava la tornada. No sé a que es devien aquestes llacunes, però no se'l veia gaire fi. Almenys no vaig veure cap mirada assassina de l'Oliver cap a ell, com alguna altra vegada. A part d'això, algú va llançar a l'escenari dos llibrets, un de Nietzsche, i l'alre un Antic Testament. Hi ha gent per tot.

Això sí, si en alguna cosa va destacar el concert, a part de que no va sonar Astronauta Rimador (snif), va ser en els bisos. Allà va sonar Bamboo, que va ser molt emocionant, Vitamina Sol, que sempre és d'agraïr, entre d'altres, i el concert va acabar amb Viure sense tu, com ha de ser! Feia temps que no sentíem aquesta cançó en concert, i és que crec que no hi ha millor manera d'acabar. Així vam marxar amb bon sabor de boca. Potser el concert no passarà a la història, però ja en tenim un més.

Vall d'Incles (Andorra)

Surts de treballar el divendres. Com que és estiu, pots plegar una estona abans, de manera que vas amb la calma. Passes a recollir-lo al laboratori. Ell podria plegar més aviat, però no ho fa i tu l'esperes llegint blogs. Finalment, després de canviar un llum fós del cotxe, us encamineu cap al nord. Ronda de dalt, C-16 (peatge 1), Manresa (peatge 2), parada a sopar a Guardiola i seguim cap al tunel del Cadí (clatellada!) i la Seu d'Urgell. Girem a la dreta per creuar la frontera amb Andorra. A aquella hora no hi ha ningú, però és igual d'emocionant. Anem a un altre país! Tirem tot recte fins que trobem la corba (després del Tarter). La reconeixem de seguida i agafem el desviament. Ara la carretera és molt més estreta, i la vall queda a la dreta. Es fa difícil triar parcela un cop arribem, perquè és molt fosc, però ho fem i muntem la tenda com dos escoltes ben entrenats (quina ràbia!!). Mirem les estrelles i escoltem el riu. Després ens abriguem i anem a dormir. Quan ens llevem l'esquena ens fa una mica de mal i el sac més que abrigar molesta, però sortim i veiem això:

Visca l'estiu!!!!!

L'alegria de donar / Estic fent suficient per evitar el canvi climatic?

Aquestes ultimes setmanes, que no tenia classe de Master, corria per casa com un porc malalt. Que fa la gent quan te temps lliure? Feia tant que no tenia temps lliure. I amb lo inquiet que soc, despres de 5 minuts al sofa em semblava que estava fent algo mal fet.

Doncs em vaig posar a netejar el pis. Tovalloles velles, revistes passades de data, factures esgrogueides. Quina pila de merda que vaig crear! No volia llençar-ho tot. Els papers, solucio facil, cap a reciclar. Pero i la resta?

La clinica te una seccio d'anuncis, rollo Segonamà, que es un gran recurs (perquè la UB no te algo similar?) on hi vaig posar 2 cafeteres, un set de ganivets, una galleda, un ordinador vell... (anteriorment hi havia venut una tele, dos sofas, el cotxe, una aspiradora, gravadora de DVDs, moble de la tele, escritori, router...) i tot va volar en 1 dia!

Em sap greu que a la cultura catalana som molt poc, en general, de donar i molt menys comprar coses usades.


POST #2
Ultimament estic on fire amb lo del reciclatge. He vist la peli de l'Al Gore (An Inconvenient Truth), i tambe la de'n Di Caprio (11th Hour). Vaig a la feina amb bus. Totes les bombetes de casa son de baix consum. He substituit la dutxa per una que fa servir poca aigua. Fins i tot, al laboratori reciclem les ampolles de medi de cultiu (plastics tipus 1 i 2)... Que mes puc fer per ajudar als ossos polar?

2x1

Aprofitant uns pocs moments de temps lliure que tinc, perquè darrerament no n'he tingut gaire, us escriuré no una, sino dues cròniques de concerts d'Antònia Font, que ja semblo rodalies de RENFE del retard que porto!

Crònica 1: Aniversari del club TR3sC a la Carpa Movistar (25 d'Abril).

El requisit per a anar a aquest concert era ser soci o haver estar convidat per un soci del club. Nosaltres no complíem cap d'aquestes condicions, però com que tenim contactes i un impuls antoniafònic molt potent, van aconseguir entrar-hi. Un cop dins, vam poder comprovar que les instalacions eran molt molt fashion i chic.

Vista exterior de la Carpa Movistar.

Els primers a actuar eren Mishima, amb un directe una mica més animat que en els seus discos, tot i que l'acústica no era molt bona. Després van entrar en escena Facto de la Fe y las Flores Azules, dels quals només diré que es van allargar massa "donant-li al gas"... Al final va tocar el torn dels Antònia Font. Van estar prou bé, amb un Astronauta Rimador molt potent, on hi va haver una nova veu quedant-se (antònia)fònica cantant la lletra de la cançó. La llàstima és que no es van allargar gairebé res, amb només un parell de bisos i para de comptar.

En resum, una bona estona en un entorn diferent, amb bon gust de boca pels AF.

Crònica 2: Festa Major de Nou Barris (30 de Maig).

Després de més d'un mes sense assistir a cap concert d'AF, les festes de Nou Barris ens permetien tornar a gaudir d'una bona estona musical de la mà dels mallorquins. També hi tocava Se Atormenta una Vecina, grup desconegut per mi, però del qual m'havien arribat bons informes. El que no ens pensàvem pas va ser que primer van tocar els AF, així que quan vam arribar a la plaça de la Seu del Districte (que estava a reventar) ja sonava Bambú i feia uns 20 minuts que havien començat a tocar! Tot i això, vam poder gaudir de les nostres cançons que hem anat fent nostres amb certs rituals, en una at`mosfera diferent. Al costat de l'escenari hi havia com unes muralles, on s'hi projectaven les ombres del grup amb mitjançant els focus de llum. Estàvem en una posició poc habitual per a nosaltres, relativament lluny de les primeres files, però vam vibrar com sempre amb cada acord.

La sorpresa de la nit ens la van donar el grup Se Atormenta una Vecina, que amb la interpretació de versions de clàssics funky dels 70's o de sintonies de sèries tan mítiques com Bola de Drac ens van fer ballar d'allò més. Realment vam entendre perquè van tocar en darrer lloc!

La veritat, la nit va valer molt pena, pels AF i per l'energia i la ballaruca dels "Se Atormenta". Chapeau!.

Ara, a repetir una altra vegada aquest estiu, qui s'apunta a ballar?

Amistat 2

És bo tenir algú que t'aculli a Barcelona quan tens el típic sopar entre setmana (si fós el cap de setmana, podries agafar el primer tren del matí cap a casa) . Encara és millor que la persona que t'acull no t'hagi de deixar les claus, perquè les dus al bolso sempre; i que no hagis de dur raspall de dents perquè en tens un allà amb el teu nom; i supera totes les expectatives quan et lleves i et trobes cafè i una nota diguent: "Bon dia! tens el tupper a la nevera".


PD: vale... fa temps que no agafo el primer tren, però és perquè recentment no s'ha donat el cas!

Riure per no plorar

Per tots aquells que heu fet, esteu fent, o fareu el doctorat, m'agradaria ensenyar-vos una cosa curiosa, que potser alguns coneixeu ja. Bé, no cal ser doctor perquè us agradi, però és que justament va d'això. Coneixeu els PhD comics? Són una creació de Jorge Cham, una sèrie de tires còmiques que parlen de la temàtica del doctorat i el post-doctorat, i d'altres coses que se'ns passen pel cap a joves d'aquestes edats. La veritat és que llegint-les em sento tan identificat que m'espanto i tot. Sembla ser que hi ha tòpics que es compleixen arreu del món, no només aquí. Ara us en posaré unes quantes, i ja veureu com són molt divertides, però ben mirat, crec que ric per no plorar. Que les gaudiu, i si en voleu més, teniu l'enllaç aquí dalt.