divendres, 14 de setembre de 2007

Un somni

El dièsel ja val un euro al litre, el centre comercial que construeixen a l'entrada del poble (tocant, vull dir, trepitjant la llera del riu) ja està quasi enllestit, veig anuncis de promocions noves d'urbanitzacions amb xalets amb jardí i piscina i "parks" amb polígons industrials, les indústries de la zona no deixen de fer "reduccions de plantilla", falten mestres a les escoles, demano hora per una urgència ginecològica i em diuen que "d'aquí a 2 mesos" i aquella línia de tren que faci de cinturó a l'àrea metropolitana no es construirà mai...

No companys, no, aquest no és el país que jo vull. No. Jo vull un país que no estigui sotmès a les lleis de mercat, on l'educació sigui un pilar fonamental, on l'habitatge sigui un dret real (sense pisos de 30m2 ni mansions de 400), on s'inverteixi prou en sanitat com perquè les coses funcionin, on s'entengui l'entorn com un valor a preservar i on et puguis sentir d'on vulguis, ei! i on tothom sigui conscient de que per tenir drets cal tenir deures. I podria continuar: guarderies, polítiques d'immigració lògiques, publicitat no enganyosa, protecció i promoció de l'agricultura i la ramaderia, ...

I m'és igual que n'hi diguin Catalunya, Països Catalans o Espanya. Vagi on vagi i visqui on visqui, em sentiré catalana i m'emocionaré sentint Els Segadors. Aquests dies que sento a parlar tant de sobirania, tenia ganes de dir-ho. Ja sé que és quelcom difícil, que desgraciadament hi ha coses incompatibles, però per tal que es compleixi un somni, cal abans ser-ne conscient...

3 comentaris:

  1. Si tots ho tinguéssim tan clar com tu, les coses anirien millor, això segur, però molts som molt conformistes. Jo també em sento català, més encara tornant de Málaga, i et dic que tenia moltes ganes de tornar a casa, i mira que la gent d'allà és molt agradable i educada, però mira, Catalunya, amb totes les seves misèries, que no són poques, és casa meva i és on vull estar. Lluitarem per guarnir una miqueta casa nostra, per acomplir aquest somni, segur que si.

    ResponElimina
  2. A dia d'avui, o hi ha un cop d'estat o no guarnirem el nostre país més que amb senyeres i paraules sense sentit.

    El projecte "país petit" és només això, un país més petit. On hi haurà les mateixes desigualtats i que tindrà les mateixes mancances que al gran. A mi, particularment, no em satisfarà.

    Vaig a reclutar més KalashniKittys...

    ResponElimina
  3. Jo comparteixo el somni de tenir un país lliure i sobirà, però respectuós amb l'entorn i amb les persones, això és una condició sine qua non, sens dubte! ;-)

    ResponElimina