dimarts, 22 de maig del 2018

Jessica Jones, Temporada 2

Tot i que no som gaire de súper-herois a casa, ja que vam començar aquesta sèrie vam mirar també la segona temporada. 13 capítols més d'aquesta antiheroïna amb una força descomunal, però amb una mala gaita encara més descomunal. 

A PARTIR D'AQUÍ HI HA SPOILERS

Després d'acabar amb el Kilgrave, que tenia el poder de controlar la ment, la Jessica i els seus companys Trish i Malcolm, dediquen els seus esforços a investigar qui la va convertir en el que és. Descobreix que n'hi ha altres com ella, i que tots tenen relació amb una empresa que experimentava amb humans. Volen descobrir qui eren i acabar amb ells perquè no facin mal a ningú més, però pel camí es trobaran a algú que es dedica a eliminar a altres persones amb dons per protegir a IGH, l'empresa en qüestió. Aquesta assassina implacable és qui menys voldria la pròpia Jessica.

Una de les noves incorporacions. És guapo, oi? D'aquí.

La temporada va sobretot d'això. Segueix mostrant unes persones amb habilitats especials artificials, induïdes per científics, que estan integrades en una societat ben real. L'aposta és atractiva i és una sèrie que es deixa veure, però en aquesta segona temporada tot passa més lent i potser no calien 13 capítols per explicar el que explica. Intenten mostrar una vessant més humana de la Jessica, dintre de la seva inhumanitat, i sabrem per què és així. Hi ha altres trames paral·leles, com la de la Jeri Hogarth, més coneguda com a Trinity, que té relació amb la principal, però viu el seu propi drama, i també hi ha els flirtejos de la Trish que li confereixen certs poders.

Una altra novetat, no tan guapa... i amb un pronto perillós... D'aquí.

Suposo que hi haurà una tercera temporada de la sèrie, però no puc garantir que la miri. No és que estigui malament, però vaig anar perdent interès progressivament i la vaig acabar una mica d'esma. Diguem que no hi havia pressa per mirar els capítols.

Valoració: De mare només n'hi ha una... per sort.
Temporada 1

diumenge, 6 de maig del 2018

Katalonski

No és que m'hagi oblidat d'aquest blog, però darrerament no estem massa actius mirant sèries a casa. Hem mirat alguna pel·lícula interessant, però m'ha fet mandra ressenyar-la. El que sí que puc dir és que molts vespres ens enganxem a mirar la tele i no hi ha manera d'apagar-la. Una de les cites setmanals que se sol repetir és el nou programa de TV3 Katalonski, presentat per l'islandès Halldor Mar. Tot i que la seva aparença és absolutament forana, el seu català és excel·lent.

Logo i presentador, geni i figura. D'aquí.
El format del programa és molt de TV3, n'han fet de similars, com l'Afers Exteriors, el Cases d'Algú i tants altres. Però aquest té un atractiu especial pels catalanets, ja que sempre ens agrada que la gent de fora aprengui català, sempre sens cau la bava. L'Halldor va pel món, cada setmana a un país diferent, buscant residents originaris d'aquell país que per algun motiu parlin català. Pot ser que s'enamoressin de Catalunya en una visita com a turistes, o que hi van passar una temporada mentre estudiaven, o que l'amor de la seva vida és català o catalana. O senzillament algú que s'ha interessat per la nostra cultura i llengua i ha decidit aprendre a parlar català. Hi ha casos de tota mena. Però resulta molt curiós veure com gent d'allò més diversa parla català d'una manera notable. Des d'allà on viuen miren TV3, escolten música d'aquí, segueixen el Barça... fins i tot algun a l'Espanyol, incomprensiblement. Parlen amb una naturalitat de les coses que són habituals per nosaltres que és sorprenent que ho puguin ser també per persones de l'altra banda del món.

Fent castells a Mont-real, el més normal del món. D'aquí.
És un programa molt entranyable i alguns dels 'katalonski' que han aparegut ja s'han fet famosos a les xarxes socials. A més, l'Halldor és músic i sempre va amb la guitarra penjant amunt i avall. És un paio molt especial i carismàtic, i en el programa actua sense filtres, molt natural. La música juga un paper important en el programa, tant perquè alguns dels protagonistes canten en la nostra llengua, com perquè la banda sonora està molt ben triada. De moment han estat a EUA, a Regne Unit, Mèxic i Canadà, i a tot arreu hi ha gent que parla català, és fantàstic. La veritat és que enganxa. També entenc que hi hagi gent que passa d'aquests temes, però la gent que hi surt no només parlen català, sinó que tenen una gran estima per Catalunya, o si més no, molta simpatia cap a nosaltres, i això ens reforça una mica l'autoestima. Si no l'heu mirat, proveu-ho un dia, a veure si us convenç. Però si us hi enganxeu no vull cap responsabilitat. 

Valoració: Molt fan de l'Halldor!