dimarts, 30 de maig de 2017

Downton Abbey, Season 4

La temporada 3 de Downton Abbey acaba amb un cop força fort a la trama, però que alhora obre moltes portes, i els guionistes no ho desaprofiten. La intriga està servida per la quarta temporada, perquè cal resoldre novament un problema que semblava més que resolt. Un cop més, 8 capítols d'una hora, i un especial d'hora i mitja, que passen força bé.

A PARTIR D'AQUÍ HI HA SPOILERS MOLT BÈSTIES

Els 2 nous pretendents de la Mary. Ja es pot votar. D'aquí.
La mort d'en Matthew capgira la família Crawley. Ara que ja tenien l'herència de la casa assegurada i que Downton Abbey segueix sent seu, es queden sense hereu, però almenys ha deixat descendència: en George Crawley ja ha nascut. Entre la família les trames principals se centraran en els pretendents que ara volten la Mary, les escapades de la neboda Rose, que 'substitueix' com a tercera filla a la desapareguda Sybil, i l'evolució de la propietat per autogestionar-se. Entre el servei, hi ha molt de flirteig entre els servents joves i tindrem nova ajudant de càmera de la Senyora, ja que l'odiosa O'Brien se'n va a servir els pares de la Rose a Escòcia. Però sobretot, un fet que em va impactar més que la mort d'en Matthew, l'ajudant d'un dels nous pretendents de la Mary viola l'Anna, i això porta molta cua. L'Anna no vol que Mr. Bates se n'assabenti, perquè ja ha estat a la presó, i si sap qui ho ha fet està convençuda que anirà a per ell i res no el salvarà de la forca aquest cop. La desgràcia en la parella més nyonya de la sèrie em va deixar molt mal cos.

L'Alfred vol ser cuiner. Ho aconseguirà? D'aquí.
Durant aquesta temporada el nostre ritme de visualització va baixar molt, i no perquè la sèrie perdi especialment, només canvia, però segueix tenint bons al·licients per mirar-la, aquest humor tan anglès, aquests personatges tan ben caracteritzats, i anar sempre de la mà del marc històric que viuen els personatges, que actualment són els bojos anys 20. La societat canvia, però la família Crawley malda per mantenir els seus privilegis. La violació de l'Anna, però, ens va deixar força tocats, i mira que és una ximpleria, però no ens esperàvem una cosa així. Com que hem trigat força a acabar la temporada i no tenim massa pressa per reprendre-la, de moment la deixarem aparcada, tot i que insisteixo, no és que el nivell de la sèrie hagi baixat, però hem perdut una mica l'interès.

Valoració: No!!! L'Anna no!!
Temporada 1
Temporades 2-3

dimecres, 17 de maig de 2017

Concert dels Amics de les Arts a la sala Barts de Barcelona

Per no perdre les tradicions, aquí va la nostra crónica del concert dels Amics de les Arts del passat 6 de maig del 2017 presentant el seu nou disc "Un estrany poder":

"Vam tancar la porta de casa  i vam respirar fons. Teníem un somriure a la boca, era la  nostra nit. Jo tenia nervis i pessigolletes a l'estòmac, pel concert, per veure com seria, perquè em venia de gust disfrutar intensament de la música i poder-ho fer amb la persona que ja porta onze anys al meu costat. La cita era a la sala Barts, a Paral.lel a les 21h. Vam arribar justos però a temps de poder fer unes braves i unes cerveses però jo estava bastant impacient i li vaig demanar d'entrar. Faltaven cinc minuts perquè comencés l'espectacle.

Hi havia molta gent i d'unes franges d'edat molt diverses. Això em va fer pensar en el públic tant divers i "variopint" que acudia al concert: famílies amb nens petits, adolescents enbogides, colles d'amics, parelles de dos i fins i tot gent que va anar-hi sola. Però tots estàvem allà per escoltar-los i en teníem moltes ganes. La seva música transmet, ens emociona, ens fa recordar alguna cosa que ens ha passat, o no, però ens remou a dins nostre.

Es van apagar els llums, van ser força puntuals. I van sortir ells, tocant el seu repertori nou combinat amb les cançons de tota la vida i que els han fet arribar a on són. He de destacar la decoració de l'escenari, i la il.luminació i els colors de les llums, totalment en sincronia amb la música. Al principi tothom estava sentat a les butaques però a poc a poc necessitavem ballar, moure'ns, cantar ben alt i fort. I a partir d'aquí tot va anar de pujada, encara que em va semblar una mica fluixa l'entrega del públic si la comparo amb altres concerts d'ells (val a dir que només va ser una sensació meva i que  era la primera vegada que anava a un concert de butaca, les altres vegades eren a peu dret i ambient de festa major). Després de tocar les cançons "ways in the gavel" i "Suïssa" van tocar una cançó trista "Casa en venda" que ens va fer que tots tornéssim a seure i va fer baixar el ritme del concert  una mica per tot seguit tornar-nos a aixecar i transformar-nos gaudint, ballant, rient.. Dues horetes que van passar molt ràpid i que ens van deixar amb ganes de més i més. A veure si podem repetir! "


Rach

dilluns, 15 de maig de 2017

Community, Season 4

A partir de la quarta temporada d'aquesta esbojarrada sèrie, cada entrega compta amb 13 episodis, de manera que es veuen reduïdes a la meitat les aventures d'aquest grup d'estudiants mediocres en una universitat comunitària que res té de normal. La fórmula no s'esgota, però ja hi estem més acostumats, però com que són capítols curtets sempre fa bo de veure'ls.

Els personatges fets titelles. D'aquí.
En aquesta temporada seguirem trobant alguns capítols temàtics, com ara una convenció de la sèrie que sempre mira l'Abed, L'Inspector Espai-temporal, un ball amb una doble cita de l'Abed, que ha d'anar parlant amb una i l'altra, una mena de teràpia en la que els protagonistes es converteixen en putxinel·lis de feltre, un capítol en que en Troy i l'Abed es canvien els cossos, o el típic capítol on descobreixen que tots es coneixien d'abans. També assistirem a la graduació d'en Jeff a final de temporada, que deixa la continuïtat de la sèrie a l'aire. Ah, i acaba en paintball! Pel que fa als personatges principals, l'Abed cada cop té més accentuada la seva psicopatologia, la Britta perd protagonisme i és l'Annie i en Jeff els que tenen papers més vistosos. També els secundaris jugaran papers importants, el degà Pelton, és clar, i en Chang, que pateix Changnèsia, i (se suposa) que no recorda res del que va passar a la temporada anterior, quan era un megalòman a càrrec d'un exèrcit de nens. Ara es fa dir Kevin i és molt bon jan.

Mentrestant, en el pla temporal més dolent... D'aquí.
L'apartat d'il·lustres convidats és extens. Ens trobarem en Matt Lucas, més conegut com el grassonet de Little Britain, o l'explosiva Número 6 de Galactica i la Kelly i en Dylan de 'Sensación de Vivir', en un mateix capítol. En James Brolin fa del pare d'en Jeff, ens retrobarem amb el porter de FRIENDS i l'Abed s'enamorarà (amb raó) de la Brie Larson. Ah, i també tindrem per allà un dels protagonistes de Seindfeld, en Jason Alexander.

És difícil dir si una sèrie com aquesta millora o empitjora. Diria que manté el nivell, perquè els capítols segueixen sent imaginatius i originals, però fins i tot les idees boges s'acaben, i mica en mica la novetat es va perdent i suposo que l'interès també. Tot i així, la idea de la sèrie és prou potent, tot s'hi val, res és prou esperpèntic, com per seguir-la mirant fins el final. Total, ja només queden dues temporades, i ja he començat la cinquena...

Valoració: si hi ha paintball, no pot ser una mala temporada.

diumenge, 7 de maig de 2017

Sherlock, Seasons 3-4

Sherlock és probablement una de les sèries més espectaculars dels darrers temps, sobretot per la seva execució, fregant el futurisme, però sense oblidar cap dels elements clàssics del mític Sherlock Holmes, del qual se n'han fet infinites recreacions. Com que no n'he vist d'altres, no em puc arriscar a dir que aquesta sigui la millor, però està perfectament adaptada al nostre temps, i realment aconseguida. Val molt la pena veure-la, els capítols d'hora i mitja passen volant, i com que cada temporada compta amb només 3 capítols, el total de la sèrie a dia d'avui són 13 capítols (un especial). Sembla que està contractada una cinquena, però no se sap encara si es produirà.

A PARTIR D'AQUÍ HI HA SPOILERS

Hi ha boda! D'aquí.
La temporada 2 acabava amb la 'suposada' mort d'en Moriarty, i la també teòrica mort d'en Sherlock. Però nosaltres sabem que Sherlock no ha mort, entre d'altres coses, perquè sabem que hi ha dues temporades més per veure, però en Watson no ho sap. La teràpia per la mort del seu amic li ha funcionat, i ha refet la seva vida, ha trobat la Mary, amb qui té pensaments de casar-se i formar una família. Però la reaparició d'en Sherlock ho canviarà tot, és clar. Fins i tot la mateixa Mary, de qui se sabrà que no és precisament una dona qualsevol, i que en realitat havia estat una espia, i de les bones. La família d'en Sherlock tindrà més protagonisme també, sobretot cap al final de la quarta temporada, però abans haurem de passar per la boda d'en Watson i la Mary, un dels moments àlgids de la sèrie. També hi ha el capítol especial, en el que es barreja l'època actual amb la del Sherlock Holmes original, i podrem veure els personatges caracteritzats d'època.

Els protagonistes al segle XIX. D'aquí.
En els sis capítols més l'especial veiem alguna cara coneguda amb més o menys protagonisme. Ens retrobarem un cop més amb Lars Mikkelsen, que no content amb fer de president rus a House of Cards i d'expert en economia a Borgen, aquí interpreta un magnat amb una memòria prodigiosa. I també surt testimonialment el noviet de l'Edith de Downton Abbey

Hola, no acabo d'estar gaire bé del cap... D'aquí.
Tot i que aquesta sèrie no es pot deixar, perquè s'enganxa com una mala cosa, he de dir que aquestes dues temporades comencen a ser ja molt paranoiques i se'ls en va molt la pinça. Tot s'embolica massa, fins a extrems que et fan arrufar una mica el nas. De totes maneres, si hi ha una cinquena temporada, la mirarem segur. La manera d'actuar d'en Sherlock segueix tenint un magnetisme fora de mida.

Valoració: un gir de guió més, i em prendré una biodramina.

dimecres, 3 de maig de 2017

Community, Season 3

Continuo amb les històries d'aquests 7 personatges estrafolaris, i uns quants secundaris no menys estrafolaris, que estudien en una universitat comunitària assignatures d'allò més inversemblants. Aquesta tercera temporada té mini-trames que continuen, però podem seguir parlant de 22 capítols independents on cadascun té la seva història.

Els protagonistes convertits en personatges de videojoc. D'aquí.

Algunes de les trames que continuen, o canvis rellevants, són que l'Annie va a viure amb en Troy i l'Abed, tot el que té relació amb el departament de reparació d'aires condicionats, la competició de forts de coixins i forts de llençols o una sèrie de capítols en els que han expulsat els protagonistes de Greendale i han de recuperar el seu lloc. Però també trobarem capítols musicals, una festa amb sis plans temporals diferents, un capítol amb el futbolí com a eix central en el que veurem alguns personatges transformats en personatges manga, una novel·la negra per descobrir qui va matar una patata de l'experiment de ciències o un videojoc per cobrar l'herència d'en Pearce, en el que els protagonistes seran recreats amb personatges tipus 16-bits.

La batalla de llençols i coixins més cruenta que es recorda. D'aquí.

En l'apartat de cares conegudes destaquen especialment el vicedegà i responsable del departament d'aires condicionats, que és en John Goodman i l'Omar de The Wire, que és el professor de biologia. També hi fa un cameo en Michael Ironside (Total Recall i mil pel·lis més).

No, no cal buscar-hi explicació. D'aquí.

La sèrie em segueix divertint, i com que no hi ha límit per les animalades que fan els personatges, especialment el degà Pelton i el... el... el que sigui Chang, reconvertit ara en guarda de seguretat del campus, i cap el final en megalòman, doncs et pots esperar qualsevol cosa. La diversitat de trames i les maneres d'explicar-les són el fort de la sèrie, veurem els protagonistes transformats en qualsevol cosa, i això sempre és distret i original. Val la pena mirar-la només pels capítols especials i temàtics.

Valoració: Mola. Mola mola mola.