dimecres, 19 de setembre de 2007

La màquina del temps

En aquests temps que corren, és difícil parar un moment quiet, simplement pel plaer de no fer res, de reflexionar, de meditar, o de la tècnica que cadascú vulgui anomenar. Si ara podeu, tanqueu els ulls i intenteu imaginar que sou al bell mig d'un camp de gespa verda, envoltat d'arbres imponents, de sorollets d'aus, amb papallones i tot un seguit de bèsties voladores. Si sou més de la mar, imagineu-vos en aquella cala tan solitària i plàcida, amb aquella brisa marina movent rítmicament les aigües, trepitjant la sorra mig humida, sentint com l'alè marí t'atrapa i penetra als teus pulmons.
Us preguntareu, per què nassos aquest bon home ens fa pensar aquests supòsits? Doncs la resposta està davant vostre i l'acabo d'esmentar en la frase anterior: els nassos. Posant-vos en les situacions exemple que us he proposat, heu imaginat els colors, les formes, heu sentit els sons associats, i fins i tot heu pogut sentir el tacte de la sorra als vostres peus, però què me'n dieu de les olors, heu sentit la flaire del mar o de la verdor de la muntanya? Amb aquest exercici voldria reflexionar sobre un sentit, l'olfacte, que tot i la potència que té, sobretot en el món animal, està mal vist per l'home avui en dia, fa primitiu. Efectivament, és dels sentits evolutivament més arcaics, i ha estat i és una eina essencial per a la supervivència animal. L'home actual no es caracteritza per una gran agudesa sensorial, però des d'aquest post voldria apostar per la presa de consciència dels aspectes més aviat sensorials, en un món mogut en molta part pel racionalisme. Una olor, ja sigui bona o dolenta, et pot transportar en un moment al precís lloc i temps on la vas olorar, donant un record molt fidel.
En el meu cas, tot això ha sorgit pel canvi d'unes cortines de dutxa. Sí, sona extrany, però unes humils cortines de PVC, fetes per a evitar esquitxades indesitjades a la dutxa, m'han fet retrocedir en el temps, fins als dies en què el carrer Cid es va estrenar, ara ja fa bastants mesos. El cas és que l'altre dia va tocar renovar-les (es veu que no són eternes), i l'olor que desprenen, molt característica, m'ha portat records, bons records de quan encara estàvem muntant mobles i històries a casa. Una simple olor de PVC, ha estat com una màquina del temps, desafiant les lleis de la física, però no pas les de la bioquímica.
Ja sabeu, si teniu temps, feu les coses pensant, però pensant amb els cinc sentits!

6 comentaris:

  1. Tens raó que avui en dia no trobem mai el temps per parar el que estem fent... De fet, sembla que haguem oblidat el verb "badar"!

    Un text que fa pensar, gràcies! ;-)

    ResponElimina
  2. GG, em trec el barret davant d'aquest tros de post. M'ha agradat molt, és una gran reflexió i tens tota la raó del món. Lamentablement, ja saps que jo tinc el sentit de l'olfacte encara pitjor que la majoria, però és cert que les olors són molt especials, i realment, poden transportar-nos molt lluny i fer recordar alguna cosa de manera molt fidedigna. Preciós com descrius el tema de les cortines de dutxa, m'encanta.

    Encara afegiré una altra cosa que el teu post m'ha fet pensar. Què me'n dius de l'olor de les persones (no la que fan quan no es dutxen, ja m'entens)?. Cadascú té una olor especial, ens hi acostumem i ja ni la notem. Però de sobte, sentim una olor familiar en algun lloc, i immediatament sabem de quina persona es tracta, encara que no estigui present, però sabem amb certesa la persona que té aquesta mateixa olor.

    ResponElimina
  3. Un so ens pot transportar també en el temps, però ho fa d'una manera més conscient. Les olors, en canvi, són màgiques! suposo que perquè és tot plegat més inconscient, primer et transportes en el temps i després identifiqus que és per la olor.

    A mi hi ha moltes olors que em recorden el moment en que vam anar a viure al nostre pis: pintura, fusta, productes de neteja (sí, sí, de químiques estranyes), ... però no el PVC de les cortines!!

    Lingüista, m'agrada molt aquesta paraula, també.

    Xexu, quantes vegades has reconegut la olor d'algú en una jaqueta? "Sí, aquesta jaqueta segur que és de la TAL i no de la QUAL".

    PD: en una ocasió vaig posar unes cortines de bany a la rentadora i van quedar molt bé.

    ResponElimina
  4. S'ha de reconèixer que aquest post és molt bo. Les olors no ens n'adonem i les anem incorporant als nostres records i quan les tornem a sentir ens retorna al primer cop que la vam sentir o... Bé, res només era per dir que el post m'ha agradat.
    També, ho he fet això de posar les cortines de la dutxa a la rentadora i queden bé.

    ResponElimina
  5. Merci pels comentaris. És tot un món això de les olors, i és veritat tot i que el poguem tenir atrofiat, és encara prou important. És impressionant poder reconéixer a les persones per una olor característica.

    P.D. La cortina va ser canviasa perquè es va trencar, sino una rentadora i punto.

    ResponElimina
  6. Funcionaria si posés la mampara que tinc jo a la rentadora? No sé, a mi no em sembla que faci massa olor... però recordo gratament quan la vam muntar...

    ResponElimina