divendres, 7 de setembre de 2007

Moltes gràcies, avi!

El meu avi ens va venir a regar les plantes mentre érem fora. Vam arribar i totes les plantes estaven esplèndides, maquíssimes! amb més fulles i més grans que quan vam marxar! em sembla que el contractaré... Jo sóc bastant escassa a l'hora de regar, per una banda no em sento còmode malgastant tanta aigua només perquè el pati estigui més bonic i per altra, la meva jardinera de confiança em va dir que millor poc que massa, que la majoria de plantes es moren per un excés d'aigua (això m'ho vaig aprendre al peu de la lletra).

M'agrada tenir la família a prop, encara sigui una situació difícil de combinar. Sempre he cregut que la família te la tries tu, que els meus amics eren més família que ningú més al món. Me n'adono, però, de que no és així. La meva família biològica (els meus cosins s'entesten en dir-me que em van trobar a sota d'un pont, però jo no m'ho he cregut mai) em dóna coses que no em dóna ningú més, i jo els puc donar coses que no podria donar a ningú més. Joder! no m'estic referint només a regar-me les plantes, vale?! que no són tan interessada... La família és una cosa i els amics una altra, he trigat anys en entendre això.

No crec que faci falta dir-ho, però... ho faig: els meus amics són "lo má bonito i lo má mejó", i me'ls estimo molt i m'encanta tenir-ne de tan diversos, cadascun d'ells em dóna coses que la resta no em poden donar, de manera que potser hauria de canviar la premisa: la família és una cosa, l'amic 1 una altra, l'amic 2 una altra, ... l'amic n una altra.

5 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el teu escrit!!! I tens tota la raó amb el que dius. La família no la tries, els amics sí i cadascú d'ells et dóna una cosa diferent que fa que te'ls estimis.

    Dels avis, que puc dir dels avis...

    una abraçada

    ResponElimina
  2. Jo a casa ja només hi tinc cactus que fan flor un cop l'any, s'hi va entestar la mare perquè les altres plantes es morien de seguida...

    Se n'ha de saber, de triar els amics, i crec que no és tan fàcil... Però un cop els trobes, te n'adones que si te'n separes els trobes a faltar, que t'agrada fer-los la punyeta amb "carinyo" de tant en tant, que junts us ho passeu de conya... vaja que són diferents de la família biològica però a la vegada són com una petita i nova família.

    ResponElimina
  3. Tens raó no triem la família, però si que triem (en certa mesura) la relació que tenim amb cada membre de la família. I de la mateixa manera que hi ha coses que, només, pots explicar-les als amics(i concretament a uns i no a uns altres) perquè són els únics que les entendran, hi ha coses que només les pot entendre de debò la família.
    Tot i així, crec que les coses importants (i els amics ho són, d'importants no coses, és clar) no els triem exactament, en els trobem i no podem no triar-los :-S
    D'acord, d'acord, me n'estic anant per les branques, me'n vaig

    ResponElimina
  4. No ens creiem el bulo aquest de les plantes! Volem fotos!

    Ai... És molt complicat el tema aquest de la família, però no pateixis per haver trigat a treure conclusions sobre el tema. Jo als 28 he conegut a una familiar que en feia 22 que era cosina meva. Ale!

    ResponElimina
  5. Cada dia aprenc més en aquest blog. ah, però hi ha una altra família que no siguin els amics?? Quines coses... Va, fora conyes, jo discrepo de tothom aquí, no hi ha res que no puguis explicar a un amic i que no t'entengui millor que un familiar. Això si, a un amic li pots no explicar alguna cosa, amagar-li, i en canvi, ta mare t'enganxarà segur! que cabrones, les mares.

    Però bé, que m'agrada veure que cada dia participa més gent en aquest 'pis compartit', això és fantàstic. Justament, tinc pendent de fer un post al meu pis de solter que parlarà d'alguna cosa semblant... però ja m'esteu xafant les idees!

    ResponElimina