dilluns, 17 de setembre del 2007

La vida no fa por

Perquè avui m'he llevat d'hora, amb ganes de menjar-me el món, i fer moltes coses. I en realitat no he fet el que em proposava, però he estat content igualment. Segueixo amb les ganes de menjar-me el món. I mira que generalment no em faig massa cas a mi mateix quan em proposo fer coses, però comença a ser hora de que em faci cas, i avui és el dia que m'havia marcat per començar. Sé que les responsabilitats es compliran, ho faré, perquè ho he de fer, però també perquè ho vull fer, d'aquelles coses que cal demostrar-se a un mateix que es poden fer.

Però aquest post és per altres coses també. Perquè enfilant la recta que em porta a l'edifici on treballo m'ha vingut al cap Darrera una revista, i me l'he cantat fins que he entrat per la porta. I he vist que ja espero el següent concert, que tinc moltes ganes d'anar-hi amb la gent que m'estimo. I perquè espero trobades de Martini i de confessions, i perquè em sento viu i tinc moltes ganes de fer coses. Perquè no els tindré, però sé que podria tenir aquells més de 350 quilos sobre les espatlles, i perquè veig que al meu dia li falten hores per poder fer tot el que he de fer, i tot el que vull fer. I això m'agrada. És estrany, oi, em podria sentir estressat. Doncs ara no, vull més coses per fer, us vull veure més, vull no parar ni un segon. I és que sabeu, la vida no fa por.

3 comentaris:

  1. Uau! aquesta sensació és espectacular! la vida no fa por, i és que és veritat! perquè ha de fer por la vida? i mandra? perquè a vegades, a mi, la vida em fa molta mandra! Però no, avui "va a ser que no"!

    ResponElimina
  2. A mi em sona molt aquesta sensació :-) La veritat és que jo també tinc un dia d'aquests (de fet, tinc un mes d'aquests). I és genial. Saber que pots fer tot el que et proposis i tenir ganes de fer-ho.

    Que duri molt de temps!

    ResponElimina
  3. Ei noies, gràcies per comentar. Però el millor és que compartiu aquest sentiment, és clar que si, que la vida són dos dies, fotem-li foc, home!

    Estimada Lluna, no sé si és el primer cop que comentes per aquí (tinc mala memòria), però m'ha agradat molt veure't, benvinguda al nostre 'piset compartit'.

    ResponElimina